pd 274

EL PUNT / 1995?

INSTITUT O GUARDERIA?

Francesc Canet

... detecto en l'actitud d'un sector molt nombrós de pares una por inconfessada a dur els jovenets de dotze anys als instituts, una nostàlgia per la guarderia perduda, una sublimació perjudicial de l'instint paternal de protecció....

A aquests pares tan angoixats caldria recordar-los amb urgència sideral que a la dècada dels seixanta (i abans) els nens de deu anys ja anaven als instituts (escassos, allunyats de la majoria de domicilis, sense transport escolar), que tenien les tardes lliures, que a les aules d'aquell temps s'hi amuntegaven sovint mig centenar d'angelets, que els llicenciats d'aleshores se'n sortien de la tasca d'ensenyar (uns més que altres, talment com ara)...

pd 273

PRESÈNCIA / 20 d'agost de 1995

CAP AL MODEL EDUCATIU SUEC

Enric Matarrodona

... es pot arribar a entendre que segons l'OCDE els professors d'ensenyament secundari de l'Estat Espanyol siguin els menys apreciats pels seus conciutadans, però no era fàcil imaginar que en aquest aspecte ens trobaven a nivell suec...

... podria molt ben ser que la resposta fos la conseqüència del poc apreci que tindria la ciutadania per l'educació en sí mateixa, o pel sistema com està muntada...

... una sociòloga diu que la causa s'hauria de buscar en la importància social que darrerament ha adquirit el paper i la figura del psicòleg. Home, això seria dir molt, seria com dir als professors que són la causa primera dels fracassos escolars i que, és clar, els psicòlegs han d'anar darrera a arranjar-ho...

...Amb tot però, el menys probable és que el model suec hagi acabat fent forat.

pd 272

AVUI,dijous 11 d'abril de 1991

ELS KURDS NO VAN A L'ESCOLA (i II)

Josep Huguet

(En relació a la polèmica sorgida al II Simpòsium d'Ensenyament de les Ciències Socials sobre l'ensenyament de la història de Catalunya)

... Els assistents passius al debat, vinguts voluntariosament, que s'han pagat de la butxaca el desplaçament i, molts cops, les hores del professor substitut, resten atònits davant l'espectacle. ¿Perill d'una història barretinaire? La realitat és que la immensa majoria de professionals segueixen llibres de text amb les programacions oficials, que fins fa dos anys no contenien res de la realitat catalana... ¿Això què vol dir? Que si els ensenyants no se'ls recicla continuaran ensenyant allò que van aprendre a la universitat franquista i postfranquista i allò que els exigeixen fins avui als concursos d'oposició: història d'Espanya, amb mites inclosos... 

Mentre Catalunya no sigui un país normalitzat, les institucions i els professionals tenen el  deure de practicar la discriminació positiva amb els continguts de les ciències socials, a favor del coneixement del propi país.

Localisme, xovinisme, cridaran alguns...

La realitat educativa, però, és molt crua. Després d'aquest clàssic debat... ens assabentem que el Ministerio de Educación té a punt un projecte de continguts mínims que obliga tothom a impartir història d'Espanya, com sempre. Veurem què hi dirà la progressia del ram. Veurem què rebaixarà la Generalitat entre l'espasa d'aquesta progressia i la paret del ministeri.

pd 271

AVUI,dijous 11 d'abril de 1991

ELS KURDS NO VAN A L'ESCOLA (I)

Josep Huguet

(En relació a la polèmica sorgida al II Simpòsium d'Ensenyament de les Ciències Socials sobre l'ensenyament de la història de Catalunya)

... d'una banda proliferen difusors de la funció universalista de les ciències socials, que ens adverteixen, ara, del perill que es faci una història nacional de Catalunya monolítica... i concedeixen que "història de Catalunya sí, però..." Es pretenen oposats a un suposat perill d'història barretinaire, i fan escarafalls del treball sobre els mites propis: festa nacional, himne, personatges històrics, adduint que això és reproduir els errors de l'espanyolisme...

... d'una altra banda un sector que defensa la implantació de l'ensenyament de la història i la geografia de Catalunya tout court. Sense plantejaments innovadors...

...

¿Història nacional, història universal? Falsa polèmica ... l'anàlisi de la qüestió catalana és història universal i universalitzable, al costat dels conflictes escocès, cors, bàltic, balcànic, sahrauí o kurd...

pd 270

EL PUNT / 19-- ?

INDOCENTS

Enric Serra

Alguns establiments dels que es dediquen a "desemburrar gremlins" des del sector públic s'han queixat que, a l'hora d'acollir nous candidats a la normalització intel·lectiva i social, els de les escoles concertades trien i remenen per quedar-se els més rendibles i els menys molestos... si als uns i als altres els preocupés el futur dels protociutadans en estat salvatge que se'ls encomana, potser tindrien el valor de denunciar perversitats institucionals més greus, adherides com llagastes a l'arrel del sistema educatiu. Per exemple:si la normativa de matriculació a l'escola pública obliga a fer un escalat de preferències inversament proporcional a la renda familiar, no estan condemnant aquests centres a ser les escoles de les classes inferiors? Si no són capaços de trobar els motius per amotinar-se, quin  esperit inculcaran als que han de ser el revulsiu d'un present tan àton?

pd 269

AVUI ? -- juny de 1996

L'ASSIGNATURA DE RELIGIÓ EN LA SOCIETAT LAICA

Sebastià Benet Membre de Justícia i Pau

... els seus mateixos principis (del secularisme) tenen un indefugible orígen cristià. La llibertat, la igualtat i la fraternitat no les va inventar la Revolució Francesa. I la solidaritat, o sigui l'amor entre tots els homes, és el primer principi evangèlic...

... tant les escoles laiques com les religioses haurien d'ensenyar obligatòriament història de les religions i el seu paper en la formació de les cultures. En canvi, la catequesi hauria de ser assumida per les comunitats cristianes i per les famílies. És injustificable que en nom de la secularització s'hagi privat a la majoria dels joves de conèixer fets històrics de transcendència cultural. D'altra banda, l'Església hauria de reconèixer que l'adoctrinament forçat que s'ha practicat a vegades a les escoles no ha contribuït pas gens a difondre els valors evangèlics a la societat.

pd 268

EL PUNT/ Dilluns, 29 de novembre de 1993

ELS NENS I EL SUBDESENVOLUPAMENT

Raimon Bonal

... Els poderosos discuteixen per qüestions de poder i de prepotència amb ànim d'ocupar un determinat territori o de fer prevaler la seva veu, i moltes vegades no dubten a emprar la força institucional més dura i bruta per aconseguir els seus objectius; mentrestant, hi ha moltes víctimes innocents que es troben en situacions dramàtiques.

Aquest és el cas dels nens i nenes absolutament indefensos davant la manca del més indispensable per sobreviure...

...

... la misèria, la desviació social i la solidaritat, interpel·len durament la nostra satisfeta consciència, No ens va gens malament donar una mirada profunda a les conseqüències del subdesenvolupament.  No ens va gens malament contemplar les conseqüències terribles a què condueixen inapel·lablement la guerra i les enormes i escandaloses diferències entre el Nord i el Sud.