dijous, 30 d’abril del 2015

pd 390

EL PERIÓDICO Dimecres, 10 de juny de 1998
"TENIM PATRIOTES, PERÒ NO CIUTADANS" Fabrizio Caivano
Arturo San Agustín (entrevista)

"... Estem arribant a la fi del sistema escolar, diguem-ne formal, que va néixer amb el naixement de la burgesia, de la nació o de la pàtria, com a instrument d'igualtat social. Tot això s'està esgotant...
... l'escola s'ha convertit en una comodíssima delegació de la família i els poders polítics. A l'escola se li exigeix tot, des de la creació d'una identitat nacional fins a ensenyar educació sexual o viària.
... L'escola educa i informa, però no ho pot fer tot... Els professors saben que no es pot fer tot el que figura als programes.
... L'escola es va allargant cada vegada més, perquè les possibilitats reals de trobar feina amb les titulacions i les homologacions d'estudis que dóna són menors. Un universitari troba la feina que abans aconseguia algú que només havia estudiat el batxillerat...
... L'escola pública continua sent l'ideal que hem de mantenir tots, però no ens preocupem per canviar-ne ell contingut... 
L'escola pública quedarà reduïda al recurs final per a les persones sense recursos, que a més a més, precisament per això,es convertirà en una màquina d'exclusió. I ja tenim l'escola dels tres terços: un terç per manar i coordinar; un terç per a l'enorme classe mitjana, i un terç que, abans de començar a viure, ja se sent exclòs per l'estigma del fracàs escolar."

dimecres, 29 d’abril del 2015

pd 389

AVUI (?) abril de 1999 
EL CALVARI D'ESTUDIAR (i 2)
Francesc Candel

(continuació..)
... el fet d'estudiar s'ha convertit en una obsessió per als pares i en un calvari per als fills... No s'estudia, es memoritza; es busca l'aprovat i el títol i no la saviesa... Un noi d'avui en dia no deixa pràcticament d'estudiar de valent durant tota la seva infància, adolescència i joventut. Els estudis universitaris són per als savis i els de formació professional per als rucs, així es creu, tot i que avui facin falta més oficials (gent d'ofici) que llicenciats (gent de carrera)...
... tenir una carrera no serveix per exercir-la, sinó per treballar eventualment en una altra cosa. El que passa és que ara per ara, sense títol d'alguna cosa, és difícil obrir-se pas en el camp professional, ja que és el primer que et demanen: titularitat. Tampoc ets ningú en la societat si no tens un enfilall de títols, càrrecs i especialitats que decorin la teva targeta de visita...

dimarts, 28 d’abril del 2015

pd 388

AVUI (?) abril de 1999 
EL CALVARI D'ESTUDIAR (1)
Francesc Candel

Anys enrere, i a les zones marginals, que aleshores es deien suburbis, faltaven escoles; tantes que els nens s'amuntegaven a les aules de les poques que n'hi havia. L'índex d'escolaritat era baix, tot i aquest amuntegament, i l'escola era abandonada molt d'hora per incorporar-se al món laboral. Ara això ha canviat i en aquestes latituds populars, que anomenem perifèriques, hi ha escoles i instituts, predomina l'escola pública sobre la privada, l'índex d'escolarització és correcte i l'escola s'abandona al seu degut temps, però no per incorporar-se al món laboral, sinó al de l'atur, a la desestabilització que produeix el campi qui pugui i als contractes laborals inestables, ja que el món de la col·locació o la correcta ocupació falla tant o més del que abans fallava l'escolaritat. Ara, excepte grups com el gitano i el dels immigrants estrangers, tothom estudia. Els dos grups s'esforcen per entrar en aquest rodatge de l'ensenyament, però l'escola, tot i sense voler-ho ser, els resulta hostil, al no tenir o no poder tenir en compte l'educació culturalment  tradicional d'aquestes comunitats...

(... continuarà)

dilluns, 27 d’abril del 2015

pd 387

EL PAÍS, dimecres 3 de juny de 1998
LA EDUCACIÓN, EN LA ENCRUCIJADA (i 2)
Fabricio Caivano

(continuació...)

L'educació està en una cruïlla: ha de conservar el que és essencial i despendre's del que és accessori. La lògica econòmica que regeix la globalització condueix a noves formes d'exclusió social a través d'una distribució desigual de les oportunitats educatives. La lògica de l'educació haurà de controlar els efectes dels canvis, però sense renunciar als principis de l'escola democràtica...
... En resum, un sistema educatiu modern, sostingut en un us creatiu i raonable de les noves tecnologies, no discriminador i capaç de vitalitzar la rica tradició de l'escola pública, democràtica i laica... 
... "tecnologies" amb les que l'home s'ha anat fent més humà, i a vegades també més savi...

diumenge, 26 d’abril del 2015

pd 386

EL PAÍS, dimecres 3 de juny de 1998
LA EDUCACIÓN, EN LA ENCRUCIJADA (1)
Fabricio Caivano

... Avui en dia els adults estem embolicats en les perplexitats del present. Per educar és imprescindible un horitzó. Sostinc que estem entrant en el final del cicle històric que va configurar els sistemes educatius actuals... En la societat de la informació o del coneixement cal prevenir el risc de degradació del sistema públic d'ensenyament. Que haurà d'acomodar-se als canvis tecnològics i culturals, sense renunciar als seus principis bàsics...
... La televisió... mostra, però no explica. Alguns autors... relacionen l'alt consum de televisió amb el debilitament de les funcions intel·lectuals bàsiques per accedir a la cultura escolar, basada en seqüències lògiques, en l'abstracció, la paraula, el llibre i la convivència amb els altres.
... avui el treball ha canviat i exigeix noves destreses i aptituds... : autonomia, capacitat d'elaborar i gestionar projectes, treball en equip, autoestima, creativitat, capacitat d'aprendre. Les mateixes que la pedagogia progressista ha reivindicat al llarg de tot aquest segle.

(... continuarà)

dissabte, 25 d’abril del 2015

pd 385

EL PUNT / Dimecres, 11 de desembre de 1997
ACCEPTEM I CALLEM... O ACOLLIM I INTEGREM
Marc Vidal i Pou

... és evident que els fills i les filles d'aquestes famílies que han vingut a treballar aquí i s'hi han instal·lat han de rebre l'escolarització que rep qualsevol altre ciutadà. 
Però, quin ha de ser el preu d'aquesta escolarització? On es troba la difuminada línia que separa el respecte pels costums i formes de vida dels nouvinguts i l'acceptació de les normes de convivència del país d'adopció? Ara com ara, malgrat que sovint no ens agradi, el preu i la línia passen per l'acatament ales lleis d'aquest país...
...
Naturalment, l'administració educativa no pot tenir actuacions d'estruç... L'administració educativa ha de ser la garantia del compliment igualitari de les normes que tenim escrites. Només així el professorat podrà veure's amb cor d'abordar les integracions difícils per la via dels convenciment, amb tacte i mà esquerra.
...
És des del coneixement de la diversitat d'on pot néixer el respecte per la diferència. I és amb el tracte igualitari davant la norma d'on por néixer l'acceptació de la diversitat.

divendres, 24 d’abril del 2015

pd 384

IDEAL, Martes 29 de diciembre de 1998
EL RENDIMIENTO DE LOS ALUMNOS EN CENTROS DE LA PERIFERIA ES UN 15% MENOR QUE EN LOS PRIVADOS
Rafael Lopez · Granada

.... Un estudi de la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalucia posa de manifest que els millors resultats els aconsegueixen els qui estudien en col·legis privats, seguits, en aquest ordre, dels centres públics ordinaris, les escoles rurals i els de barris marginals... La Junta atribueix aquestes diferències principalment a les diferències socials, econòmiques i culturals entre els alumnes dels diferents centres, i també a  les diferents actituds dels pares enfront els estudis dels seus fills...