dimarts, 29 de desembre del 2015

pd 612

PUNT / 24 de desembre de 1989
UN DOBLE DESIG
Jaume Camprodon

El primer desig en el Nadal d'enguany és que sapiguem exercir, cada dia més, el servei de la caritat... Abans de mirar els regals que podem fer, mirem les necessitats de l'entorn i no al revés. Altrament les necessitat sempre seran els "si en queda"...
El segon desig d'aquest Nadal potser us sorprendrà. El formulo així: "Que Déu ens faci el do del bon humor",... per mantenir la fe en un temps en què s'ha de remar contra-corrent, davant el posat indiferent dels veïns, cal bon humor. El bon humor és l'expressió d'un organisme sa. Com més bon humor sapiguem treure de la fe, menys coses necessitarem per viure. Tot i així continuem amb la mà a l'arada perquè els altres tinguin el que realment els falta. La caritat exercida amb bon humor és doblement beneficiosa...

diumenge, 27 de desembre del 2015

pd 611

AVUI, divendres, 27 de desembre del 1985
NASQUÉ JESÚS A BETLEM?
Valentí Fàbrega i Escatllar Doctor en teologia

Probablement el cristià, que ha acceptat que Jesús neixés entre les més pobres, sent una mena d'angúnia quan se li fa pensar que el seu naixement fou obscur i desconegut, com ho és el dels nens pobres com ell.

...
Els punts neuràlgics que han empès els biblistes cristians a l'escepticisme històric són, en certa manera, entenedors i fàcils de resumir i s'haurien imposat molt més de pressa si no haguessin contradit el criteri teològic, un criteri gratuït i avui dia inacceptable, de la veritat històrica de cada una de les dades dels evangelis.
D'antuvi cal constatar que el centre d'interés dels quatre evangelistes és la vida pública de Jesús. Només dos d'ells, Mateu i Lluc, presenten, a  manera de prefaci, un evangeli de la infància. I només en aquests evangelis s'esmenta explícitament el naixement de Jesús a Betlem. D'altres dades del Nou Testament hom treu més aviat la impressió que la pàtria de Jesús fou Natzaret...
L'evangeli de la infància de Mateu fou el primer que va deixar de ser considerat font històrica... Hom el tendeix a assimilar al gènere haggàdic jueu, molt de moda a l'època de l'evangelista. L'haggadà era una mena de comentari de relats de l'Antic Testament, molt lliure i ple de fantasia, sense pretensions històriques, amb l'objectiu de fer ressaltar el valor d'una idea religiosa o la significació salvífica d'un personatge bíblic.
Molts més maldecaps ha provocat deixar de reconèixer el valor històric de l'evangeli d'infància de Lluc. La raó és òbvia. Lluc és l'únic evangelista que malda per atorgar al seu relat un marc d'història profana...
...
Que Jesús va néixer pobre és un pensament molt meditat. Que Jesús, emperò, va néixer com la majoria dels mortals, en la foscor i l'anonimat d'aquests espais amples que la història no ha pogut il·luminar mai del tot,és, tal vegada, un pensament en el qual no ens podem acabar d'acostumar.

dissabte, 26 de desembre del 2015

pd 610

EL PERIÓDICO,  dilluns 26 de desembre de 1983
NAVIDAD-83
Josep Pernau

A Betlem no hi ha pastors, sinó soldats israelians... Els soldats tenen controls establerts per evitar que els pastors (palestins, clar)  s'acostin a Betlem... 
L'estrella pot ser un míssil...
Els reis d'Orient no perden el temps viatjant amb camell per visitar un nadó, estan massa ocupats comptant petrodòlars i preparant la propera conferència de la OPEP...
No és encens el que s'ensuma, sinó contaminació...
L'or és a Fort Knox o a les cases de compra-venda...
La mirra està adulterada...
Al cel ja no hi ha àngels, sinó satèl·lits-espia (ara drons)... Els últims àngels que quedaven, i que sostenien un cartell que parla de pau i d'homes de bona voluntat, foren fulminantment abatuts per un raig làser.
El nen i la mare s'han quedat a Trípoli i a Sant Josep se l'han emportat al Iemen.

divendres, 25 de desembre del 2015

pd 609

AVUI  dimarts 25 de desembre del 1984
BON NADAL
Josep M. Espinàs

Us desitjo, ben sincerament, un bon Nadal.
No és pas anacrònic desitjar unes bones festes. No confonguem la importància de Nadal amb la possible insignificança, i fins i tot inconveniència, d'alguna de les seves manifestacions. Una determinada exigència purificadora, que és bona en principi, pot arribar a l'esterilització popular d'una festa, i això és dolent sempre. Cada vegada em fa més por la vocació elitista, del signe que sigui.
... El Nadal no es limità a ser una cerimònia per a elegits, sinó que esdevingué una "manifestació de masses", amb totes les adherències que això comporta.
... tant pecat d'orgull em sembla refusar els afegits profans al Nadal com defensar la "puresa" d'un sentiment prehistòric humà i menystenir la concreta dimensió religiosa que ha adquirit en una àrea determinada d'aquest planeta...
... Els cultes agnòstics tenen dret a dir que el Nadal és una "superposició" oportunista. Els cristians perfeccionistes tenen dret  a queixar-se de l'embolcall tan poc cristià que desfigura la commemoració de l'Adveniment. Però els uns i els altres faran bé de no oblidar que tota religió no es basa només en una doctrina, sinó que es tradueix en formes de cultura "vivents", i que en tota cultura ho ha un important ingredient religiós que ajuda a articular la comunitat.
... el poble ja fa segles que diu que tots els Nadals tenen alguna cosa de bo... 

dijous, 24 de desembre del 2015

pd 608

EL PERIÓDICO diumenge 25 de desembre de 1983
DONDE MENOS SE PIENSA
J.A.González Casanova

...
Més enllà del folklore pueril i tronat, avui commemorem la nostra infantesa, es a dir allò que mai vam saber expressar del tot, allò indicible (in-fant és aquell que no parla, no diu). Perquè resulta que qualsevol nen és diví fins un dia indatable en que deixa de ser-ho. I nosaltres enyorem l'antiga condició de déus que ens fou arrabassada... el Nen Jesús simbolitza en la nostra cultura el misteri sagrat de la persona humana, que la porta a projectar-se, mitjançant el somni i la utopia, en un futur imprevisible, però que desitja intensament feliç, ple de la satisfacció que atorga la sensació única d'assolir la plenitud humana.
Quan aquests dies usem paraules tan gastades com  amor, alegria i pau expressem el nostre desig de trobar un oasi enmig del desert de la vida quotidiana... però com deia  Eugeni d'Ors: "El nen Jesús nasqué en un pessebre/ on menys es pensa salta la llebre".
On menys es pensa i quan menys es  pensa. Els Reis Mags foren aquells intel·lectual (sens cap dubte, "progres") que, per inquiets, viatgers i seguidors d'un estel fugaç i constant, comprovaren les noces del cel i la terra en un pessebre i l'encarnació, el naixement, de la divinitat en allò més material i terrestre... el sublim es troba en el més trivial. La novetat neix, contra tot pronòstic, en allò més vulgar i quotidià. El sagrat es revela en el temps "quan menys es pensa"...
...
Moments en que ens sentim éssers humans en plenitud perquè estem oberts al miracle de l'imprevisible, de la novetat, de nosaltres mateixos, sempre idèntics però renovats, renascuts gràcies a l'amor que som capaços de sentir pels altres, tan semblants, tan nosaltres.

dimecres, 23 de desembre del 2015

pd 607

EL CORREO CATALAN, 24  de desembre de 1974
ESTE NIÑO
Joan Gomis

Com cada any es celebra l'aniversari del seu naixement, és fàcil que en fer-ho ens plantegem qüestions sobre aquest nen... El nom d'aquest nen és inscrit a la història de vint segles. En favor seu o en contra d'ell... La seva imatge va estar i està en innumerables llocs, sobretot representat en els moments en que, uns trenta o quaranta anys després del seu naixement, va acabar ajusticiat pels qui tenien el poder a la seva terra. Va tenir una carrera curta: nascut en un estable i mort en una creu, va treballar com a fuster i durant uns pocs anys va predicar en un racó de món ple de sorra i algun jardí. 
Però ha romàs... en el seu nom alguns mataren gent. El que va dir i el que va fer ha estat interpretat de maneres molt diverses i inclús oposades...
Hi hagué reis que l'invocaren i altres que tractaren d'esborrar la seva petjada de la memòria humana... uns el consideraren Déu veritable, altres un fals déu, alguns home admirable, altres somiador perniciós. Alguns l'utilitzaren com a protector de poderosos, altres el tingueren per revolucionari... Deixebles seus l'invocaren revestits de rics ornaments i d'altres en nom seu es vestiren amb robes pobres i bastes...
Hi hagué qui l'estimà, qui en dubtà i qui el negà... 
Hi hagué qui considerà tot això cosa del passat i quins cregueren que precisament aquest nom era lo més nou... En nom seu, pel seu nom, amb el seu nom, interpretat de maneres diferents. Contra el seu nom, interpretat també de maneres diverses. Signe de contradicció, per descomptat. 
La història col·lectiva d'aquests vint segles hauria estat una altra...

dimarts, 22 de desembre del 2015

pd 606

EL PERIÓDICO de CATALUÑA, 25/26 de desembre de 1985
A LOS QUE ESTAN SOLOS
Montserrat Roig

Sigui tradició, llegenda, rondalla o mite, el que succeeix avui és un dels miracles més bonics de tota la història de la humanitatNomés el cristianisme es va donar compte que, per estimar Déu, aquest havia de fer-se home. Un nen. Un nen i, a més, pobre. Un nen de dona que va acatar en solitari la decisió divina i que va demanar consell a una altra dona. Potser aquests dies anem de bòlit,  comprant coses per als qui estimem o pensem estimar. Però el valor de l'amistat, de reconèixer-se en els altres, trenca tots els ritus del consum. El que importa és demostrar alguna cosa, demostrar desesperadament que no estem sols, que pertanyem a alguna cosa o algú.

Tots els dies neix, però, un nen en el que es reconeix la idea de Déu. La idea del Déu que oferí pau, però que va saber distingir totes les classes d'homes que es mouen per l'univers. Ell es va dirigir als de bona voluntat, és a dir, els que desitgen la pau. Que aquest símbol romangui després de 2.000 anys em sembla un signe d'esperança. Els que avui, per l'atzar o les circumstàncies, es troben sols i oblidats, dedico aquest bitllet en especial. El nen també va néixer abandonat pel poder, per la majoria dels homes, però els que van creure en el valor de la fraternitat eren amb ell. Ell significà un punt de trobada universal que encara no ha perit.