pd 791

EL PUNT DIARI dijous 16 de maig de 1996

"SEGLE XX" OFEREIX UN DOCUMENTAL SOBRE LES BRIGADES INTERNACIONALS

Redacció

... És la crònica sentimental de tots una generació de l'esquerra europea, una generació que està a punt d'extingir-se. I evidencia que gairebé tots els voluntaris tenien una visió romàntica i simplista dels orígens polítics i socials del conflicte espanyol.

Entre feixisme i antifeixisme, per damunt de les seves causes internes, des del punt de vista de les idees, de les emocions, dels entusiasmes i dels odis, entre reacció i progrés, entre barbàrie i humanitat, la guerra espanyola va tenir un abast mundial. 

En aquest context, els motius que van empènyer cap a Espanya entre 40.000 i 60.000 persones de més de 60 nacionalitats van ser sobretot polítics, però també ètics, barrejats amb l'afany d'aventura i la fugida d'una crisi econòmica que feia estralls... 

L'element comunista va ser fonamental - quasi el 85% dels brigadistes ho eren - i es va combinar amb altres factors: els antifeixistes italians i alemanys lluitaven contra les dictadures dels seus països...

pd 790

AVUI  dissabte, 14 de setembre de 1991

ESTEM BUITS

Josep M. Espinàs

... què hi ha dins una clau de ferro.

"La primera cosa certa és que és feta de buit. Tot l'univers és essencialment format de buit, i una manera d'entendre-ho és imaginar-nos que la nostra clau augmenta tant de dimensions que es fa gran com la Terra. A aquesta escala, els àtoms que compondrien la clau gegant tindrien la mida de les cireres.

Però encara hi ha una cosa més sorprenent. Suposem que agafem amb la mà un d'aquests àtoms de la mida d'una cirera. Si l'observem, fins i tot amb un microscopi, ens serà impossible veure el nucli, massa petit encara per a aquesta escala augmentada. Hem de convertir l'àtom-cirera en un enorme globus de 200 metres, i a desgrat d'aquest volum impressionant, el nucli de l'àtom no serà més gran que un minúscul gra de pols. Això és el buit de l'àtom"

D'altra banda, suposem que vull comptar tots els àtoms d'un gra de sal, i que sóc tan ràpid que puc identificar-ne mil milions per segon... necessitaré més de cinquanta segles (5.000 anys) per efectuar el cens complet de la població d'àtoms que hi ha en aquest minúscul gra de sal. I per fer-ho més plàstic: si cada àtom d'un gra de sal tingués la mida d'un cap d'agulla, el conjunt d'àtoms que hi ha dins aquest gra de sal cobriria tot Europa amb una capa uniforme, d'un pam d'altura.

Però a desgrat d'aquesta enorme quantitat d'elements que hi ha a l'interior d'una partícula de matèria, aquests elements són tan infinitament minúsculs i estan tan separats, que entre ells hi ha un buit immens... Les partícules de vida que constitueixen una clau de ferro, per exemple, es mouen en un enorme desert buit.

... si tots els àtoms que componen el meu cos s'agrupessin fins a tocar-se, jo ja no seria visible. Mai més ningú no em podria veure, perquè suprimint el buit que hi ha en el meu cos, la meva substància quedaria reduïda al volum d'un gra de pols ínfim, inferior a un mil·límetre: algunes mil·lèsimes de mil·límetre.

No som res, que deia aquell. Realment, des del punt de vista "matèria" som pràcticament res. El gran misteri és com les minúscules fonts d'energia es mobilitzen en el buit el nostre cos. Tots som un gran buit dissimulat. Encara que alguns no ho dissimulen tant... 

pd 789

PUNT DIARI  diumenge, 15 de maig de 1988

VINT ANYS DE MAIG

Carmel Rosa

... sovint els relats se centren exclusivament en la rebel·lió estudiantil i deixen a l'ombra el moviment social que l'acompanyà, sens dubte el més important en l'Europa de la post-guerra. No és freqüent que en un país europeu avançat nou milions de treballadors en vaga ocupin fàbriques, mitjans de transport, banques, ràdios i televisió i durant més de quinze dies paralitzin la vida econòmica i industrial d'una nació moderna.

El moviment de maig del 68 es produeix en una França que progressa, econòmicament, a passos de gegant,... S'ha entrat a grans gambades en la societat de consum...

Fet paradoxal: en aquest ambient d'eufòria econòmica europea, ningú no preveu l'explosió de maig, ni els analistes més famosos, ni els comentaristes econòmics, ni els polítics més llestos...

...

Vint anys després, el maig del 68 continua essent per a molts historiadors un enigma. Alguns el consideren com una simple anècdota sense importància històrica. D'altres, en canvi, el veuen com el motor de grans transformacions en el comportament de la gent: la fi de l'autoritarisme en les famílies, la universitat, les fàbriques.

...

El context polític i econòmic ha canviat substancialment, en dues dècades. De la societat del treball per a tothom s'ha passat a un període d'austeritat i de crisi. França té dos milions i mig d'aturats (l'any 68 només 200.000)...

Aquesta realitat afecta intensament els joves d'avui, tan generosos i solidaris com els d'abans, però més sensibilitzats pels problemes concrets, més reformistes i menys revolucionaris...

No obstant, l'èxit electoral de Le Pen, a què han contribuït bastants joves, principalment sense feina, és un simptoma que la relativa tranquil·litat actual s'acaba i que calen mesures urgents per evitar situacions de violència, contra les quals ja adverteixen alguns polítics i sociòlegs...

pd 788

AVUI, diumenge, 13 de març del 1988

EL MÓN SEGONS COHN-BENDIT 20 ANYS DESPRÉS DEL 68

Gemma Piñana

"Fa vint anys les societats occidentals van canviar. Es van veure empeses a la transformació per les revoltes que es van desencadenar per tot arreu. Des de París fins a Berkeley, des de Berlín fins a Varsòvia. Pel que fa als individus, la "societat de les barricades" era la irrupció del futur en el present de les acaballes dels anys seixanta.

... Si miro enrere em dic: efectivament, l'any 68 es van començar a desintegrar moltes institucions de la societat francesa.

... Sempre resulta una mica complicat mirar la història preguntant-se si seria possible que tornés a passar avui...

... No crec que la lluita armada sigui una solució a Espanya per als problemes del País Basc o d'altres regions. Però tampoc la repressió estatal no és una solució...

El fonamentalisme religiós islàmic, cristià o jueu no m'interessa. No tan sols els trobo condemnables sinó també perillosos. En aquest moment, a la vista de la inseguretat i la incertesa que sent la gent, vivim una fase de fonamentalització dels moviments: religiosos, teòrics o polítics..."

pd 787

EL MÓN  maig 1988

AROMES DEL 68

Miquel Porta Perales

Comentaris del llibre: " El 68: las revoluciones imaginarias" de Eduardo Haro Tecglen

... l'autor passa revista als principals esdeveniments dels seixanta: les revoltes de Berlín i París, la Primavera de Praga i l'agitació que es va viure als Estats Units. Aquests van ser, en resum, els "punts de fuga" que van intentar de trencar un món i un ordre obsolets. Els moviments dels seixanta - ve a dir-nos Haro Tecgeln - van fracassar, i després va venir la "tornada a l'ordre" dels setanta i, sobretot, dels vuitanta. De tota manera, i malgrat el fracàs, la societat dels nostres dies ha acceptat una sèrie de valors (igualtat de sexes, maneres de viure, distensió, etc.) que van ser predicats ara fa vint anys. Haro Tecglen però, no pot reprimir el  seu pessimisme a l'hora de valorar la nostra dècada: anodina, insolidària, individualista, tediosa. Sols un aprofundiment de la democràcia pot solucionar el problema. Qui pot tirar endavant aquest aprofundiment? Ningú. En fi, un pessimisme sense treva.

...

El final d'aquella història, ja el sabem. Les coses no van sortir com s'esperaven, però en tot cas queden unes aromes no gens menyspreables...

pd 786

EL MÓN / 244 - 26 / XII / 86

CALENDARIS I FESTES

Toni Puig

La cultura urbana ha transformat el calendari i la festa...

... La cultura urbana tendeix a silenciar la festa tradicional i a convertir-la en espectacle, en festa pràctica i particular, viscuda a partir de petits grups o individualment a través de les propostes de qualsevol guia de l'oci. O en vacances. Calendari i festa sofreixen, en la modernitat de la cultura urbana, un procés de privatització.

...

La festa, en aquest marc, perd la possibilitat de viure's com un temps concentrat, intens i pròxim a l'antic temps màgic i religiós, retrobat, ocasionalment, en la complaença d'un bon llibre o la possibilitat d'un gran espectacle. Usualment, i a ciutat, la festa pública és un festival. No és la festa esperada i preparada. És espectacle passiu i no funciona.

Així estem. I cal que trobem, en la mateixa cultura urbana, un calendari propi i unes festes nostres si no volem viure un temps precari i angoixat. Perquè calendari i festa no són una invenció efímera. Són unes eines de cultura per situar-nos en el temps i fer-lo, urbanament, nostre.

pd 785

EL MÓN / 244  -  26 / XII / 86

MENYS REVOLUCIONARIS, PERÒ MÉS SUBVERSIUS

Julio Trujillo

Després de quasi set anys d'apatia, els estudiants van tornar a ocupar els carrers, al mateix temps que a França i a Itàlia...

La concurrència de tots aquests elements va portar l'alarma a molts analistes, que es van esforçar, davant les notícies de París, a parlar d'un nou maig i a relacionar el moviment amb una certa recuperació de l'extrema esquerra. No obstant, ni a França, ni a Itàlia, ni a Espanya, els joves manifestants portaven banderes roges, ni cridaven contra el sistema capitalista, ni prometien la utopia, ni exhibien enginyoses consignes per demanar la imaginació al poder.

El moviment d'estudiants ha tingut molt de moviment sindical... organitzen la seva lluita al voltant de temes concrets, propis i coherents, amb un interès més immediat...

Els estudiants en el seu procés actual de lluita, han aportat una gran novetat plena de realisme: s'han mostrat, a la vegada, menys revolucionaris però més subversius.

Els estudiants no han estat qüestionant els grans principis de capitalisme dominant i prepotent, no han exigit govern obrer ni la dissolució dels cossos repressius, ni la república democràtica i federal, ni la depuració de "l'exèrcit franquista"...