dijous, 11 de juliol del 2019

pd 1561 L'avió de Carl Schmitt

(arafamésdunany)
... El PP, el PSOE i Cs defensen l’Estat. No la Constitució, sinó l’Estat, que és una cosa diferent. Quan la Constitució legal existent els serveix -tal com ells mateixos la interpreten amb els seus tribunals -, es fan els legals; quan no els serveix, se la salten amb forçades invencions interpretatives... L’estat espanyol presenta clars dèficits de liberalisme polític i de democràcia, especialment a Catalunya. Per a molts ciutadans aquest estat incentiva viure en un permanent exili interior, en un paisatge d’ombres, en unes institucions alienes. Records del franquisme.
Ferran Requejo

dimecres, 10 de juliol del 2019

pd 1560 Els tancs entren pel mòbil

​(arafamésdunany)
... la violència física exposada a l’escrutini del món no els ha sortit a compte. L’acció contra els cossos no els ha servit, perquè els amos d’aquests cossos els han plantat cara. Havien de controlar les ments... Aquesta fase de la batalla és la que va a tot gas als tribunals i s’executa en tres línies de treball. La primera és la que afecta estrictament els investigats. Als empresonats se’ls obliga a tota mena de retractacions i abjuracions... Però res de tot això tindria efectes tan devastadors si no servís per inocular als que no estan ni tan sols imputats la por, la pressió, l’amenaça, la sensació de derrota, el desànim: hi ha mil matisos. I això es fa escampant porqueria... L’Estat que fa tot això ... no necessita tancs. L’efecte que farien els tancs el genera cada dia amb les notícies que ens fa arribar al mòbil.
Sílvia Barroso

dimarts, 9 de juliol del 2019

pd 1559 Notes sobre el procés (25): una estratègia guanyadora i 3

(arafamésdunany)
La lluita per la democràcia, des de la legalitat.
L’independentisme és democràtic: vol votar i sotmetre’s al veredicte de les urnes. L’unionisme és nacionalista: no accepta que es voti perquè considera que la unitat d’Espanya és sagrada...  L’Estat està demostrant que reacciona abusant de la llei sempre que percep una amenaça; i l’abús és més evident i més injustificable si l’amenaça es fa des de la legalitat...
Miquel Puig

dilluns, 8 de juliol del 2019

pd 1558 Notes sobre el procés (25): una estratègia guanyadora 2

(arafamesdunany)
Treballosament s’obre pas una estratègia alternativa. Reconeix que la independència no és a prop, que exigeix ampliar el suport social, que l’única manera de fer-ho és des de les institucions i que l’acció d’aquestes ha de ser escrupolosament respectuosa amb la legalitat. No és una estratègia brillant, però és viable... La independència és possible perquè és un projecte engrescador i perquè no és utòpic, i tots estem assedegats d’un projecte amb aquestes característiques...
Miquel Puig

diumenge, 7 de juliol del 2019

pd 1557 Notes sobre el procés (25): una estratègia guanyadora 1

(arafamésdunany)
“El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres” (Gramsci)
El full de ruta tenia dues característiques que el feien inviable: les presses (es comptava en mesos) i la dependència d’unes “estructures d’estat” que havien de permetre el “control del territori” després d’una DUI. La primera era incompatible amb la legitimitat, perquè la majoria social a favor de la independència -que és l’únic obstacle real a què ens enfrontem- costarà temps d’aconseguir. La segona era innecessària, perquè la independència, quan li arribi el moment, es farà de manera ordenada i en el marc d’una tutela internacional. Totes dues han tingut costos: la primera ha fet que una part dels catalans s’hagin sentit agredits per l’independentisme; la segona ha proporcionat una base a la delirant acusació de colpisme.
Miquel Puig

dissabte, 6 de juliol del 2019

pd 1556 Simulacres

​(arafamésdunany)
... Són temps de relat, de postveritat i de fake news. Dastis, sense despentinar-se, va (per)jurar davant el Consell de Drets Humans de l’ONU el compromís de l’Estat per continuar “denunciant casos en què líders de la societat civil i defensors dels drets humans pateixen amenaces o represàlies”. Mentre deia això a Ginebra, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez continuen engarjolats a Soto del Real... Anunciar el que mai no es fa, afirmar en públic el que es nega en privat o impulsar exactament el contrari del que es diu és un clàssic de tot poder: vendre com a novetat el fum del foc dels seus incendis...
David Fernàndez

diumenge, 30 de juny del 2019

pd 1555 Resistir

(arafamésdunany)
... el pas al costat del president Puigdemont també serà presentat pel govern espanyol com un èxit -adjudicant-se implícitament la paternitat de decisions judicials i, per tant, negant la divisió de poders- i com un final. Però el procés català va sobrevivint a tots els seus epitafis i el que avui presenten com un èxit serà la nova constatació de la seva enorme capacitat de resistència. ¿Cofoisme i tranquil·litat, doncs, en el sobiranisme? En absolut... En qualsevol cas, la capacitat de resistència del sobiranisme, que s’ha tornat a demostrar, que es reencarna en l’opció de Jordi Sànchez, augura que la partida serà llarga. I que no està decidida.
Vicenç Villatoro