pd 2471 Independència o llengua?

 (arafa<d'1any)

Naturalment, molts responem totes dues coses. Però ara que ja sabem que la primera trigarà, potser podem donar prioritat a la segona, sobretot perquè si no ens espavilem aquesta sí que no trigarem a perdre-la. ¿I llavors quin sentit tindria la independència?... La mateixa dreta nacionalista espanyola porta dècades intentant atiar la guerra de llengües a través de l’escola, amb una pluja fina que tot i els seus èxits migrats ha anat calant i ha obert una escletxa legal...

Si a això hi afegim que en la nova cultura popular digital (plataformes, xarxes socials) el català hi és marginal i que TV3 ha perdut la capacitat de penetració social que havia tingut, el panorama és preocupant. L'escola i la televisió, els dos pilars sobre els quals el consens catalanista va voler creure que havia assegurat el futur del català, trontollen. I precisament d’això ens n’adonem quan el cel independentista s'ha enterbolit. De cop, ni independència ni llengua. La patacada és forta.

La reacció natural és l’enrabiada, el derrotisme, buscar culpables sota les pedres (els polítics, així en genèric, sempre funcionen)... Està clar que la llengua no la salvaran només les actituds personals (els parlants conscients), però tampoc ho farà per si sola la política, les lleis... El català no pot quedar com a cosa de boomers indepes. És una vella lluita que corre el perill d’envellir i encasellar-se políticament.

Ignasi Aragay, 3.10.2021