(arafa<d'1any)
... En l’ambient es nota el retorn del
català rondinaire que en tot hi veu un problema, un perill, un engany,
que ja no creu en res, que desconfia per sistema. Esclar, portem dues
crisis seguides (la del 2008 i l'actual pandèmica) i arroseguem
l'esgotament del procés sobiranista. Són tres sotragades de campionat
que poden deixar estabornit a qualsevol. La societat catalana està
cansada, desinflada i escèptica. S'entén. I no s'entén. Vull dir que si
aquesta és l’actitud que ens ha de seguir guiant els pròxims anys,
difícilment ens en sortirem, ni de la crisi econòmica ni del plet
polític, ni de res. El derrotisme no porta enlloc...
En política: els que no creuen en la taula de diàleg, que
s’abstinguin, però que deixin intentar-ho als altres. En educació: els
que no creuen en la transformació de l’escola, del batxillerat o de la
universitat, que com a mínim no posin bastons a les rodes als que no
paren de tenir iniciatives. En l'administració: els que donen per
perduda la batalla per modernitzar-la i fer-la més àgil, que vagin fent
d'esma, però que no boicotegin els canvis quan vinguin (i tant de bo que
vinguin). En la lluita contra la pobresa i l'exclusió: els que han
tirat la tovallola davant les desigualtats que deixin fer els que no
paren de pencar malgrat les immenses dificultats. En fi, derrotistes el món, feu un pas al costat, sisplau. I deixeu fer als optimistes que s’arremanguen.
Ignasi Aragay, 1.8.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada