Mirin, la notícia d'ahir –cada dia en tenim– sobre la fam a Gaza diu que s’estén una malaltia neurològica estranya, especialment entre els infants. Provoca paràlisi i seqüeles de per vida (als que sobreviuen, esclar). Al món hi ha moltes tragèdies inevitables... Però n’hi ha,
com la fam de Gaza, que són evitables. Es poden evitar ara mateix. En
aquest instant, algú pot ordenar l’alto el foc, que es preparin dosis de
menjar i sèrum, que es carreguin en uns camions, que s’obrin les
fronteres i que, davant dels periodistes i els metges, es reparteixin.
No és tolerable, no és admissible per a la raça humana deixar nens, que
han vingut al món sense demanar-ho i no tenen cap refotuda culpa de cap
conflicte territorial, religiós, testicular o tot a la vegada, morir de
fam. És que no pot ser. Els éssers vius, plantes, animals i persones,
ens morim si no ens alimentem...
Ja n'hi ha prou. No vull sentir les frases dels uns i dels altres defensant els interessos, la geopolítica i les arestes del conflicte que ve de lluny. S'estan morint de gana. Morint. Jo no em puc permetre tanta indiferència, no em surt. Sé que manifestar-se no serveix de res. Però hem de protestar, cridar, escandalitzar per cada nen mort de fam.
