pd 1524 Ben lluny

(arafamésdunany)

"el PSC de Jaume Collboni va optar per alinear-se ahir amb el PP i Ciutadans en contra d’una declaració a favor de l’acostament dels presos polítics independentistes” i em penso que és una broma. Però no ho és... Rebutjar l’acostament dels presos a Catalunya no vol dir només això. Vol dir, sobretot, el contrari. Vol dir demanar l’allunyament dels presos...  Aquestes persones estan en presó preventiva -fins que un altre home ho decideixi- per “delictes” que s’han hagut de fer a mida... “De què els podem acusar, atès que no han trencat mai un plat? De sedició? De rebel·lió? Va, tira”. I que aquestes persones estiguin en presó preventiva sí que els posa, suposo, davant del mirall...

Empar Moliner

pd 1523 La bombolla unionista (i la indepe)

(arafamésdunany)

Quan ens recreem en la nostra bombolla, correm el perill de perdre el sentit de realitat...  Les xarxes socials ...fan que t’arribi allò que estàs predisposat a creure’t, el que t’agradarà, el que connecta de manera més visceral i emocional amb tu. El que et permet no pensar, no dubtar, que t’estalvia establir un diàleg, confrontar idees. L’únic tipus de debat a què ens hem acostumat són les disputes a crits entre tertulians, als antípodes de l’ideal d’àgora democràtica. Mers espectacles de baixes passions i histèriques raons.

Ignasi Aragay

pd 1522 Els narcopisos i la gentrificació

(arafamésdunany)

La lluita per la sobirania popular (és a dir, per la democràcia) és, en part, la que enfronta Catalunya amb Espanya, però és, sobretot -aquí i a gairebé tot el món-, la que enfronta el poder públic amb el privat. Quan es parla de crisi de la democràcia i d’auge dels populismes, es posa molt l’accent en la demagògia dels líders xenòfobs, però s’oblida el seu caldo de cultiu: uns governs estatals i supra-estatals entregats als dogmes neoliberals que, mentre fan bandera del bé comú, pacten, preserven i augmenten en llotges i reservats els privilegis d’una elit malalta de cobdícia. La crisi de la democràcia deriva d’un poder públic molt poc públic...

Albert Pla Nualart

pd 1521 Vèncer sense convèncer

(arafamésdunany)

des de l’1-O, encara tinc més ganes d’aconseguir la independència perquè tot el que he vist que ve d’Espanya és als antípodes del que vull per al meu futur i per al futur de la societat de què vull formar part. Aquesta conclusió no prové d’un dia, d’un fet, o d’una declaració, no, és el conjunt de fets, idees i expressions...  Això no vol dir que no consideri que s’han comès errors... però el que ve de l’altre costat és tan retrògrad, tan feridor i tan brut, que és impossible no percebre la incompetència pròpia com un mal menor... potser ens hem equivocat en el com, i potser era inevitable... ¿Com no hem de voler la independència si tot el que fan ens hi empeny?

Francesc Serés

pd 1520 final

Al final del camí em diran: "Has viscut? Has estimat?" I jo sense dir res, obriré el cor ple de noms.

Pere Casaldàliga

pd 1519 Votar amb el comandament

(arafamésdunany)

En democràcia, els ciutadans decideixen. En bona democràcia, es fa el que decideix la majoria dels ciutadans i es respecten les minories. En una democràcia participativa, les decisions dels ciutadans no són tan sols votar cada quatre anys, sinó que són constants i permanents. Es vota a les urnes i es vota també amb les opcions de consum, amb les actituds individuals... Però resultaria especialment insòlit que allò que volen i trien més ciutadans fos ofegat o desnaturalitzat fent-li copiar allò que trien menys ciutadans. No respectar les minories és aberrant. No respectar les majories és, a més, indecent.

Vicenç Villatoro

pd 1518 Des de Múrcia amb amor

(arafamésdunany)

Als murcians també els van pegar. Potser no tant com a nosaltres, els catalans, però els van pegar. A ells per protestar contra les obres de l'AVE. A nosaltres per organitzar un referèndum. No van pegar a tots els murcians, esclar, van pegar als que protestaven. No van pegar a tots els catalans, esclar, van pegar als que votaven i protegien urnes. Pegar no serveix perquè la gent deixi de pensar el que pensa i de vegades no serveix perquè deixi de fer el que fa. Pegar, en el cas de Múrcia i en el cas de Catalunya, va ser un escarment...

Empar Moliner