pd 134

AVUI, gener 1992

QUEDA MOLT PER FER

Fermín Bocos

...La catarsi social ideada per Karl Marx en companyia d'Engels limitava decisivament amb la condició humana. La justícia, la igualtat, es deixen pensar però són difícils d'aplicar a la realitat...

.... el món comunista va sucumbir davant la lògica implacable de la vida quotidiana. S'ha complert la profecia de Maiakovski: Tota la realitat construïda d'esquena a la llibertat acaba venjant-se. Encara que les preguntes que van donar peu a la revolució eren correctes, avui sabem que el tractament va ser erroni...

....Cap experiència comunista ha aconseguit trobar el desitjat equilibri entre igualtat i llibertat...

...Una tirania - la tsarista - va ser substituïda per una altra - la comunista - i els pobles russos primer i mig món després es van quedar sense llibertat en nom de la igualtat. Un sarcasme impregnat de tragèdia que hem trigat molts anys a entendre...

...Crec que tenim més informació que mai sobre el que passa al nostre entorn. Però ens cal assossec per analitzar-la... Fa setanta anys l'esperança va semblar que germinava prop del Palau d'Hivern; avui sabem que la llavor estava morta. És a dir, quasi tot està per fer.

Nota: durant uns dies dono descans als papers i als soferts lectors, però tornaré i mentrestant et deixo per anar paint aquest d'avui que dedico especialment al meu amic Fili.

pd 133

EL PERIÓDICO, Martes, 9 de septiembre de 1986

CARDENAL, LA ÉTICA DEL REVOLUCIONARIO

Eduardo Giordano

"Som fidels a Déu i a l'Evangeli abans que res, i només en segon terme a les disposicions de un Papa o dels bisbes. Els cristians no hem de fer res que vagi en contra de la nostra consciència. Sant Tomàs d'Aquino ens diu que si un Papa ordena alguna cosa que va contra la pròpia consciència no s'ha d'obeir , encara que sigui a risc de ser excomunicat. I diu que la màxima autoritat per a un cristià no és el Papa, sinó Déu i la seva consciència...

...

Les circumstàncies, ara, em demanen de continuar amb aquest sacrifici (ser ministre de cultura). La meva vida, com a ministre, per mi és molt dura. El més dur que m'ha passat, junt amb el noviciat a la Trapa. No puc disposar del meu temps, i he d'estar en actes oficials que suporto amb un gran esforç de voluntat. Però jo considero que estic fent la voluntat de Déu..."

pd 132

EL PERIODICO, ....198?

SINDICATOS FRENTE A POLÍTICOS

Ignasi Riera

...Ens esperen temps difícils, vivim en una Catalunya que assisteix a un procés lent de desindustrialització, res no ens assegura que hi haurà treball estable per als més joves, les polítiques econòmiques  ... cremen moltes sensibilitats...

Mentrestant, els sindicats insisteixen en la seva independència en relació als poders polítics...Fins i tot Lenin demanava - i Stalin no li va fer cap cas - que els sindicats fossin independents del partit i del govern!

...

...els sindicats mantindran el seu prestigi mentre siguin capaços de defensar els interessos legítims dels treballadors. Actitud difícil. però, com deia Aristòtil, a vegades cal escollir la Veritat per damunt de l'Amistat.

pd 131

AVUI, dimecres, 29 d'octubre de 1986

COMÍN-MANDELA

Teresa Pàmies

L'alcalde Pasqual Maragall ho expressà, visiblement commogut, referint-se a la puresa dels dos lluitadors. Més que puresa jo en diria autenticitat d'unes conviccions i d'una coherència personal. L'autenticitat sempre impressiona, fins i tot als discrepants.

...

...(en el lliurament del premi Alfons Comín 1986 a Nelson Mandela) ...es produí un d'aquells moments generadors d'emocions nobles, intrínsecament galvanitzadores perquè ajuden a contrarestar els efectes nocius del cansament i les decepcions inevitables en tot combat difícil.

...

Nelson Mandela, quinze anys més gran que l'Alfons Comín, assumí el compromís de crear consciència alliberadora i transformadora entre el poble africà vexat, espoliat per una minoria blanca i despietada. Ho va fer amb totes les conseqüències, renunciant - com l'Alfons Comín - a les comoditats materials, a les vanitats que proporciona un origen social privilegiat i una professió ... que ajuda a "triomfar" en la societat de "lliure mercat". L'un i l'altre passaren la prova de les presons, exilis i boicots laborals però ni desertaren ni es planyeren..."la lluita és la meva vida" o com va escriure Victor Hugo "Els qui viuen són aquells qui lluiten". I no són belles paraules quan van acompanyades de fets concretats en acció, en combat, i en renúncies de privilegis de classe i de casta.

pd 130

AVUI, dissabte, 17 de gener de 1987

FRANCESC CANDEL: "HI HA GENT QUE DESPECTIVAMENT DIU QUE JO SÓC L'ESCRIPTOR DELS POBRES"

Antoni Batista

...i fins i tot gent que nega que els pobres existeixen; però ara, d'això, ja se'n parla oficialment: en diuen "bosses de pobresa". Aquella classe mitjana d'abans ara s'està dividint en dos estrats: uns que guanyen molts diners, i un altre sector, molt més ampli, que va cap a la pobresa, encara que a vegades la dissimula...

...

Quan ens vam ficar a la transició, l'atur encara era dissimulable; l'obrer encara tenia defenses i no hi havia hagut tots aquests pactes amb la patronal en què l'obrer sempre perd...

...

Sóc comunista, però sense carnet i indisciplinat. Ja sé que no és moda i tampoc no és gratificant, però va haver-hi un temps que tota la "progressia" es feia comunista perquè pensava que era la política que tenia més possibilitats. I miri ara: com que el PSUC no es refà i no dón prebendes, la gent se n'està anant.

pd 129

EL PUNT / Dimecres, 30 de setembre de 1992

NO ENS ATEMORIRAN NI SABRES NI PARAULES

Jordi Vilamitjana

CC OO té una tradició de quinze anys, vint anys, de defensa dels drets nacionals de Catalunya. La CONC ha estat el primer sindicat que s'ha definit com a sindicat català...

...

Nosaltres som sindicalistes, i la nostra tasca és la defensa a ultrança dels treballadors...

...

CC OO sempre escriurem amb indignació i actuarem amb bel·ligerància quan les llibertats més elementals siguin reprimides. Llibertat per als independentistes detinguts, és clar que sí. Llibertat també per als sindicalistes detinguts a Sevilla, a Bilbao, per defensar el dret al treball...

...Mai més ningú a la presó per pensar, per expressar allò que pensa. Mai més ningú a la presó per manifestar el dret al treball, el dret a la dignitat. Que ningú no ens manipuli, que tothom ho llegeixi clarament: llibertat per als independentistes detinguts!

... CC OO continuarem vetllant la democràcia, la independència, la solidaritat, la tendresa. I ho farem defensant els drets dels treballadors: un treball digne, segur, ben remunerat. No renunciem al somni: una Catalunya en llibertat, solidària. Hi ha dies en què hom se sent orgullós de ser on és. I aquesta victòria no la podran coltellejar ni els sabres, ni la podran enterrar les paraules.

pd 128

AVUI, dimarts 13 d'abril de 1999

ERNESTO CARDENAL (entrevista)

Ada Castells

...Ser catòlic és difícil en una Església com la que tenim, tan allunyada de l'Evangeli, però mai no m'he plantejat deixar de ser-ho, prefereixo lluitar...

...A la Trapa vaig aprendre que la vida contemplativa és la vida normal, i que no cal res especial per ser contemplatiu, simplement cal viure...

...Quan vaig estar al govern sandinista teníem més encerts que decepcions. La decepció va ser la pèrdua de les eleccions a causa de la ingerència dels Estats Units en la política de Nicaragua: una guerra de vuit anys, un bloqueig econòmic i un embargament, però això era superable. La decepció més gran va ser la corrupció en la qual va caure el Front Sandinista. Aleshores jo vaig renunciar la partit però no a la revolució...