pd 1404 Presos polítics?

(de la sèrie: arafaunany)

Aplicant els arguments pels quals es nega que avui hi ha a Espanya presos polítics, resultaria que de fet de presos polítics no n’hi ha hagut mai enlloc. El primer argument és una petició de principi: en una democràcia no pot haver-hi presos polítics, Espanya és una democràcia, ergo no hi ha presos polítics. Ho pots girar del revés: a Espanya hi ha presos polítics, ergo no és una democràcia... Segon argument: els presos catalans van fer coses il·legals. I tant! Tots els presos polítics han fet sempre coses il·legals, que en alguns casos el món ha considerat després admirables. La qüestió és si les lleis eren justes. Tercer argument: no es posa ningú a la presó per les seves idees. Mai, ni en les dictadures... En els primers judicis franquistes, fossin quins fossin els fets, delictes greus (certs o falsos) o ser militant d’un partit o un sindicat, se sentenciava: “ Los hechos probados son constitutivos de un delito de rebelión”. No devien ser presos polítics.

Vicenç Villatoro

pd 1403 La força de la raó

(de la sèrie: arafaunany)

Els dies històrics. L’independentisme tasta el poder amarg el 6 i 7 de setembre

L’intent necessari. Aquests dos mesos resumeixen la història dels darrers tres segles

Els cops del 155. L’1-O l’Estat fracassa per segona vegada després del 9-N

Paciència, perseverança, perspectiva. Els cicles de quaranta anys es repeteixen a la Península

L’aprenentatge de la decepció. L’independentisme comença a encendre els llums de baix consum

Francesc Serés

pd 1402 Les veritats incòmodes de Procés

(de la sèrie: arafaunany)

La responsabilitat del PSC: Els socialistes van inocular el virus de l’Espanya negra del PP.

Unitat sobiranista?: Les tensions partidistes ERC- PDECat han sigut la norma.

Fulls de ruta fallits: Els plans per a la independència partien de pressupòsits erronis.

El món no ens mira: La Unió Europea ha girat l’esquena a Catalunya.

La fractura social: Els mitjans espanyols han plantat la llavor de l’odi.

La fi del règim del 78: Espanya com a projecte de vida en comú ja no existeix.

David Miró

pd 1401 Per la dignitat de Catalunya

(de la sèrie: arafaunany)

Estem indignats, sorpresos, decebuts, desorientats. Ens sentim sols, carregats de raó i de raons, però abandonats enmig de la tempesta... malgrat tot això o precisament gràcies a això, avui estem més a prop que mai de l’objectiu... No és l’hora dels partits, és l’hora de la unitat, és l’hora de la generositat, de la intel·ligència col·lectiva i de l’autoprotecció. No podem anar dividits per posar les coses fàcils a l’adversari.

Eudald Carbonell i altres

pd 1400 Diàleg bilateral inevitable 2

(de la sèrie: arafaunany)

Aquesta fermesa pacífica és un patrimoni d’un valor incalculable, i l’hem de preservar a qualsevol preu. ¿Però com ho farem, si validem que la força coercitiva s’imposi a la voluntat democràtica? ¿Com explicarem als nostres fills que la Soraya és la nova presidenta, i que s’ho han d’agafar amb calma, perquè la realitat política és així de complicada?... Tant de bo siguin ells, els joves, els que ens ensenyin a gestionar la realitat i els ideals d’una altra manera.

Toni Soler

pd 1399 Diàleg bilateral inevitable

(de la sèrie: arafaunany)

Tots els que vam viure les hores culminants de divendres vam flairar la República amb tot el que se’n deriva -renovació, llibertat, drets, empoderament-. Davant la caricatura d’un Procés fet per tietes, divendres vaig veure moltíssima gent jove amb la mirada neta, esperançada i -per què no?- ingènua, amb moltes ganes de defensar-se i de defensar el país davant la violència institucional i policial. I de fer-ho amb la mateixa força tranquil·la de sempre, sense cap violència...

Toni Soler

pd 1398 El "pla Ortega" per mitjans casernaris

(de la sèrie: arafaunany)

... (aquests dies) s’ha revelat el caràcter autoritari d’un Estat format per una monarquia antidemocràtica, un partit provadament corrupte i postfranquista, un PSOE liquidat moralment i políticament i uns mitjans de comunicació propietat de l’Íbex que són armes de destrucció democràtica. Realment, sota un estat on regeix la deslleialtat al servei d’una cort parasitària, Catalunya no pot existir com a país, no és viable ni tan sols econòmicament.

Suso de Toro