pd 1473 Sànchez, pres polític desinfectat (1)

(arafamésdunany)

... els nazis, començant per Hitler, parlaven de la necessitat de “desinfectar” Europa de jueus, i també, per cert, solien contraposar els jueus a “les persones normals”. És un llenguatge directament i inequívocament feixista, que, posat en boca d'una nul·litat política tan rotunda com Josep Borrell, serveix per fer-se una idea de per què el socialisme europeu fa temps que s'arrossega de la manera agònica que ho fa... Borrell pot ser col·locat dins el museu dels esguerros del socialisme al costat de Manuel Valls...

Sebastià Alzamora

pd 1472 Lògica militar

(arafamésdunany)

En qualsevol país democràtic seria un escàndol que en campanya electoral es fessin servir contra l’adversari polític verbs com escapçar, liquidar o desinfectar. Aquí les ha fet servir el bloc monàrquic aquest cap de setmana. Potser perquè ni l’acció del govern ocupant ni una part del discurs de l’unionisme pertanyen exactament a la lògica política. Més aviat semblen respondre a una manera militar de veure les coses... Clausewitz deia que la guerra és la continuació de la política per altres mitjans. Alguns sembla que pensin que la política no és res més que una manera més civilitzada de fer la guerra.

Vicenç Villatoro

pd 1471 El poeta va fer curt...

(arafamésdunany)

La misèria moral de Borrell enfotent-se de Junqueras a la presó i la borratxera de supèrbia de Soraya parlant d’escapçar partits democràtics que han guanyat les eleccions com si fossin organitzacions violentes, fan mal. Antonio Machado va fer curt: a milions de catalans, no és una de les dues Espanyes, sinó que són totes dues les que els han glaçat el cor. Totes dues aplaudeixen la policia que pega a la gent que vol votar, i al govern que usa la fiscalia, l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional per als seus propòsits. Per acabar amb Catalunya estan acabant amb la separació de poders i els dret civils. No cal ser independentista per no votar cap dels partits que contribueixen al camí de la repressió, la humiliació i la mentida que ha triat Espanya i que glaça el cor.

Antoni Bassas

pd 1470 Robar el groc als nens

(arafamésdunany)

No fa riure que et prohibeixin, color groc. És absurd, és ridícul i és grotesc, però no és només això. És un símptoma d’aquesta espiral d’autoritarisme desbocat en què vivim des de l’1-O... T’acusaran, color groc, de despertar les camises blaves i fer-les sortir de l’armari... Algú va decidir esperar el retorn dels que no són a casa amb un llaç groc, tal com ho feien als Estats Units amb els que eren a la guerra o també a la presó. Tan perillós és aquest gest? Ara aquest símbol innocent està en risc, perquè en el fons el que està amenaçat és el dret a la protesta, a la llibertat d’expressió...

Albert Om

pd 1469 amb irresponsabilitat personal

(de la sèrie: arafaunanyomés)

El que no és normal és l’actuació dels polítics del PP i de Ciutadans -i, parcialment, també, del PSOE-. Alegrar-se, vanagloriar-se, de la desgràcia física produïda a l’adversari amb males arts -justícia manipulada, presó injustificada, penes multimilionàries, desestabilització de la vida personal i familiar, defensa de la violència, etc.- desallotja tots aquests individus del món dels contrincants per ubicar-los clarament en el terreny de l’enemic...

Els polítics que volen anorrear els que no pensen com ells, tots aquests llepes i oportunistes que, diguem-ho clarament, han fet mal personal i han pretès generar esquerdes, sortiran altre cop elegits; no ho dubtin. Ningú acabarà pagant per haver-se comportat de forma tan miserable...

Xavier Roig

pd 1468 La rebel·lió del Govern: un delicte imaginari (i 3)

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Les conseqüències d’aquesta manera d’investigar són impossibles de preveure amb exactitud. Però sí que podem pronosticar sense gaire risc que provocaran una destrossa formidable a l’interior del sistema polític català i encara més en la relació entre Catalunya i l’Estat.

Potser hi ha qui pensa que la “tornada a la normalitat” exigeix la criminalització prèvia de la conducta dels dirigents dels partits nacionalistes durant aquests anys. I la criminalització pel delicte de rebel·lió. Que, sense aquesta criminalització, el nacionalisme català hi tornarà. Potser aquest ha estat el sentit últim del recurs a l’article 155.

Javier Pérez Royo

pd 1467 La rebel·lió del Govern: un delicte imaginari (2)

(de la sèrie: arafaunanyomés)

I, no obstant això, passa tot el contrari. Se segueix practicant la instrucció com si ens trobéssim davant d’un delicte de rebel·lió, que no existeix ni pot existir en la realitat, però que, segons sembla, existeix en la imaginació del jutge instructor.

El delicte que està investigant el jutge Pablo Llarena és un delicte imaginari. No existeix en la realitat. Només existeix en la seva imaginació. No hi ha res en les conductes investigades que encaixi en el tipus delictiu de la rebel·lió. Per això ha hagut de retirar l’euro-ordre.

Un delicte imaginari és molt més perillós que un delicte real. Perquè no té límits...

Javier Pérez Royo