pd 397 eem

LA VANGUARDIA, .... 2009?

MÁS IMPUESTOS O MENOS SERVICIOS

L. Izquierdo, Madrid

Els comtes no li surten a ningú. Abocats a la cursa per oferir més per menys, els ajuntaments espanyols han passat les darreres legislatures contagiats per una febre d'ofertes de serveis, molts d'ells ni tan sols a la cartera de competències que la llei els atribueix.

És rar el poble mitjà o la ciutat petita que no ha construït un modern poliesportiu, un centre cívic o les dues coses...

"I ara resulta que no hi ha diners per sufragar-ho o  mantenir-ho. O sigui que o cobrem més impostos o deixem de prestar alguns serveis" (Juan Carlos Aparicio, alcalde de Burgos)...

"...Els ciutadans han d'assumir que hem viscut com rics i ara no ho som" (Jordi Vilajoana).

... Són els regidors qui hauran de dir als veïns que s'ha acabat la promoció de l'esport infantil o que les festes d'aquest any duraran menys dies.

pd 396

EL PERIÓDICO dissabte 21 d'octubre del 2006

EL ROBATORI DELS IDEALS PEDAGÒGICS (i 3)

Fabricio Caivano

... 

(continuació...)

 

Sobre aquest àcid adob moral (llegir pd 395), la convivència escolar, en aquests moment amb problemes nous i imprevistos, es corroeix i augmenten les conductes reprovables. Sense autoritat ni sancions no és educable qui no vol aprendre... No hi ha solucions simples o màgiques. Els conservadors opten per la nostàlgia: la recuperació d'un passat familiar i educatiu idealitzat. Els progressistes estan desconcertats. No es pot tornar enrere, però és molt difícil afrontar el futur. Es fa necessari que el professorat més conscienciat, desgastat pel malestar, reflexioni al voltant de les raons globals de la crisi de la secundària...

 

En resum, que la secundària faci avui la seva pròpia renovació pedagògica. Quan la societat canvia tan profundament i radical, els ideals educatius envelleixen ràpidament, plantegen noves dificultats a l'aquí i ara i es fan gairebé inaplicables davant les imprevistes noves realitats.

pd 395

EL PERIÓDICO dissabte 21 d'octubre del 2006

EL ROBATORI DELS IDEALS PEDAGÒGICS (2)

Fabricio Caivano

... 

Enunciem alguns principis de l'escola nova o pedagogia activa: antiautoritarisme; centralitat de l'alumne i els seus interessos; ensenyar delectant, aprendre divertint-se; obrir l'escola a la realitat.

 

Sens dubte, van ser molt adequats per a la societat del moment, però avui aquesta ha canviat radicalment. Els temps i els espais de socialització s'han multiplicat i ja desborden l'àmbit de l'escola. I aquesta no troba prou suport social, familiar i mediàtic en la seva doble funció d'impartir coneixements i de formar ciutadans...

 

a) L'antiautoritarisme... Drets sense deures, permissivitat sense límits ni referents clars. Tu ets lliure.

 

b) Els interessos de l'alumnat... La racionalitat i el pensament abstracte perden terreny. L'emoció guanya la partida a la raó. Tu esculls.

 

c) La diversió... La disciplina, l'esforç, l'autorresponsabilitat i la recerca de l'excel·lència no són divertides. Tu diverteix-te sense límits.

 

d) La realitat... No hi ha límits ni referents. Tu pots fer el que vulguis

pd 394

EL PERIÓDICO dissabte 21 d'octubre del 2006

EL ROBATORI DELS IDEALS PEDAGÒGICS (1)

Fabricio Caivano

... Enfront de la vella escola autoritària, classista i selectiva, la nova pedagogia va proposar, els anys 60, la seva radical transformació. Les seves idees es van obrir ràpidament camí, entusiasmant la majoria del professorat, anhelant de democràcia i de renovació professional. La seva dedicació i el seu generós esforç van aconseguir l'aplicació general dels seus principis educatius, emmarcats en una aura contagiosa de canvi social, de creació d'una nova escola pública...

 

Els seus ideals continuen sent adequats, sobretot en l'etapa de l'escolaritat infantil i primària. La infància és receptiva, té imaginació, curiositat, explora activament el món i el llenguatge. Però els valors sòlidament adquirits en aquest primer nivell d'escolaritat es corroeixen a l'arribar a l'àmbit de l'ensenyament secundari obligatori.

 

Els preadolescents, adolescents i joves, fora del temps i en cap lloc, habiten en la societat mediàtica que, amb la seva invasora estètica i la seva força uniformadora, inculca els seus peculiars models de vida, de consum i els seus valors hiperindividualistes...

pd 393

? 27 de febrer de 1997

ELS FETILLERS, LA REFORMA I LA BRÚIXOLA

Víctor Sánchez Santaló

... La societat fa recaure sobre les espatlles de la institució escolar més i més aspiracions. Facilitar l'accés a un munt de coneixements, que creix i creix, ja no és prou. Ara cal educar ciutadans vertebrats dins la societat, combatre les lacres socials, preparar pel món del treball en un sistema productiu variat i inestable, normalitzar lingüísticament, garantir la personalitat completa de l'escolar, la seva autonomia i independència i el seu benestar personal...

...

... (mentre que) La desigualtat augmenta al mateix ritme que la desorientació. Els valors del consumisme són sobirans, el bé comú sembla que s'aconsegueix cercant el benefici egoista amb el mínim esforç...

...

Els ensenyants hem de tenir present que la lluita per la descongelació salarial ha d'anar unida a la renovació del nostre servei públic... Ens calen equips directius rigorosos que no facin concessions a les reaccions a la defensiva, corporativistes, i que impulsin projectes de centre engrescadors. Necessitem models organitzatius que potenciïn el treball en equip i la participació... Tot això és condició necessària però no suficient. Com que falten recursos s'han de reivindicar i això només és possible si enfortim les organitzacions sindicals i de renovació pedagògica...

pd 392

EL PUNT / Dimecres, 18 de març de 1998

ASSASSINAT DE L'ESCOLA PÚBLICA

Sebastià Salellas i Magret

La notícia: membres de la burocràcia sindical de Madrid han signat un acord amb la ministra d'educació (autèntic personatge esperpèntic de la dreta castellana -Esperanza Aguirre-)... l'horari escolar podrà ser només de matins a les escoles públiques...

Hi ha assassinat per part dels sindicalistes que, un cop més, han traït la seva classe natural i política, la classe treballadora, a la qual desproveeixen d'una eina bàsica per la qual sempre havien sospirat els sindicats d'esquerra (no els grocs): la instrucció pública...

(la dreta, fent gratuïta l'escola privada)... ha aconseguit que bona part dels pares de la classe treballadora no portin els seus fills a la pública, i eviten, a més, que hagin de compartir taula amb negres, marroquins i gitanos...

...

Davant l'assassinat de l'escola pública, quan es plantegi l'existència d'aquest delicte polític sortiran tota mena de justificacions que faran desaparèixer la culpabilitat dels seus autors o inductors...  A nosaltres, els que fa tants anys que defensem l'alternativa de l'escola pública, ens queda el recurs de fer igual que va fer el marqués de Sade. Un elogi a la insurrecció, adobat amb un altre pensament intern: que Déu ens agafi confessats.

pd 391

PRIMER DE MAIG (2015)

"QUAN ELS TREBALLADORS FAN VAGA NO ÉS QUE NO VULGUIN TREBALLAR, SINÓ QUE HO VOLEN FER EN MILLORS CONDICIONS"

Francesc Layret