pd M66

​LLATINOAMERICANA 99

EL QUE ÉS LEGAL PERÒ NO JUST, NO M'OBLIGA

Alejandro von Rechnitz s.j.

​...

Com s'entén això? Són lleis... injustes, però no obstant això, s'han de respectar? I la diferència, essencial, entre el que és just i el que és legal?
...

als cristians ens toca defensar la misericòrdia, l'amor, el primer graó de la qual és la justícia. El que és legal, tota llei, tota legalitat, pot ser important, però sempre menys important que la finalitat de la legalitat tota, que sempre és la justícia. Per tot el que té a veure amb la llei, la justícia és el fi; mentre que tota llei, i tota la llei, és un mitjà... si la llei promulgada és injusta, per molt legal que sigui, ningú al món pot predicar-nos que l'hem de respectar.
...

Respectar o no una llei injusta és opció responsable meva i queda a la meva consciència prendre la decisió de respectar-la o no. Per descomptat, queda també de part meva el fet d'assumir responsablement les conseqüències de la meva decisió...
...

El fonament de tot el problema concret entre el que és just i el que és legal es troba en que la consciència és el criteri últim de responsabilitat per decidir, no la llei. Aquesta llibertat de la consciència per decidir responsablement neix de la dignitat de la persona humana...

(Nota de l'amanuense: Vegis que no parla del procés independentista català,... o si?)

pd M65

​ARA, dissabte, 19 de desembre del 2015

ARA ÉS HORA
Eudald Carbonell​

Mai abans el nostre poble havia fet una acumulació de forces democràtica i popular com la que s'ha aconseguit en el procés que estem vivint... Mai un projecte interclassista i intergeneracional havia possibilitat el que s’albira: la consecució de la República Catalana a curt o mitjà termini.
... Sóc un federalista convertit en independentista. Mai nacionalista, sí comunista i catalanista. Precisament, el meu suport a la independència sorgeix de la necessitat de transformació social del nostre poble, de la defensa de les classes populars i mitjanes dins de les quals m’incloc.
...
Algunes postures dogmàtiques i infantils en defensa d’estratègies de la nostra esquerra m’inquieten. També m’inquieten algunes postures de la dreta independentista que volen tornar a una situació autonomista i inicial del procés.
...
Precisament, pel fet de ser comunista i internacionalista, abans de fer-me independentista només era d’esquerres i catalanista; no pas catalanista d’esquerres... exigeixo que els 72 diputats independentistes que formeu la majoria social del Parlament pacteu un programa social i popular que ens permeti avançar cap a una nova situació... Per sobre de tot heu de ser lleials al poble de Catalunya, que és qui us ha votat amb l’objectiu de construir la República Catalana.
... 
Si no ho feu, la història us passarà necessàriament la factura de la insolidaritat amb el poble que us ha escollit.

pd M64

​LLATINOAMERICANA 99

EMPEDREÏTS, ETERNS CAMINANTS...
 Joao Pedro Stédile, lider del MST

... Es va implantar el model agroexportador. I, en alguns països, el model mineroexportador. És a dir, al nostre continent li tocava produir tan sols mercaderies que interessaven a les elits de la metròpolis, i no els bens necessaris per al nostre poble. Foren així obligats a produir només coure, plata, ferro, diamants, or. En altres llocs foren obligats a produir només sucre, cotó, cafè, cacau, cuir, tabac.

... El pobre sempre és un destorb per al desenvolupament...

Marx havia descobert - i els capitalistes ho aprengueren -  que com més gran fos l'exèrcit industrial de reserva i a recerca de feina, més petits serien els salaris pagats i més grans les taxes de benefici...
...

Ja no hi ha lloc per als pobres, ni a camp ni a la ciutat. En som simplement exclosos!
...

Molts dels pobres desenganyats ja no creuen en res.
...

Entre els indígenes dels boscos brasilers hi ha una dita per explicar situacions irresolubles. "Si corres, (la fera) t'atrapa; si no corres, se't menja... només hi ha una solució: menjar-se la fera!"
...
És necessari que ens enfrontem al model neoliberal...

...
El clamor per "ocupar, resistir i produir" ressona pels camps com un senyal de tenacitat i rebel·lia.
...

Demostrarem que les elits minoritàries no tenen futur, perquè no saben somniar. No saben què és la solidaritat.

pd M63

​LLATINOAMERICANA 99

LA FRATERNITAT I ELS ATURATS

​Conferència Nacional dels Bisbes Brasilers

Alguns objectius de la campanya

• Contribuir a que la societat es sensibilitzi davant la greu situació dels aturats.
• Denunciar el model neoliberal excloent que intensifica l'atur estructural, imposa  un patró de consum insaciable i exacerba la competència i l'individualisme.
• Anunciar una societat basada en nous paradigmes, on la persona humana sigui el centre i la vida no es subordini a la lògica econòmica; en la qual el treball no es redueixi a simple supervivència...
• Estimular un ampli moviment de solidaritat...

Alguns elements antropològics

• La tirania del mercat
• La recerca de la felicitat. És intrínseca a l'ésser humà...
• Fonaments falsos. El neoliberalisme està estructurant la manera de viure personal i col·lectiva a partir de la divinització del poder, del diner, del plaer, del saber opressor i de l'afany malaltís de lucre, que passa per sobre de la dignitat humana...
• La manipulació de la religiositat

...

pd M62

ARA dissabte, 3 d'octubre del 2015

EL CENTRE DE GRAVETAT

Ferran Requejo

... crec que seria un error de primera magnitud que després de les eleccions del 27-S les institucions i partits catalanistes tinguessin la temptació d’entrar en una dinàmica de reforma constitucional, que sempre estarà presidida per una lògica política espanyola. Ja no som aquí. El procés actual ha permès passar dues o tres pantalles. El que s’hauria de negociar, en tot cas, és el quan i el com sobre la realització d’un referèndum a Catalunya sobre la independència, una qüestió que veig del tot improbable, per no dir impossible, de negociar bilateralment, tant per raons relacionades amb la història i la situació jurídica actual com per raons de la cultura política i dels desfasats marcs mentals que encara mostren els actors polítics espanyols (fins i tot els més il·lustrats).

... És la primera vegada en tota la història del catalanisme polític, des del segle XIX, que hi haurà un govern de la Generalitat que s’ha presentat amb un programa inequívocament favorable a la independència del país. En relació als vots, crec que la conclusió més sensata és dir que no sabem quants ciutadans hi ha favorables a la independència. Tampoc sabem quants n’hi ha en contra. Això només es pot saber amb la celebració d’un referèndum...
El procés s’ha anant reforçant gràcies a l’impuls de la ciutadania, de la societat civil i dels actors polítics implicats. Però és ara quan entra en la seva fase decisiva. Dues qüestions fonamentals són exigibles a la classe política: responsabilitat i professionalitat...

pd M61

​LLATINOAMERICANA 99

PER UN JUBILEU DE VERITAT​
...

Tots els anys són sants i bons per a aquells per als quals té sentit la vida, i tots són un do que s'ha d'aprofitar amb passió febril...

L'any de gràcia o any sabàtic, també conegut com any jubilar, perquè s'anunciava al poble amb el corn anomenat en hebreu "yabel"... consistia en la concessió cada set anys d'un any de respir a la terra i als serfs que la treballaven...

En el codi deuteronòmic es va completar aquesta llei amb l'obligació d'eliminar tots els deutes contrets durant els sis anys anteriors a l'any de gràcia ( que tenia com a objectiu) restaurar l'ordre volgut per Déu: sense acumulació de terres, sense serfs ni amos, sense deutes, sense que a ningú li faltés el que a un altre li sobrava.

​...

El jubileu de Jesús... no és d'un dia, ni per un any, ni cada set o cinquanta anys, sinó per ésser viscut cada dia. Viure en estat de jubileu - i amb molta alegria! Portar al món l'alegria - la bona notícia! - d'un any de gràcia permanent i definitiu...
...

Un jubileu que es converteixi en un programa de vida i lluita, la utopia d'un món jubilar, ple d'alegria, ple de fraternitat, la utopia del Regne de Déu...​

pd M60

​EL PUNT AVUI setembre 2015

JO NO VOTARÉ PAS

​Henry Ettinghausen, professor emèrit de la Universitat de Southampton

El dia 27, no votaré. I la Mercè, tampoc. No pas perquè no vulguem, sinó perquè ens ho tenen prohibit. I la raó és paradoxal. Hem tingut casa a l'Empordà durant quaranta-sis anys, i des de fa més de catorze hi vivim permanentment, però mantenim la nacionalitat britànica. I quina és precisament la paradoxa? Aquesta: per votar a les catalanes, cal ser espanyol. Per votar a les municipals, cap problema. I a les europees, tampoc. Però a les catalanes i a les espanyoles, res de res... Per votar a les catalanes, hauríem d'haver renunciat a ser britànics, ja que a l'Estat espanyol no existeix la doble nacionalitat, si no és amb països de parla espanyola.
Ens sap molt de greu no poder votar el dia 27. Els pares de la Mercè van anar a l'exili, no pas per haver fet res mal fet, sinó senzillament per haver donat suport a la idea d'una Catalunya independent, una idea que –ho sento, senyor Rajoy!– no és pas un invent del president Mas. Ni tampoc, senyor González, una idea nazi o feixista: els nazis i els feixistes es van dedicar a esclafar estats independents... Sens dubte, si encara fossin vius, també votarien independència els avis i besavis de la Mercè...
...
no tenim vot, però sí que tenim veu. I el que més clar i català us volem dir és això: no deixeu que les veus amenaçadores ni les cagacalces us facin por. Al llarg de la història s'han disgregat moltíssims estats i imperis...
...
cal tenir ben present el fet que hi ha molt pocs estats al món que s'hagin establert com a independents sense haver experimentat l'oposició de l'estat al qual havien pertangut. La història demostra, una vegada i una altra, que la independització és un fenomen incessant, però que no ve per si sol. Per tant, que no us vinguin amb històries...