dimecres, 11 de juliol del 2018

pd 1301

Hi ha un plaer inconfessable i reconfortant en el fet de presenciar la decrepitud d'aquells que ho han tingut tot. Trobo que ens allibera de l'esforç per intentar tenir-ho nosaltres i ens foragita l'enveja per no haver estat capaços de destacar mai en res.
Albert Om

dimarts, 10 de juliol del 2018

pd 1300

Avui el món és clarament un lloc més hostil. Els governs, impotents per la pèrdua de sobirania i la pressió dels problemes sobre els quals no tenen control, opten per incentivar la por i per limitar-se a dir als seus ciutadans a qui han de culpar dels seus problemes.
Judit Carrera

dilluns, 9 de juliol del 2018

pd 1299

(de la sèrie: ara fa un any)
"no sé on són tots aquests (suposats) centenars de milers de persones (que diuen voler un referèndum per votar no). No els sento enlloc. A part d'algunes excepcions que es poden comptar amb els dits de la mà, ¿realment hi ha algú?
La meva sospita és que no. Són persones que han optat, de manera molt respectable, pel dret a NO decidir."
Albert Om

divendres, 6 de juliol del 2018

pd 1298

"La docència de la llengua té un altre front molt més sagnant: el que permet des de fa uns anys ensenyar català a secundària sense haver de tenir ni acreditar la competència necessària per fer-ho... estem a les portes que les nombroses promocions que van aconseguir places en aquesta especialitat al voltant del 1980 es jubilin també en massa, i per tant entrin en massa, com a professors de català de les noves generacions, docents que no tenen ni els coneixements ni la motivació imprescindibles per afrontar amb èxit el que ja és, per als més competents i motivats, un autèntic repte."
Albert Pla Nualart

dijous, 5 de juliol del 2018

pd 1297

https://www.ara.cat/opinio/LEspanya-invertebrable_0_1820817942.html


"Si jo fos nacionalista espanyol -és a dir, si aspirés a fer de l’Estat una única nació amb una única llengua- em plantejaria què explica l’èxit de França i el fracàs d’Espanya. Perquè, és cert, el Procés pot acabar sent l’enèsim fracàs dels catalans per assolir un alt nivell d’autogovern, però ho serà -en tot cas- fins a la pròxima. Per contra, el projecte de fer real el mite de l’Espanya uninacional està perdent els últims trens en un context de globalització que buida de sentit i contingut els estats nació."
Albert Pla Nualart

dimarts, 3 de juliol del 2018

pd 1296

(ara fa un any)
Tot el que he llençat a la foguera de Sant Joan (2)
M'he desfet de la viciada relació entre Catalunya i Espanya. Feia massa anys que durava, aquest vestit polític. Estava tot descolorit i estripat. Ja no hi havia per on cosir els pedaços. El foc purifica. Apa, canvi de draps!
I fora totes les lleis, Constitucions i tribunals que impedeixen que els catalans decidim el nostre futur democràticament i cívicament.
Ignasi Aragay


dilluns, 2 de juliol del 2018

pd 1295

(ara fa un any)
Tot el que he llençat a la foguera de Sant Joan (1)
Com si fossin mobles vells, he llençat els mals auguris de tots els pessimistes d'aquest món. Ja és tot prou complicat per haver d'anar sentint sempre la cançoneta pesada del "No us en sortireu", "No és tan fàcil canviar", "Val més deixar-ho córrer"...
Ignasi Aragay