pd M37

EL PUNT / 13 d'octubre de 1992

AMÈRICA, DE DOL

Vicent Partal

Les organitzacions índies es manifesten a tot el continent contra el V Centenario
...

La majoria d'Amèrica, doncs, va celebrar el 12 d'octubre més com un dia de dol i reflexió que no com una data de la qual pogueren enorgullir-se...

Avui en dia, el panorama de les tribus índies, de les nacions índies, no crida l'esperança, immerses com estan en la degradació física - sobretot per culpa de 'alcohol -, espiritual i col·lectiva.

L'altra cara d'aquesta diada de dol ha estat el triomfalisme fora de to emprat per l'estat Espanyol. No per habitual, menys sorprenent...

Espanya ha perdut de nou l'ocasió d'intentar acostar-se a Amèrica Llatina. Ahir era el gran moment perquè el rei Joan Carles demanés perdó d'una manera pública als pobles d'Amèrica. No ho va fer malgrat l'evidència d'una Amèrica Llatina on el dol ha superat aquest 12 d'octubre les escasses i vergonyants celebracions oficials.

pd M36

EL PUNT / Diumenge, 15 de desembre de 1991

FRANCISCANS A CALIFÒRNIA

Eduard López

L'estudi de Jaume Sobrequés, circumscrit al període comprès entre 1769 i 1821 - dates, respectivament, de l'expedició de Gaspar de Portolà i de l'annexió de Califòrnia al Mèxic ja independitzat -, fonamenta la seva recerca en el seguiment del rastre deixat pels homes de parla catalana - majoritàriament del Principat i Mallorca, però també del País Valencià - que van jugar algun paper en la colonització del territori californià...

L'ordre dels franciscans va ser l'encarregada de cristianitzar els indígenes i d'introduir la cultura europees a Califòrnia. La tasca dels missioners com a delegats de la corona els convertia, en definitiva, en els veritables protagonistes de la colonització, el repoblament i la delimitació d'una frontera política...

La presència catalana a Califòrnia no només va prendre una forma de caire religiós ja que, a més dels nombrosos metges, advocats i arquitectes que s'hi van establir, n'hi va haver que van ocupar càrrecs de rellevància política. Entre aquests, cal destacar homes com el pioner Gaspar de Portolà i el dues vegades governador Pere Fages...

La historiografia romàntica catalana ha estat molt rebeca a analitzar la participació de catalans en la colonització d'Amèrica i, molt particularment, l'impacte de la seva actuació sobre la població indígena... A cap cultura li agrada revisar críticament els fantasmes del seu passat...

pd M35

​EL PUNT / Diumenge, 14 d'octubre de 1990

CINC-CENTS ANYS D'IMPERI

Pere Bosch i Cuenca

​Al "V Centenario" se superposen els laments dels conquerits i l'orgull dels conqueridors.

Amb una anticipació gens freqüent en el tema dels aniversaris, les institucions van preparant la celebració del cinquè centenari del descobriment d'Amèrica. Però les exaltacions triomfals provinents de l'ex-metròpoli, imposades als mitjans de comunicació de forma quasi exclusiva, no deixen sentir l'altra veu: la dels qui veuen en la data del 1492 l'inici de totes les seves desgràcies.

Ja des del moment del xoc se superposen dues veus: la dels vencedors lliurats al sarcasme i la dels vençuts que no han deixat de lluitar.

La incertesa per l'arribada dels conqueridors aviat va quedar dissipada per la cobdícia i la brutalitat, i passaren a ser els "fills del diable".

Només a Mèxic i al Perú, la reducció demogràfica pot fixar-se entre el 60 i el 80 per cent en els primers quaranta anys de la conquesta.

pd M34

EL PUNT / dimarts, 13 d'octubre de 1992

ELS INDIANS, UNA VISIÓ PARTICULAR D'AMÈRICA

Pep Collelldemont

Es feia dir comte de Jaruco, però en realitat... Era un indià, popularment indiano, un de tants que van anar a Amèrica a fer fortuna i en tornar amb les butxaques plenes van fer ostentació pública de la seva fortuna... No tots es feien dir comte, però sí que tots van coincidir en la fal·lera de  construir-se una gran mansió d'estil de l'època. Les cases eren un símbol visible de les fortunes, si bé molts d'ells manifestaven també el seu poder aixecant hospitals, escoles, casinos... Moltes d'aquestes cases han estat víctimes de l'especulació dels anys 50 a la Costa Brava.

...

Passaven els millors anys de la seva vida a Amèrica i quan havien recollit una bona fortuna tenien necessitat de tornar a casa. Aleshores, molts d'ells aprofitaven la seva condició social per triar la joveneta més bonica de la població i esposar-la...

No tothom va tornar, però, amb la butxaca plena... D'aquests ningú no se'n recorda perquè no van deixar res...

pd M33

EL PUNT / Diumenge, 11 d'octubre de 1992

SOTA L'EMBLEMA DEL 92

Miquel Torns

Cinc-cents anys després de l'arribada de Colom a Amèrica, l'Estat Espanyol s'ha embrancat en un seguit de celebracions, que han obert la polèmica a escala internacional. Mentre les primeres nacions americanes parlen d'etnocidi, dominació i usurpació i els hereus dels conqueridors continuen mantenint el poder econòmic i militar al Con Sud, colpejat per la misèria i la injustícia, en aquesta banda de l'Atlàntic una operació de cosmètica ha canviat el despectiu "descubrimiento" per "encontre entre dos mons".

En desembarcar a l'illa de Huanahaní, després San Salvador i ara Watling, a l'arxipèlag de les Bahames, els navegants europeus van desencadenar una sèrie de malentesos que s'han allargat fins a l'actualitat. El primer equívoc fonamental va ser pensar que aquells individus estranys i pacífics, "muy bien hechos, de muy fermosos cuerpos y muy buenas caras",  formaven part de les Índies orientals, al continent asiàtic. Els van tractar d'indis, nom que ha fet fortuna fins i tot després de demostrar que es tractava d'una altra terra.

L'obsessió de Cristòfol Colom i els navegants que l'acompanyaven en aquell primer viatge per trobar una ruta ràpida cap als centres de producció d'espècies de les terres orientals els impedia qualsevol altra comprensió del que acabaven de trobar...

pd M32

​ARA, dissabte, 20 de maig del 2017

​ELS HEROIS I LA GLÒRIA

Toni Güell

... L’extinent Luis Segura, en l’esfereïdor 30 minuts titulat Herois de diumenge passat, explicava que després de denunciar als seus superiors i a la justícia militar l’existència d’una generosa comptabilitat B dins de les forces armades, l’únic que n’havia tret era el seu propi aïllament dins del cos, diversos arrestos i l’expulsió de l’exèrcit. Un exèrcit, reblava Segura, que té un total de 41.000 soldats a les ordres d’un total de 52.000 oficials.

... L’esmentat programa Herois exposava, a banda del cas de l’extinent Segura, els de diverses persones més que han caigut en l’ostracisme professional per haver denunciat la corrupció en les institucions. I en tots ells es repetia la imatge d’una jerarquia enquistada que tira endavant la piconadora del seu interès deshumanitzat, i també la d’uns quants subalterns que per culpa d’aquestes elits s’han vist abocats a l’atur i a calvaris judicials inacabables, en una situació de fragilitat i d’indefensió desesperants. Moltes d’aquestes persones han hagut de comprovar, incrèdules, que el fet de no haver mirat cap a una altra banda en detectar un tràfic d’influències no els ha donat més possibilitats de tornar a trobar feina, sinó que, al contrari, constitueix a ulls de molts un motiu per malfiar-se del seu curriculum vitae.

... quan denunciar la corrupció equival al suïcidi laboral,... És difícil no pensar que alguna força obscura marca el pas de la nostra vida en comú quan un partit, com fa avui el PP, pot sotmetre les fiscalies General i Anticorrupció als seus interessos a plena llum del dia. El fantasma de l’autoritarisme perviu en l’Estat i entre els ciutadans. Per això qualsevol emancipació passa per deixar de donar tota la visibilitat als corruptes i donar-ne molta més a aquells que els han desemmascarat, i per fer que aquests últims puguin trobar camins de glòria, és a dir, de notorietat, de celebració i d’exemplaritat. I això cal fer-ho col·lectivament, no només des dels mitjans.

pd M31

​EL MÓN núm. 65 de 20 de maig de 1983

​CAMINS DE BAST I CAMÍ RAL

Jaume Guillamet

Fins a mitjan segle passat gran part de Catalunya es comunicava encara i només per camins de bast... Els camins de bast o de ferradura eren aquells pels quals podien passar els animals carregats amb sàrries i arreus, però no pas els carros... fins a la invenció de l'automòbil subsistiren en gran part els vells camins de carro (o camí ral). Molts simplement han estat asfaltats i apa...

No som sols un país de males carreteres, sinó que som a més, i sobretot, un país sense un sistema propi de carreteres. Les carreteres importants, igual que les autopistes, s'han fet sempre servint polítiques d'Estat...

Acostumats a anar mal servits, acabem enlluernats per millores concretes i amb el perill de perdre la perspectiva d'allò que de debò ens convé. Una Catalunya amb dos milions i escaig de vehicles de motor continua funcionant en el fons amb un esquema modernitzat de l'antiga divisió entre camins de bast interiors i camins de carro i camí ral a la terra baixa... El camí ral seria l'autopista, els de carros les carreteres generals i la resta... I no hem comptat els milions de vehicles de pas per aquest nostre país de marca.

Tot plegat no és gens estrany. Els períodes d'autonomia catalana van ser en el passat breus i accidentats, però també s'ha de dir que a les classes dirigents del nostre país ja els ha anat bé aquest tipus de creixement econòmics que ha conduït a la Catalunya problemàtica i desequilibrada d'avui. Fer carreteres i comunicar de manera decent entre si les comarques de la nostra abrupta geografia només té sentit si hi ha voluntat real de reequilibrar el país del futur. A veure si serà veritat.