(arafa9mesoso-)
... Tal com especifica el mestre Lluís Albert en el segon volum de la
trilogia “La Sardana”, la darrera vegada que es ballà el contrapàs fou a
les masies de Cinclaus, prop de l'Escala, la diada de Santa Reparada de
l'any 1922... També tinc entès que hom havia portat a cap alguns intents restauradors
del contrapàs a Banyoles (1907) i a Torroella de Montgrí (1923). Aureli
Capmany atorgava possibles orígens grecs a la dansa del contrapàs, els
balladors de la qual s’agafaven de les mans tot formant un filera. [...]
Pel que fa a la sardana curta, recordem que fou l’avantpassada de la
nostra sardana llarga actual i que tingué vigència fins la implantació
d'aquesta darrera modalitat... La sardana
curta tenia un nombre de compassos de vuit (curts) més setze (llargs), o
sia, un total de vint-i-quatre. Aquest fet ha donat peu a més d'un
autor a relacionar la sardana amb la dansa en cercle que practicaven els
ibers i de la qual en parla Estrabó... el cas és que a
la meva estimada vila de Torroella de Montgrí ha estat portada a cap la
restauració d’aquestes dues formes antiquíssimes de dansa, sota la
direcció del mateix mestre Lluís Albert, ço que ens garanteix la seva
absoluta fidelitat.
Josep M. Casasús, 3.7.21; citant un article de Eugeni Molero i Pujós a Canigó 8.9.1973
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada