...Israel ja no és sols una força ocupant –aquesta descripció ha quedat
obsoleta, insuficient–. Israel ha assumit el paper de divinitat
administrativa suprema, el Senyor dels Registres, Permisos,
Autoritzacions i Denegacions. Ens mata de fam quan vol, permet només els
productes que li plauen, decideix si tens dret a guarir-te o a morir... Vivim sota el domini d’un déu burocràtic obsedit amb fantasies de grandesa... fins i tot abans del 7 d’octubre no estàvem només assetjats. Érem rates
de laboratori dins d'un experiment regit per un estat que monopolitza
l'aire i l’aigua… A Gaza, la vida no es mesurava ni per la llum ni pels àpats, sinó per
una llista capriciosa del que estava prohibit o permès, segons el
visionari de torn al ministeri de Defensa...
Ara, després de dos anys de bombardejos i runa incessants, Israel ens ha posat a règim de llenties —i ens ha prohibit la carn i les verdures— com si estiguéssim inscrits en un programa de nutrició obligatòria supervisat per la mateixa divinitat burocràtica. No triem els àpats; ens són triats. Un producte és etiquetat de luxós i prohibit, l’altre és permès com a “segur”. Les llenties són permeses, els tomàquets resulten sospitosos, i la xocolata és un delicte... Aquesta no és una fam accidental. És una fam planificada... I així, continuem “vivint” –o fent veure que vivim– sota un sistema d’alimentació forçada... És fam calculada, dictada per decret militar, dissenyada per un poder que controla fins i tot la gana...
