(arafa<d'1any)
El baró d’Holbach a La Morale universelle, ou les Devoirs de l’homme fondés sur sa nature,
Amsterdam, 1776, diu que els homes i les dones no havíem nascut per
treballar: “El treball sembla a tots els homes un càstig del qual
voldrien alliberar-se”. És una tesi antiga, que el desenvolupament industrial i tècnic dels dos
últims segles ha posat en dubte. De fet, si Grècia i Roma postulaven que
s’havia de treballar com menys millor, i que una persona sensata havia
de deixar de fer-ho de seguida que la seva posició li ho permetés, això
es devia al fet que aquestes dues civilitzacions van tenir esclaus,
quasi sempre provinents de les conquestes militars en terres estranyes.
Quan es va acabar l'esclavisme, llavors els homes lliures no van tenir
més remei que treballar; però també aleshores van aparèixer les classes
socials, amb la qual cosa vam tornar al mateix punt: els rics no
treballen gaire, i els pobres treballen com abans ho havien fet els
negres: la metàfora encara és viva.
... ara els rics ja no es dediquen,
com passava a Grècia i Roma... o a la França del Grand Siècle, a un
lleure cultural o filosòfic: prefereixen tenir tres o quatre residències
i un iot a la Costa Brava... i els pobres ―diguem,
avui, la tan escampada classe mitjana― poden estar contents si tenen
feina, i, quan en tenen, encara poden estar més contents si poden
estalviar per tenir una vida passadora en jubilar-se.
...Fet i fet, tot ha acabat de mala manera: els rics ociosos no generen cap
filosofia ni cultura perdurable, i els pobres amb prou feines tenen
accés al mercat laboral.
Jordi Llovet, 27.2.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada