divendres, 27 de juny del 2014

pd 131

AVUI, dimecres, 29 d'octubre de 1986
COMÍN-MANDELA
Teresa Pàmies

L'alcalde Pasqual Maragall ho expressà, visiblement commogut, referint-se a la puresa dels dos lluitadors. Més que puresa jo en diria autenticitat d'unes conviccions i d'una coherència personal. L'autenticitat sempre impressiona, fins i tot als discrepants.
...
...(en el lliurament del premi Alfons Comín 1986 a Nelson Mandela) ...es produí un d'aquells moments generadors d'emocions nobles, intrínsecament galvanitzadores perquè ajuden a contrarestar els efectes nocius del cansament i les decepcions inevitables en tot combat difícil.
...
Nelson Mandela, quinze anys més gran que l'Alfons Comín, assumí el compromís de crear consciència alliberadora i transformadora entre el poble africà vexat, espoliat per una minoria blanca i despietada. Ho va fer amb totes les conseqüències, renunciant - com l'Alfons Comín - a les comoditats materials, a les vanitats que proporciona un origen social privilegiat i una professió ... que ajuda a "triomfar" en la societat de "lliure mercat". L'un i l'altre passaren la prova de les presons, exilis i boicots laborals però ni desertaren ni es planyeren..."la lluita és la meva vida" o com va escriure Victor Hugo "Els qui viuen són aquells qui lluiten". I no són belles paraules quan van acompanyades de fets concretats en acció, en combat, i en renúncies de privilegis de classe i de casta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada