pd 1393 El curt i el mitjà termini

(de la sèrie: arafaunany)

Cal la mobilització total per defensar les institucions, per evitar la violència policial, per evitar més empresonaments i exigir la llibertat dels ostatges (no se’n pot dir d’una altra manera) que estan pagant per tots. Cal una demostració de força que indiqui a Espanya i a Europa que el preu d’ignorar la democràcia catalana és més alt que el preu de respectar-la. En això no ens hi va la sobirania; ens hi va la dignitat, la llibertat dels individus, el valor dels vots. Ens hi va poder mirar a la cara els nostres fills, poder-los dir que som ciutadans.

Toni Soler 22/10/2917

pd 1392 la fam de llibertat dels presos polítics

"La llibertat tard o d'hora també s'obrirà pas a Catalunya. Potser trigarà. Hi haurà més gestos difícils com aquesta vaga de fam. El compromís, la fermesa i la perseverança de tanta gent no seran en va. La lluita per la justícia, la democràcia i la llibertat mai no és en va."

Ignasi Aragay

pd 1391 Espanya prohibeix la realitat

(de la sèrie: arafaunany)

La realitat nacional catalana sempre els ha fet nosa i la solució habitual ha sigut combatre-la o negar-la, amb més o menys fúria segons l’època... La majoria independentista no pot ser i no serà. Punt...

El referèndum no es podia fer. Van fer-ho tot per evitar-lo, fins i tot usar la violència contra ciutadans pacífics. I finalment van negar que s’hagués fet quan ja s’havia fet: òbviament també neguen i ignoren el resultat. La independència no es pot proclamar, i ho faran -ja ho estan fent- tot per impedir que es proclami...

Davant d’això, l’Estat podrà seguir engreixant la llista de presos polítics i repartint estopa al carrer, podrà acorralar entitats i partits, però això no serà vèncer. Això serà imposar-se sobre la realitat, no canviar-la ni fer-la desaparèixer. La realitat independentista seguirà aquí, patint, sí, però carregant-se de més raons i sentiments, com una olla a pressió, fins que torni a vessar de manera imparable, fins que es faci absolutament real i majoritària, més del que ja ho és ara. Fins que la realitat s’imposi.

Ignasi Aragay

pd 1390 ¿Diàleg dins de la Constitució?

(de la sèrie: arafaunany)

Si alguna cosa es pot dir de Catalunya és que fa segles que lluita per ser reconeguda com a nació: que sent i sap que no viurà dignament ni sobreviurà històricament si la governen poders que assetgen la seva identitat i la volen dissoldre en una altra cultura. Per això és tan absurd que li demanin diàleg dins un marc legal que la nega com a nació, com a subjecte polític, com a interlocutor. Si és respectada mínimament, Catalunya pacta. Si és negada, es revolta i, almenys fins ara, sol ser derrotada... però acaba ressorgint.

Albert Pla Nualart

pd 1389 titulars 22/10/2017

(de la sèrie:arafaunany)

Suspenent l'autonomia, cremant l'estat de dret. L'estat de dret ha estat dinamitat. Això comportarà més inestabilitat. Ferran Requejo

Article 155 al quadrat. Si Espanya volia cavar un fossat més profund, ho ha aconseguit amb el 155. Montserrat Tura

Cop d'estat contra la convivència. Josep Pagès

El problema català no es pot resoldre, ha sigut i serà perpetu. Josep M. Colomer

pd 1388 "Seré curioso"

¿De qué se ríe? (Seré curioso) de Mario Benedetti

En una exacta/foto del diario/señor ministro/del imposible
vi en pleno gozo/y en plena euforia
y en plena risa/su rostro simple
seré curioso/señor ministro/de qué se ríe/de qué se ríe
...
tienen sus hijos/ojos de mando
pero otros tienen/mirada triste
aquí en la calle/suceden cosas
que ni siquiera/pueden decirse
...
por eso digo/señor ministro/de qué se ríe/de qué se ríe
...
ustedes duros/con nuestra gente
¿por qué con otros/son tan serviles?
...
aquí en la calle/sus guardias matan
y los que mueren/son gente humilde
y los que quedan/llorando de rabia
seguro piensan/en el desquite
allá en la celda/sus hombres hacen
sufrir al hombre/y eso no sirve

después de todo/usté es el palo
mayor de un barco/que se va a pique
seré curioso/señor ministro/de qué se ríe/de qué se ríe.

pd 1387 les postveritats del discurs de Rajoy

(de la sèrie: arafaunany)

El relat del que ha passat a Catalunya els últims temps difereix molt a Madrid i Barcelona. El discurs amb què el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va justificar l'aplicació de l'article 155 va ser-ne una mostra: veritats a mitges, mentides i una interpretació interessada de la realitat.

Maiol Roger

Tot l'article a: https://www.ara.cat/politica/postveritats-del-discurs-Rajoy_0_1892210869.html