(ara... mateix)
El poeta badaloní Joan Argenté va dedicar un poema als Reis d'Orient:
un grec - el blanc-, un groc - el ros- i un negre. Però l’Evangeli de
Mateu, l'únic que cita aquestes figures, no diu quants eren ni d'on
venien. El fet que mostressin els seus respectes a Jesús amb el
lliurament d’or, encens i mirra ha fet pensar que eren tres. Al segle IV
és quan es va fixar el nombre dels tres reis i també els seus noms. Al
segle XVI, la iconografia va introduir un rei negre. Les denominacions
de blanc, ros i negre no són, però, de categories equivalents, perquè
barregen les característiques de pell i cabells. Hi ha dos reis de pell
blanca i un de pell negra. El rei blanc, el més vell, té una abundosa
pilositat blanca, despigmentada per l’edat, però de jove potser era ros,
o de cabells negres. El rei ros, en canvi, no és mai ros, sinó castany.
El rei negre sol ser de cabells negres, però hi ha gent de pell negra
amb cabells rossos. I si fos més vell també podria ser negre de cabells
blancs...
Claudi Mans, 25.12.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada