EL PUNT, 20 de desembre de 1994
JUGAR, AHIR I AVUI
M. Concepció Saurí i Ros
Els que tenim fills que encara creuen en els Reis d'Orient no ho tenim fàcil quan s'acosten les festes de Nadal. Cal prendre moltes decisions... Limitem els regals perquè sabem per experiència que si se'n tenen pocs es disfruten més, o bé ens escurem les butxaques per por de traumatitzar-los? Què comprem, jocs tradicionals, educatius, videojocs, llibres...?
En temps dels nostres avis no hi havia aquests problemes (d'altres sí, és clar). Any rere any es jugava amb rutlles, baldufes, boles, cavalls i nines de cartró i poca cosa més...
...
... Si no hi havia pilota de goma es podia fer una draposa, embolicant una pedra petita amb draps i embotint el resultat dins d'una mitja vella, cosida després pels dos extrems. I amb un carbassó, pals de panotxa i un retall de roba, s'aconseguia una nina per alimentar-la i bressolar-la.
... Les colles de nens i nenes exercitaven la fantasia, l'habilitat, els reflexos i la musculatura de mil maneres: jugaven a cuinetes, a corda, a la gallineta cega, a cuit, a vistri (o bristi?), al bèlit, a la rengleneta, als quatre cantons, a cavall fort, anaven a caçar nius o es barallaven a cops de roc (anaven a la pedregada, que es deia)...
...
Potser el millor regal de Reis i el més difícil d'aconseguir avui seria...: temps lliure, l'oportunitat d'inventar jocs i joguines i viure aventures amb els amics. I, de passada, Melcior, Gaspar i Baltasar ens en podrien deixar una mica als grans, que bona falta ens fa.
