(arafa<d'1any)
... L’enriquiment dels més rics a costa de l’empobriment de les classes
mitjanes -un procés que degrada la democràcia- té un lligam directe amb
el sou mínim interprofessional (SMI). Un SMI baix, que no arriba ni al 60% del sou mitjà, afavoreix uns
ultrarics que ja paguen uns impostos molt inferiors -pel que guanyen-
als dels assalariats (i, per tant, fiscalitzats). Però és més greu que
això: un SMI miserable no arriba a cobrir les necessitats bàsiques de
les famílies que l’ingressen, que, poc o molt, hauran d’acabar rebent
uns ajuts públics que provenen, majoritàriament, dels impostos dels
assalariats. Un SMI baix provoca un efecte pervers i revoltant: fa que
els que s’empobreixen subvencionin els que s’enriqueixen; obliga els
primers a completar els sous de misèria que paguen els segons.
La patronal es nega a descongelar l’SMI per uns motius que no són gens críptics: perquè qualsevol pujada farà que un bon negoci no et faci tan (ultra)ric i
perquè farà menys fàcil l’aventura d’enriquir-se esmolant l’enginy i
explotant el proïsme. Una aventura que se sol vendre com a emprenedoria
i que sovint només resulta factible per als que tenen excel·lents
contactes, pocs escrúpols, un sòlid patrimoni i la millor formació (a
més d'haver-ho mamat des de petits). S’hi nega, doncs, per obstruir el
creixement inclusiu i afavorir l’elitista...
Albert Pla Nualart, 19.9.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada