La recent decisió del gabinet de seguretat israeliana d'ocupar formalment la Ciutat de Gaza
marca un nou capítol del genocidi contra el poble palestí. No és un gir
improvisat, sinó la formalització d'un pla traçat des de l'inici:
destruir, matar de fam, ocupar, desarmar i, finalment, expulsar la
població per fer realitat el projecte de l'anomenada "Gran Israel"...
Després de 22 mesos de bombardejos i setge, l'objectiu immediat de l'ocupació és "netejar" l'escenari del crim. Abans que entrin combois d'ajuda i periodistes estrangers, Israel busca esborrar proves de crims de guerra: fosses comunes excavades amb buldòzers, cossos de víctimes de tortura ocultats, escenes d'execució eliminades, armes falses col·locades en hospitals per justificar atacs...
Controlar el territori és també controlar la narrativa. Israel veta l'accés lliure a la premsa internacional... La repressió contra la premsa és part inseparable de l'ocupació: impedir
que el món vegi Gaza tal com és i garantir que el relat final
l'escriguin els perpetradors...
Davant d'aquest pla, la reacció internacional segueix atrapada en condemnes retòriques i gestos simbòlics... L'ocupació de la Ciutat de Gaza no és només una maniobra militar: és un
intent de tancar el genocidi sobre els seus propis termes, enterrant la
veritat juntament amb les víctimes.
Creure els qui ho han denunciat des del primer dia, i actuar per impedir que la memòria de Gaza sigui esborrada, és una obligació política i moral. Perquè el que està en joc no és només la vida palestina avui, sinó també la possibilitat mateixa que el món conegui, demà, el que realment va ocórrer.
