pd 1640 La independència comença aquí (1)

(arafamesdunany)

... els diferents intents d’anorreament cultural i social han creat una cultura del sotmetiment... Amagar-ho ha tingut premi, dissimular-ho ha estat la gran troballa d’unes relacions que han permès gestionar la submissió a canvi d’alguns permisos: escola en català, supervivència d’alguns mitjans... la convivència ha estat relativament bona, però ho ha estat perquè una de les parts ha cedit i ha somrigut cada vegada que l’han rebaixada. Ha fet veure que no sentia tot el que li deien...

s’ha estabilitzat una cultura de la mobilització i de l’empoderament que fa deu anys no es podia ni somiar.... la llibertat d’un hàbit, d’una forma de pensament polític, consisteix a trencar fins i tot els marcs de confrontació. Perquè sempre els ha traçat i situat qui té el poder...

Francesc Serés

pd 1639 El món de la Manada

​(arafamesdunanyimig)

... el viatge de la "Manada" des de Sevilla fins a Pamplona, és el retrat inquietant i precís de tot un món, que existeix. Un món negre, aspre, tòxic. No caldrien ni les imatges doloroses de la violació en grup: serien l’epíleg dramàtic, la conseqüència esperable, gairebé fatal, del funcionament i dels valors d’aquest món. Un món arnat, absurd, violent, testosterònic, agressiu. Un món amb un peu fora del sistema, marginal (delinqüents condemnats, ultres de futbol...), i un peu dins del sistema: un guàrdia civil, un militar... En les actituds, en el llenguatge, hi ha una concepció completa i –al meu parer– repugnant del món... Si la majoria de la població creu, amb raó o sense, que el sistema és condescendent amb aquest món, el sistema queda molt tocat. Molt lluny de la gent.

Vicenç Villatoro

(Nota de l'amanuense: aparentment, i només aparentment, no té res a veure amb el "Procés"... o si?)

pd 1638 Kurdistan

Si una acció com la que ha començat Erdogan al nord de Síria li incrementa la popularitat al seu país i obté de la comunitat internacional una silenciosa aquiescència, estem donant carta blanca als estats (autoritaris) per atacar la població civil que els incomoda. Aquesta setmana han passat moltes coses que fan pudor d’anys trenta. Però la que fa més pudor d’anys trenta és aquesta ofensiva turca a Síria i la resposta (inexistent) de la comunitat internacional. Remet al que va passar l’any 1938 quan Hitler va entrar a Praga. La pitjor de les notícies.

Vicenç Villatoro

pd 1637 Prohibit pensar

Tots els Parlaments del món fan lleis vinculants en els àmbits en què tenen competència. I tot els Parlaments del món aproven resolucions en les quals emeten l’opinió sobre qüestions que no són competència legal seva. A través d’aquestes resolucions, els Parlaments fan saber què en pensen a les institucions que tenen la competència, i els demanen que ho tinguin present... Doncs ara el govern i la judicatura espanyols plantegen una mesura ben exòtica: prohibir-li al Parlament de Catalunya parlar de segons quins temes. La monarquia, la Guàrdia Civil, l’autodeterminació de Catalunya... Al Parlament català pots discutir sobre l’autodeterminació del Kurdistan, però no pots discutir sobre l’autodeterminació de Catalunya. No és que no es pugui decidir, és que ni tan sols es pot opinar. En segons quines matèries sagrades, al Parlament queda prohibit dir què se’n pensa. De fet, queda prohibit pensar-hi.

Vicenç Villatoro

pd 1636 Memòria antídot

Un periodista navarrès –miracle, miracle!–, un escriptor sevillà –trenquem tòpics estúpids– i un centre català de defensa dels drets humans –a qui no agraïm prou la tasca– n’han fet la millor síntesi. Arturo Puente: " La situación hoy en Catalunya es que hay 16 personas encarceladas en dos casos diferentes, todas ellas por delitos que conllevan la violencia más grave que se puede cometer. Pero cero víctimas, cero atentados y cero armas". Isaac Rosa: " Es probable que en unos meses la operación de la Guardia Civil y la Audiencia Nacional quede en poca cosa, o en nada (sobran precedentes). Pero el objetivo ya está logrado: titulares con «terrorismo» e «independentismo» en la misma frase. Marco fijado, que luego no hay quien desclave". Centre Irídia: "Hi havia un guió preestablert. Això d’aquests dies té més a veure amb una operació política i mediàtica que no pas amb el dret. Implica la construcció de l’enemic i la degradació del dret". Fi de les cites... Pot ser, al capdavall i en peu de pau, que sí que siguem culpables: de no ser innocents. I de no creure més en la mentida feta govern.

David Fernàndez

(Nota: com quasi sempre val la pena llegir l'article sencer a: 
https://www.ara.cat/opinio/David-Fernandez-Memoria-antidot_0_2319368187.html )

pd 1635 Supremacisme i sobiranisme

​(arafamesdunany)

La història d’Espanya és, en bona part, una història de supremacisme: d’imposició a sang i foc de la pròpia identitat nacional, començant per la llengua i la religió, a altres pobles i nacions. I els que més orgullosos se senten d’aquesta història -els mateixos que es neguen a fer-ne cap revisió crítica i celebren el seu passat genocida- titllen ara de supremacistes els líders polítics i els ciutadans que, de manera pacífica i cívica, planten cara a la seva violència. Per a ells, som supremacistes quan no deixem que ens anorreïn com a nació, llengua i cultura.

La força del nostre sobiranisme rau en el seu caràcter obert, inclusiu i radicalment democràtic. Tot el que tanqui, tot el que exclogui, tot el que imposi el debilita...

No ens creguem millors que els altres...

Albert Pla Nualart

pd 1634 Sobre terrorisme i polítiques interessades

Les recents filtracions sobre les possibles intencions de grups independentistes catalans, acusats inicialment de terroristes, mereixen atenció per diversos motius. Primer, perquè es tracta de filtracions de fets parcials en una investigació subjecta al secret sumarial; segon, per l'impressionant profit i el rèdit polític que proporciona a alguns partits, molt donats a amplificar el que de moment són supòsits per convertir-los en realitats ja succeïdes; i tercer, per la confusió que provoquen els termes emprats...  l'ús de les violències, en plural, sol anar acompanyat del menyspreu a altres persones i la seva deshumanització, la creació de la imatge d'enemic, el foment de la cultura de l’odi, el pensament únic... No abordar primer aquesta fàbrica d'estigmes per anul·lar l'alteritat, i centrar-nos només en el primer debat, el del terrorisme, pot no ser més que una excusa per amagar la nostra pròpia irresponsabilitat política, la nostra ceguesa o les dinàmiques destructives de comunicació que comporten perilloses confrontacions...

Vicenç Fisas