pd 1636 Memòria antídot

Un periodista navarrès –miracle, miracle!–, un escriptor sevillà –trenquem tòpics estúpids– i un centre català de defensa dels drets humans –a qui no agraïm prou la tasca– n’han fet la millor síntesi. Arturo Puente: " La situación hoy en Catalunya es que hay 16 personas encarceladas en dos casos diferentes, todas ellas por delitos que conllevan la violencia más grave que se puede cometer. Pero cero víctimas, cero atentados y cero armas". Isaac Rosa: " Es probable que en unos meses la operación de la Guardia Civil y la Audiencia Nacional quede en poca cosa, o en nada (sobran precedentes). Pero el objetivo ya está logrado: titulares con «terrorismo» e «independentismo» en la misma frase. Marco fijado, que luego no hay quien desclave". Centre Irídia: "Hi havia un guió preestablert. Això d’aquests dies té més a veure amb una operació política i mediàtica que no pas amb el dret. Implica la construcció de l’enemic i la degradació del dret". Fi de les cites... Pot ser, al capdavall i en peu de pau, que sí que siguem culpables: de no ser innocents. I de no creure més en la mentida feta govern.

David Fernàndez

(Nota: com quasi sempre val la pena llegir l'article sencer a: 
https://www.ara.cat/opinio/David-Fernandez-Memoria-antidot_0_2319368187.html )

pd 1635 Supremacisme i sobiranisme

​(arafamesdunany)

La història d’Espanya és, en bona part, una història de supremacisme: d’imposició a sang i foc de la pròpia identitat nacional, començant per la llengua i la religió, a altres pobles i nacions. I els que més orgullosos se senten d’aquesta història -els mateixos que es neguen a fer-ne cap revisió crítica i celebren el seu passat genocida- titllen ara de supremacistes els líders polítics i els ciutadans que, de manera pacífica i cívica, planten cara a la seva violència. Per a ells, som supremacistes quan no deixem que ens anorreïn com a nació, llengua i cultura.

La força del nostre sobiranisme rau en el seu caràcter obert, inclusiu i radicalment democràtic. Tot el que tanqui, tot el que exclogui, tot el que imposi el debilita...

No ens creguem millors que els altres...

Albert Pla Nualart

pd 1634 Sobre terrorisme i polítiques interessades

Les recents filtracions sobre les possibles intencions de grups independentistes catalans, acusats inicialment de terroristes, mereixen atenció per diversos motius. Primer, perquè es tracta de filtracions de fets parcials en una investigació subjecta al secret sumarial; segon, per l'impressionant profit i el rèdit polític que proporciona a alguns partits, molt donats a amplificar el que de moment són supòsits per convertir-los en realitats ja succeïdes; i tercer, per la confusió que provoquen els termes emprats...  l'ús de les violències, en plural, sol anar acompanyat del menyspreu a altres persones i la seva deshumanització, la creació de la imatge d'enemic, el foment de la cultura de l’odi, el pensament únic... No abordar primer aquesta fàbrica d'estigmes per anul·lar l'alteritat, i centrar-nos només en el primer debat, el del terrorisme, pot no ser més que una excusa per amagar la nostra pròpia irresponsabilitat política, la nostra ceguesa o les dinàmiques destructives de comunicació que comporten perilloses confrontacions...

Vicenç Fisas

pd 1633 La pèrdua de la innocència (i 2)

... Ens cal saber –però de veritat, creure-ho al fons del cor– que els bons no acaben guanyant perquè són bons. Que tenir raó no et resol els conflictes. Que la veritat ja ha deixat de ser un valor indiscutible en aquest món que vivim. Que hi ha molta, moltíssima gent, que són amics o veïns, companys de feina, persones afables, divertides, creatives, que s’ho miren tot amagats des de la barrera, procurant que la sang no els esquitxi. Que els nostres referents s’equivoquen i ens deceben...

Sílvia Soler

pd 1632 La pèrdua de la innocència 1

(Nota de l'amanuense: encara que sembli impossible aquest paper no va de la sentència... o si?)

 

​T​​​​inc una memòria general de com van ser els meus anys d’infantesa. I van ser uns anys, en general, plàcids i divertits, feliços. I no és poca cosa!​. Tot i així, tot i que la meva infància és un lloc acollidor, no tinc cap desig de tornar-hi. Les dues primeres dècades de vida les considero una mena de classe preparatòria, un assaig general, per entrar a ​la vida d’adult, que és la que compta. Ser independent, prendre partit, decidir, arriscar-se... Potser per això, aquesta setmana del segon aniversari de l’1 d’Octubre, he tingut la sensació que de tot això que ens està passant i que ens ha de passar encara n’acabarem traient alguna cosa positiva. Que ens convenia créixer i perdre la ingenuïtat i que –ja ens agradaria que no fos així–...

Sílvia Soler

pd 1631 Contra la sentència: Independència

(avui no podia ser una altra cosa)

pd 1630 Espanyols (globals) pel món

Espanya Global, l’artefacte milionari de Pedro Sánchez, hereu de l’altre artefacte milionari de Mariano Rajoy anomenat Marca Espanya, ha iniciat una nova campanya... Del que es tracta, com deuen haver endevinat els lectors més desperts, és de fer-li una neteja de cutis a la sentència dels nou catalans, sense dir-ho... Es tracta, en definitiva, de “millorar la reputació internacional del país” i de fer xerrar experts locals (suposo que els paguen) per dir que “Espanya és una democràcia consolidada”. Si la sentència fos absolutòria, no caldrien ni vídeos, ni experts, ni viatges, ni díptics (en definitiva, no caldria la pasta que s’hi deixaran) perquè la cosa es demostraria sola...

Empar Moliner