(de la sèrie: arafaunanyomés)
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit “retirar les ordres internacionals de detenció” contra el president Puigdemont i els consellers a l’exili.
Tenim Oriol Junqueras a la presó, tenim Quim Forn a
la presó i tenim dos activistes pacifistes, Jordi Cuixart i Jordi
Sànchez, a la presó. Se’ls acusa de promoure un “ estallido de violencia
”. Sabem que no és cert tots els que vam ser a la manifestació dels
Jordis i tots els que hem vist els vídeos en què ells dos la dissolen.
Sabem que aquell dia hi havia dos cotxes de la policia enmig del carrer,
que desconeixem per quina raó eren allà, i amb quin propòsit. Sabem que
la jutge Lamela va “fer cas” de l’atestat de la policia per determinar
que la manifestació “era violenta”. No ho era.
Si el jutge del Tribunal Suprem ha decidit retirar
les ordres de detenció és perquè potser no vol exposar-se al ridícul. No
vol que li diguin que en aquesta causa no hi ha rebel·lió i, per tant,
que no hi ha raó per demanar a aquests servidors públics vint anys de
presó. No vol, per tant, que li esmenin la plana i que li diguin que fa
política, que és una revenja, que no és just. Perquè si cregués de
veritat que el que demana és just, hauria de seguir demanant-ho. Ho
hauria de fer per justícia, per honor, per convicció. I ara, en canvi,
sembla que actuï per política. Si ja no demana cap pena per a
Puigdemont, per què continua mantenint a la presó Oriol Junqueras? Quina
és la diferència d’actuació entre l’un i l’altre? Que hagi retirat
l’ordre quan ja l’havia dictat, perquè se la creia, i mantenint encara
gent a la presó sense fiança, no es pot considerar una mala pràctica?
Retirar l’ordre no és en realitat prevaricar?...
Benvinguts a Espanya.
Empar Moliner
