pd 483

LA VOZ DEL PARO? .... 1997?

EDUCACIÓ: UN GEGANT AMB PEUS DE FANG

Reportatge

En els llindars del segle XXI l'educació continua presentant un panorama mundial ple de desigualtats. El països del Sud, com acostuma a passar, són els que s'emporten la pitjor part. Encara avui, una mitjana de 3 de cada 10 persones és analfabeta en l'anomenat Tercer Món, tot i que en els països més pobres aquesta mitjana arriba a 5.

... Quan aconsegueixen ser escolaritzats han d'enfrontar-se a nombroses dificultats... una de les principals és l'abandonament escolar... una altra el difícil accés a les escoles... docents poc instruïts i amb poca capacitat... males condicions materials dels edificis i equipaments (si n'hi ha)... massificació ...

Davant de totes aquestes carències quantitatives i qualitatives, les inversions en educació no estan sent suficients. En part és responsabilitat del Nord, concretament del FMI que obliga als països del Sud a restringir les despeses socials per poder pagar el seu, d'altra banda injust, deute extern...

pd 482

EL PUNT / divendres, 17 d'agost del 2001

SET INTEL·LIGÈNCIES

David Pujol

El catedràtic Howard Gardner, de la Universitat de Harvard, diu que podem parlar de set tipus diferents d'intel·ligència: hi ha una intel·ligència lingüística, que permet parlar i escriure bé; hi ha una intel·ligència logicomatemàtica, que ens permet reflexionar, fer càlculs i dominar el pensament lògic; hi ha una intel·ligència visual i espacial, que fa que puguem pintar, fotografiar, fer escultures... amb gràcia; hi ha una intel·ligència corporal i cinètica, que és la capacitat d'usar les mans i el cos; hi ha una intel·ligència musical, que facilita el cant, tocar un instrument...; hi ha una intel·ligència interpersonal o social, que no és més que la capacitat que tenim els humans de relacionar-nos amb els altres; i, per últim, hi ha una intel·ligència intrapersonal, que és la que ens serveix per manejar els nostres propis pensaments i sentiments. A més, la intel·ligència ja no és un concepte estàtic, com pensàvem abans, sinó que és un concepte altament dinàmic: es pot tenir una gran intel·ligència musical que ens permeti tocar molt bé un instrument, però una de les coses que influirà més en aquest resultat serà, indubtablement, les hores d'assaig que hi dediquem al llarg dels anys. En la línia d'allò que deia Picasso, que la imaginació ens atrapi treballant, ser més o menys intel·ligent depèn de la biologia, però també del nostre esforç.

pd 481

AVUI  diumenge 1 d'octubre del 2000

DEMÒCRATES?

Josep-Maria Terricabres

...

... La gent del PP ha decidit que ells són demòcrates i que els que pensen com ells, també, però els que en discrepen no ho són... Ja se sap que alguns conversos poden ser molt perillosos.

... 

... la democràcia no consisteix solament a fer complir la llei, sinó també a afavorir el benestar de tots, cosa que no sembla possible de fer si no és amb diàleg, i quan cal, amb negociació. Si això val per resoldre els problemes amb els pescadors, amb els pagesos o amb els botiguers, no ha de valer també quan es tracta de salvar vides humanes que estan en perill?

Per què el PP té interès a fer veure que els que discrepen de la seva opció no són demòcrates? Per què vol fer creure que els que rebutgen políticament la Constitució o l'Estatut voregen la il·legalitat, quan la Constitució i l'Estatut tenen articles que en preveuen la modificació? Per què a Espanya només es pot ser demòcrata d'una sola manera?

Jo em pensava que la democràcia era justament l'acceptació de la pluralitat política per la via pacífica... Ara resulta que alguns demòcrates ens volen imposar la manera de ser demòcrates.

pd 480

EL PERIÓDICO  dissabte 19 de gener del 2002

LES DUES ÀNIMES AMB QUÈ ENSENYEN ELS MESTRES

Marina Subirats

(comentant dos llibres: "Calaix de mestre" de Jaume Cela... i "Petita crònica d'un professor d'institut" de Toni Sala)

...

Ja és hora que es parli d'educació i que ho faci el professorat, les persones que en tenen una experiència directa; malgrat que la divergència d'aquests dos punts de vista em deixa perplexa...

No dubto que comportaments com els descrits per Sala són freqüents als instituts i que bona part del professorat de secundària viu així la seva feina; però, ¿quina n'és la causa?... 

.... fins i tot estant d'acord en el fet que, com a societat, paguem un preu massa alt per l'individualisme...

El professorat de secundària té raó quan diu que li han canviat la feina; durant anys, la que tenia encomanada era la selecció d'una elit, selecció feta sobre la base dels coneixements acadèmics. Avui, se li demana que eduqui tota la població jove, i no ho podrà fer si no aprèn a acollir, a considerar cada alumne com una obra d'art.

Ja sé que això no és fàcil... Però només si el professorat de secundària entén el gran valor que té educar persones, il·lustrades o no, podrà retrobar aquest orgull del mestratge que és tant patent en el llibre de Jaume Cela i podrà tornar a gaudir de la feina...

pd 479

EL PUNT  .... ?

INÚTILS PERÒ DIVERTITS

Manuel Castaño

... educar els fills és una de les obligacions que es deriva del fet de tenir-los. S'estén perillosament la idea que la canalla s'han de divertir fins quan es tracta de satisfer les necessitats més bàsiques; que no aprendran mai res si no s'hi diverteixen; que han de fer, abans que cap altra cosa, el que els vingui de gust, i que si estan contrariats, és que els falta poc per anar a urgències. No és estrany doncs que ens arribin a presentar com a personatge positiu la mare que deixa saltar el fill damunt el sofà fins que se'n cansi: el problema és que aquesta actitud acaba, d'entrada, destrossant els nervis dels qui estan a prop i, probablement, amb un infant apte només per fer saltirons per la vida.

pd 478

EL PUNT / Dimecres 15 d'agost del 2001

SOBREEDUCACIÓ

Xavier Díez

... al nostre país, si bé la manca de formació limita extraordinàriament les possibilitats de supervivència econòmica, una  bona formació no la garanteix en absolut. El fenomen dels universitaris desocupats dels  vuitanta..., ha estat substituït avui pel de la subocupació, és a dir, pel gran nombre de persones que, tot i estar ben formades, es dediquen a desenvolupar tasques poc valorades, pitjor retribuïdes i amb la precarietat que permet la legislació laboral. Fora de les elits científiques i intel·lectuals que han de marxar del país... existeix un importantíssim volum de milions de persones.., que tenen la sensació d'haver malbaratat anys de treball i il·lusions.

...

... L'acusació implícita al sistema educatiu de no ser tan bo com hauria de ser queda sempre desautoritzada quan analitzem el teixit empresarial espanyol i els seus mecanismes de selecció de personal... que prefereixen els pocs intel·ligents avantatges que ofereix la rotació temporal i el treball mal pagat a la fidelitat a l'empresa... que seleccionen el personal més per afinitats personals o familiars que per mecanismes objectius... que s'inhibeix en la seva responsabilitat de donar formació específica als seus contractats en un món en què la tecnologia resulta molt canviant...

pd 477

EL PUNT / Divendres, 10 d'agost del 2001

EDUCACIÓ PER A LA GLOBALITZACIÓ

Joan Surroca

...

Hi ha acord a considerar la globalització com un procés inevitable, fruit dels nous coneixements tècnics i científics...

On no hi ha acord és en la manera com conduir la marxa del futur davant aquest nou repte inevitable. No hi ha acord perquè alguns sembla que creuen que la producció i el comerç sense barreres nacionals beneficiaran tothom... altres consideren que la globalització permet que els poderosos incrementin encara més el seu poder, la seva riquesa i s'expansioni la seva cultura en detriment dels febles...

...

La globalització només pot tenir un final feliç si globalitzem la solidaritat. Però la solidaritat real. Hi ha qui confon la solidaritat amb una festa i el compromís amb un esport d'aventura. La solidaritat sempre comporta una (aparent) pèrdua personal en bé d'un altre. La realitat és que només tenim allò que sabem donar. Però no és aquest un valor que respirem. 

La globalització és la gran oportunitat per humanitzar un món que està perdent l'ànima. I  tot això ningú em podrà convèncer que es pot fer al marge de les escoles, dels mestres com a protagonistes indiscutibles. Cal un cop de timó valent per afavorir l'autoestima dels qui exerceixen la professió més delicada del món. Encoratjar materialment i amb suport social els mestres fins que educar esdevingui la professió més desitjada.

Educar no és solament preparar utilitàriament per al demà, sobretot és  fer persones bones i saludables...