dijous, 6 de novembre del 2014

pd 230

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979
"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (2)
Ignacio Ramonet

...
Per altra part, les emissions publicitàries exerceixen una gran fascinació sobre els nens... encara que ignorin el significat del que diuen, cosa que no deixa de tenir importants conseqüències econòmiques en les famílies...
...
Font de comunicació unilateral, la televisió crea en l'individuo que la mira un comportament essencialment passiu; mirar la "tele" és una "activitat buida" (sic!). En sobrestimular l'hemisferi esquerra del cervell (el del pensament lògic), la televisió crea, a llarg termini, una generació de mutilats comportamentals...

dimecres, 5 de novembre del 2014

pd 229

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979
"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (1)
Ignacio Ramonet

... S'ha demostrat que la qüestió de la qualitat de les emissions per a infants és realment secundari, el que resulta veritablement mutilant per a la seva estructura mental és el fet de mirar sense descans la televisió, sigui quin sigui el programa.
...
Abans de la televisió, els nens jugaven. Avui en dia, totes les enquestes demostren que, a causa de la hipnosi gairebé permanent en la que els manté l'"ull electrònic", els nens tendeixen a no practicar més els jocs d'interior; a casa s'avorreixen quan no miren la pantalla xica.
Aquest hàbit ha desenvolupat el nerviosisme i l'agressivitat dels nens. Durant molt de temps es va pensar , que el contingut de les emissions era, directament, el responsable d'aquestes actituds violentes...
... recentment s'ha demostrat que ho és la quantitat d'hores passades davant el receptor; és a dir, en termes macluhians, el medi és, en efecte, el que transmet la violència i no el missatge...

dimarts, 4 de novembre del 2014

pd 228

PUNT DIARI, Dimarts 1 de juliol de 1986
SEIXANTA MESTRES PARTICIPEN A L'ESCOLA D'ESTIU DE LA SELVA
de la redacció

La fan ara per aprofitar el treball de curs.
...
La necessitat d'una pedagogia que permeti els nois i noies identificar els problemes que hi ha al seu entorn...
... també es busca una sortida perquè els joves desenvolupin pautes ètiques i morals...
...
... "El programa és una cosa així com l'esperança del que voldríem que fos (l'escola): alegre, festiva, distesa, engrescadora, que afavoreixi la convivència dels mestres, de les escoles i, més endavant, ens ajudi a ser capaços d'obtenir la mateixa dinàmica amb els alumnes"

dilluns, 3 de novembre del 2014

pd 227

MUNDO DIARIO, Jueves, 4 de enero de 1979
"EL JUGUETE, UN APÉNDICE TELEVISIVO"
S. Masó

Els telefilms i els spots publicitaris són els únics inspiradors de la demanda. 
...
Les joguines d'avui en dia deixen molt a desitjar tals miris des del punt de vista que te'ls miris. Són cars i en general els falta qualitat. Per si fos poc no tenen les qualitats que aprecien els pedagogs de cares a assolir el desenvolupament intel·lectual dels nens i estimular el seu sentit creatiu.
...
Totes les joguines d'avui en dia són fetes a imatge i semblança dels estris que utilitzen els adults. S'oblida el món infantil, en el que la fantasia i la ingenuïtat són qüestions dominants...

dijous, 30 d’octubre del 2014

pd 226

EL PUNT, 20 de desembre de 1994
JUGAR, AHIR I AVUI
M. Concepció Saurí i Ros

Els que tenim fills que encara creuen en els Reis d'Orient no ho tenim fàcil quan s'acosten les festes de Nadal. Cal prendre moltes decisions... Limitem els regals perquè sabem per experiència que si se'n tenen pocs es disfruten més, o bé ens escurem les butxaques per por de traumatitzar-los? Què comprem, jocs tradicionals, educatius, videojocs, llibres...?
En temps dels nostres avis no hi havia aquests problemes (d'altres sí, és clar). Any rere any es jugava amb rutlles, baldufes, boles, cavalls i nines de cartró i poca cosa més...
...
... Si no hi havia pilota de goma es podia fer una draposa, embolicant una pedra petita amb draps i embotint el resultat dins d'una mitja vella, cosida després pels dos extrems. I amb un carbassó, pals de panotxa i un retall de roba, s'aconseguia una nina per alimentar-la i bressolar-la.
... Les colles de nens i nenes exercitaven la fantasia, l'habilitat, els reflexos i la musculatura de mil maneres: jugaven a cuinetes, a corda, a la gallineta cega, a cuit, a vistri (o bristi?), al bèlit, a la rengleneta, als quatre cantons, a cavall fort, anaven a caçar nius o es barallaven a cops de roc (anaven a la pedregada, que es deia)...
...
Potser el millor regal de Reis i el més difícil d'aconseguir avui seria...: temps lliure, l'oportunitat d'inventar jocs i joguines i viure aventures amb els amics. I, de passada, Melcior, Gaspar i Baltasar ens en podrien deixar una mica als grans, que bona falta ens fa.

dimecres, 29 d’octubre del 2014

pd 225

EL PUNT / Dimecres 2 d'abril de 1997
FEIXISME
Josep M. Fonalleras

... Quan els obrers veuen una salvació possible en el feixisme, quan els obrers obliden, vol dir que el feixisme està anant més enllà del folklore i de la xerrameca. I això, perdonin, fa por...
... Davant del feixisme que ve, que ja és aquí amb la pell de l'ovella que se sent maltractada; davant del feixisme que maldiu dels polítics i que només escolta "la veu del poble"; ... quina és la lluita que ens cal, als demòcrates, als ciutadans que simplement volem un món tolerant, amable, ...? És possible, encara, lluitar amb les armes de fa seixanta anysEns és lícit d'exigir la tolerància i l'amabilitat sense matar els rèptils que coven els ous del terror? ... Serà un terror més discret, tan mesquí com tots, però més diluït, més dissimulats?
... No està gens malament netejar amb el greix de la intel·ligència les armes amb que ens veuran lluitar.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

pd 224

EL PUNT ? ..... ?
CLASSE, NO ÈTNIA
Josep Murgades

... el cras error que es comet quan, per ignorància estúpida o per mala fe distractiva, hom pretén explicar-se el dretagirament que viu a hores d'ara Europa en termes simples de xenofòbia o de racisme. El factor ètnic, les diferències de color de pell, així com les d'idioma o les de credo religiós, no són sinó aquells trets a què, tot just perquè són els més visibles, s'aferra la reacció per mirar de racionalitzar i d'emmascarar allò que veritablement crea la desigualtat entre els homes, és a dir, el seu molt diferent grau de possibilitats d'accés a les oportunitats d'ascens social, al benestar i a la riquesa.
Les actuals masses europees que actualment voten dreta, i per més que puguin no ser-ne conscients, no ho fan pas per por de l'immigrant estranger, sinó sobretot del competidor en un marc laboral precari. Era Marx qui tenia raó, no Hitler.