pd 1223

"el govern espanyol fa servir els “instruments de l’Estat” per “perseguir i destruir” els que no pensen com ell i “cal dir prou”. Això no va d’independència, sinó de democràcia. Després de menystenir milions de catalans com si només fossin una nosa, el govern espanyol els comença a tractar de delinqüents."

Antoni Bassas

pd 1222

"Davant aquest panorama d’una Espanya encallada, on no només cap mena de ruptura amb el règim de la Transició sembla possible, sinó que fins i tot costa de veure que s’avanci per una via reformista, què ha de fer Catalunya? ¿Ha de renunciar a la potència rupturista de l’independentisme per lligar-se a una incerta reforma espanyola? Aquesta és la pregunta clau, especialment pels comuns."

Ignasi Aragay

pd 1221

"La carta monàrquica va servir per moderar les ànsies d'autogovern i sobretot per foragitar el perill del dret a l'autodeterminació, l'autèntic tabú de llavors i d'ara... En aquella fi de règim, Catalunya, lligada al projecte de canvi amb sordina d'Espanya, no va aconseguir la ruptura. Ara tornem a estar davant la mateixa cruïlla..."

Ignasi Aragay

pd 1220

"No hi va haver ruptura. El règim dictatorial va jugar hàbilment la carta de la monarquia per salvar els mobles, per evitar passar comptes, per mantenir càrrecs, per retenir la capacitat d'intimidació davant de les ànsies de canvi del carrer..."
(Reforma o ruptura?) Ignasi Aragay

pd 1219

"Durant la Transició... El territori més rupturista de l’Estat, amb el fet nacional i la fortalesa de les esquerres antifranquistes decantant la balança, era Catalunya...  Tarradellas, sortit del fons de la història, va ser una singular tercera via. Un republicà catalanista pragmàtic que es va apuntar a la monarquia..."

Ignasi Aragay

pd 1218

"estem a les portes que les nombroses promocions que van aconseguir places al voltant del 1980 es jubilin en massa, i per tant entrin en massa, com a professors de català de les noves generacions, docents que no tenen ni els coneixements ni la motivació imprescindibles per afrontar amb èxit el que ja és, per als més competents i motivats, un autèntic repte."

Albert Pla Nualart

​​

pd 1217

"Deixa'm acabar amb un dels teus versos, que resumeix molt bé la teva espiritualitat, indestriable del teu compromís històric i social: "Donde tú dices paz, justicia, amor,/ !yo digo Dios!/ Donde tú dices Dios/!yo digo libertad, /justicia,/ amor!".

Toni Comín a Pere Casaldàliga