pd 2345 Oci i treball

(arafa<d'1any)

El baró d’Holbach a La Morale universelle, ou les Devoirs de l’homme fondés sur sa nature, Amsterdam, 1776, diu que els homes i les dones no havíem nascut per treballar: “El treball sembla a tots els homes un càstig del qual voldrien alliberar-se”. És una tesi antiga, que el desenvolupament industrial i tècnic dels dos últims segles ha posat en dubte. De fet, si Grècia i Roma postulaven que s’havia de treballar com menys millor, i que una persona sensata havia de deixar de fer-ho de seguida que la seva posició li ho permetés, això es devia al fet que aquestes dues civilitzacions van tenir esclaus, quasi sempre provinents de les conquestes militars en terres estranyes. Quan es va acabar l'esclavisme, llavors els homes lliures no van tenir més remei que treballar; però també aleshores van aparèixer les classes socials, amb la qual cosa vam tornar al mateix punt: els rics no treballen gaire, i els pobres treballen com abans ho havien fet els negres: la metàfora encara és viva.

... ara els rics ja no es dediquen, com passava a Grècia i Roma... o a la França del Grand Siècle, a un lleure cultural o filosòfic: prefereixen tenir tres o quatre residències i un iot a la Costa Brava... i els pobres ―diguem, avui, la tan escampada classe mitjana― poden estar contents si tenen feina, i, quan en tenen, encara poden estar més contents si poden estalviar per tenir una vida passadora en jubilar-se.

...Fet i fet, tot ha acabat de mala manera: els rics ociosos no generen cap filosofia ni cultura perdurable, i els pobres amb prou feines tenen accés al mercat laboral. 

Jordi Llovet, 27.2.2021

 

pd 2344 Si us costa, no ho feu

(arafa<d'1any)

... que dimecres “es va produir una reunió entre JxCat, ERC, la CUP i els comuns” per fer un pacte, diguem-ne, antifeixista (anti-Vox) i que el PSC no hi va anar... De moment, Vox encara no ha fet res més esbojarrat que el que van fer els de Ciutadans en les glorioses èpoques de Rivera i Arrimadas. El discurs xenòfob el camuflaran, com ja feien els de Ciutadans amb els independentistes, de discurs econòmic i legalista. No es posaran a dir, a la cambra catalana, quines religions els cauen pitjor. El que diran, si de cas, és que hi ha practicants de tal religió que són delinqüents i terroristes. I si algú els desmenteix amb xifres ja hauran guanyat...

Els catalans hem suportat –com les morenes, en silenci– un discurs foteta, ple d'odi i calumniador repetit per una part important dels súbdits de Felip durant anys i anys. Som garrepes –això ho compartim amb algun altre col·lectiu, ves per on–, el nostre accent quan parlem en castellà fa ràbia i no som simpàtics (aquesta última part, per a mi, és un elogi)...

Amb això vull dir que Vox, per a mi, és com Ciutadans ampliant la base. Vox no té, com Ciutadans, el monocultiu dels independentistes. Em sembla bé aïllar Vox, però d’ells no n'espero gaires sorpreses. A més de la meitat de catalans ja ens han dit nazis, no sé si m'explico.

Empar Moliner, 27.2.2021

pd 2343 Un grec, un groc i un negre 2

 (ara... mateix)

(continuació) ... Dit tot això, ¿poden ser paritàries les cavalcades de Reis? Pel que fa al gènere, la tradició no dubta: són tres homes. ¿Cal modificar la tradició fent que a les cavalcades els reis siguin reines? És complicat. Una cosa és que un rei sigui representat per una dona, com Núria Espert fent de Rei Lear, i una altra de ben diferent és que siguin tres reines, o dos reis i una reina, o dues reines i un rei.

¿I no hi hauria d’haver, també, reis o reines LGTBI, a més dels straight o heterosexuals? Compliquem-ho amb l’ètnia. El rei negre ara ha de ser representat per algú d'ètnia negra: no s'accepta que un blanc es pinti la pell com Al Jolson a The Jazz singer. ¿I si altres ètnies com la gitana, la magrebina o les orientals volen tenir el seu rei? Per satisfer paritàriament totes les combinacions de gènere i ètnia ens caldrien un mínim de 40 reis. La paritat rigorosa no és gens fàcil.

Claudi Mans, 25.12.2021

pd 2342 Un grec, un groc i un negre

 

(ara... mateix)

El poeta badaloní Joan Argenté va dedicar un poema als Reis d'Orient: un grec - el blanc-, un groc - el ros- i un negre. Però l’Evangeli de Mateu, l'únic que cita aquestes figures, no diu quants eren ni d'on venien. El fet que mostressin els seus respectes a Jesús amb el lliurament d’or, encens i mirra ha fet pensar que eren tres. Al segle IV és quan es va fixar el nombre dels tres reis i també els seus noms. Al segle XVI, la iconografia va introduir un rei negre. Les denominacions de blanc, ros i negre no són, però, de categories equivalents, perquè barregen les característiques de pell i cabells. Hi ha dos reis de pell blanca i un de pell negra. El rei blanc, el més vell, té una abundosa pilositat blanca, despigmentada per l’edat, però de jove potser era ros, o de cabells negres. El rei ros, en canvi, no és mai ros, sinó castany. El rei negre sol ser de cabells negres, però hi ha gent de pell negra amb cabells rossos. I si fos més vell també podria ser negre de cabells blancs...

Claudi Mans, 25.12.2021

pd 2341 Se'ns ha colat el feixisme 2

 (arafa<d'1any)

Les xarxes socials són una joguina enverinada. Els feixistes veuen les xarxes com una oportunitat. La manera més efectiva d’escampar el feixisme és deixar que tothom parli. Sobre qualsevol tema. Sense cap jerarquia d’autoritat entre les opinions. ¿Que la democràcia defensa que tots som iguals? Doncs au, deixem que totes les opinions siguin percebudes com a igualment vàlides, creguem-nos que tothom té la seva part de raó. I ja no podrem distingir la veritat de la mentida. En nom de la llibertat d'expressió, estarem legitimant opinions menyspreables... " el feixisme és un monstre amb moltes cares i hem d’aprendre a detectar-lo i desemmascarar-lo amb urgència, perquè no sempre se'ns mostra de la forma més evident." Umberto Eco

Ho llegeixo a Instruccions per fer-se feixista*:“Serà normal que els demòcrates ens titllin de feixistes o neofeixistes. Però també serà la nostra victòria: haurem tornat a posar en boca de tothom una paraula que fa poques dècades s’associava als morts i amb el passat, amb una realitat desapareguda. Nosaltres no desapareixem. Nosaltres hi som”. I nosaltres, estúpids demòcrates, no només els deixem entrar a casa: fins i tot parem la taula i els convidem a seure.

* Un llibret altament recomanable: Michela Murgia, ed. Empúries 2019

Eva Piquer, 6.2.2021

pd 2340 Se'ns ha colat el feixisme 1

 (arafa<d'1any)

... el llibre Instruccions per fer-se feixista, de Michela Murgia (Sardenya, 1972), publicat per Empúries el 2019, amb traducció de l’italià a càrrec de Mercè Ubach; juga amb habilitat a denunciar el feixisme fent veure que el defensa, descriu exactament el que està passant a les nostres pantalles: el feixisme latent aprofita els instruments de la democràcia per fer-se fort... s'ha infiltrat en el discurs públic aprofitant les eines democràtiques. Passa que, al principi, les democràcies solen ser molt hostils al feixisme; però amb el temps perden la memòria inicial, es desgasten i es corrompen. Això quan no neixen coixes, com la nostra... si el feixisme és mínimament espavilat, podrà arribar a governar estats sencers sense ni tan sols haver d’empunyar les armes: només caldrà que dissimuli una mica, que tingui la precaució de no autoanomenar-se feixisme, i seran els mateixos instruments de la democràcia els que l’ajudaran a créixer... (continuarà...)

Eva Piquer, 6.2.202

pd 2339 Coses que estan prohibides en aquest país

 

(arafa<d'1any)

Els veïns d'avinguda Roma / Urgell de Barcelona, sota el nom de Col·lectiu Enriqueta Gallinat, s’han manifestat cada dia des del 5 de novembre del 2017, per demanar la llibertat dels presos polítics. Però ara la Junta Electoral Provincial de Barcelona els ha notificat que no autoritza les seves concentracions mentre duri la campanya electoral perquè, "si bé no tenen pròpiament un contingut electoral, indirectament sí que tenen un contingut polític". Sensacional: durant la campanya electoral, en aquesta democràcia avançada en què vivim està prohibit que els ciutadans facin política al carrer. ¿Es pot saber en què amenaça la campanya electoral una manifestació veïnal d’una vintena de persones, que s'estan a la vorera durant mitja hora i després marxen a casa? Que els dies abans d’unes eleccions polítiques se suspenguin drets polítics és impresentable. Si les eleccions són la festa de la democràcia, s’han vist festes bastant més divertides.

Antoni Bassas, 6.2.2021