(arafa<d'1any)
Hi ha gent que es pensa que el món va començar el dia que ells van
néixer. I que abans no hi havia res. El periodista Max Pradera diu que
això de la independència de Catalunya va ser un invent d’Artur Mas i de
la dreta ara fa una desena d'anys, quan no els van donar el concert
econòmic. Deixo de banda la cosa aquesta de la dreta i l'esquerra, per
suada i per cansada. Miro només la cronologia. Ara resultarà que el meu
avi, d'Esquerra, que se'n va haver d’anar a l'exili l'any 1939 per
separatista, era un visionari que ja intuïa una cosa que resulta que
només s’inventarien uns altres vuitanta anys més tard! Em fa l'efecte
que certes eufòries hispàniques -però també certes depressions
catalanes- neixen d'una manca de memòria, de considerar conjunturals en
les causes i els efectes el que són moviments de fons llargs i
estructurals. Ni el catalanisme ni l’independentisme ni l’unitarisme
espanyol ni la tendència a renunciar abans a la democràcia que a la
unitat de l’Estat no són fenòmens que neixen de les necessitats
immediates d'un partit o de la genialitat d'un líder. És un fil continu
que fa molts anys que dura i que en moments diferents troba encarnacions
i protagonistes diversos. Que ve de lluny i que costa de trencar.
Vicenç Villatoro Lamolla, 19.9.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada