dilluns, 16 de setembre del 2019

pd 1605 Aïllar Ciutadans?

​(arafamesdunany)
... no cal gastar esforços en aquesta direcció (aïllar C's): és Ciutadans qui ha decidit aïllar-se, patrimonialitzar l’espanyolitat i desgastar els comuns i el PSC com a “còmplices del separatisme”. És una estratègia que els pot funcionar en campanya electoral, però els deixa sense opcions d’esdevenir una alternativa real a l’actual majoria sobiranista. Són ells els qui estan erigint un front contra la resta del país. I el millor que pot passar és que persisteixin en l’error.
Toni Soler

dissabte, 14 de setembre del 2019

pd 1604 Penjar la llufa

... Per a Pedro Sánchez, la prioritat és poder penjar la llufa als altres i presentar-los com els responsables de la repetició electoral, i així poder marcar distàncies amb Podem i els independentistes... si el 10 de novembre hi ha eleccions, serà la primera ocasió que tindrem per expressar a les urnes el rebuig a la sentència del judici del Procés, previsiblement condemnatòria, que dictarà el Tribunal Suprem. Una gran victòria electoral de l’independentisme a Catalunya, que pugui condicionar la formació de majories a l’Estat, seria la millor manera de penjar la llufa a un Pedro Sánchez que es nega a seure a la taula del diàleg per buscar solucions polítiques.
Carles Mundó

divendres, 13 de setembre del 2019

pd 1603 A la línia del front

Paradoxa: si un 48,5% no és prou en termes de legitimitat democràtica, ¿quan ho és que el manteniment de l’'statu quo' a Catalunya s’aguanti amb un 43% (autonòmiques del 2017, estatals del 2019), un 37,7 % (europees del 2019) o un 36% (municipals del maig)?
La diferència resolutiva, tal vegada, és que el 80% de la societat catalana està a favor d’un referèndum i en contra d’exilis, presons i amenaces decretades contra el que significa, encara avui, la majoria parlamentària...
David Fernàndez

dijous, 12 de setembre del 2019

pd 1602 "La correcció política impedeix la crítica a l'islam" (i 2)

(arafamesdunany)
... la correcció política s’ha convertit en un ariet que impedeix la crítica a l’islam. Ens expulsen immediatament per islamofòbia... L’islam l’entenc com una percepció espiritual, i la mirada espiritual a mi em millora el món, sigui quina sigui. Els catòlics no em molesten. La gent que ha fet un treball i una experiència vital de fe que els ha fet més bones persones, que vinguin tots. Dedico el llibre als missioners... hem arribat a creure que el racionalisme ho explicava tot. A partir d’aquí hem creat les societats que defenso: els déus a casa, i les lleis, racionals i civils. Però mira com tenim el món... Jo ja he descobert que no em molesta que una part de la gent expliqui el món a través de la fe. Si gràcies a això hi posa més llum i més solidaritat... Punyeta. Sor Lucía s’aixeca a les cinc del matí i prega. Però després està com una moto ajudant la gent. Poca broma amb aquest déu. Com que jo no soc capaç de tenir aquesta pulsió, el rebutjo? No. ¿L’única manera de mirar el món és a través de la raó? ¿I si no és així?..
Pilar Rahola

dimecres, 11 de setembre del 2019

pd 1601 Per què hi vaig?

Pels riures de conill d’Alfonso Guerra dient “Nos lo hemos cepillao”. Per Esperanza Aguirre recollint firmes contra l’Estatut. Per Dolors Bassa, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i els dos Jordis, tancats per a escarment, veient la mani des de la presó. Per Enric Millo, al judici, dient “Luego hacían la trampa del Fairy...” Pels guiris, com cada any, flipant amb nosaltres. Pels que desitgen secretament que hi hagi incidents. Per “Apoyaré”. Pels castellers espontanis. Perquè si això mateix estigués passant a París, a Londres, a Dublín, a Varsòvia, els dedicaríem portades i lloances pel civisme i trauríem conclusions tertulianes del fet, insòlit, d’apuntar-se a una pàgina web per manifestar-se. Pels que piulen, molt ofesos i dolguts, contra el sis i set de setembre, perquè es veuen a venir una sentència injusta i tenebrosa i es volen espolsar la culpabilitat de la injustícia. Perquè aviat sortirà la sentència. Perquè no sé què serà la meva filla de gran però sé què serà la filla del rei d’Espanya, de gran. Per l’enveja que em fan els que no van a cap manifestació, perquè ho tenen tot fet i sempre ho tindran... Perquè no sé on anem, però m’ho temo. Perquè em fan gràcia tots els adjectius que ja ens tenen preparats... Perquè jo també m’he mirat, amb parts iguals de menyspreu i enveja, els de la pista de ball, des de la barra del bar. I en un moment donat, sense poder-ho evitar, la música m’ha cridat i m’he posat a ballar. Sense gens de ganes i al mateix temps amb totes les ganes.
Empar Moliner

dimarts, 10 de setembre del 2019

pd 1600 "La correcció política impedeix la crítica a l'islam" (1)

(arafamesdunany)
Tinc una pulsió racionalista que la religió no em resol. Seria més còmode creure. Ho vaig veure clar el dia que va morir el meu pare. Tens una solitud davant la mort terrorífica que t’ofega. La mort, quan no creus, és molt descarnada. Aquest tema no l’he resolt, però el racionalisme no m’impedeix respectar els creients. I, sobretot, quan tens un col·lectiu de milions de persones que pel seu dret de creença poden ser violentats fins a la mort, és un tema que m’afecta. Igual que jo no soc homosexual i m’afecta la vulneració dels seus drets. O no soc una dona oprimida. Si per portar una creu et poden matar, aquest és un problema de l’ètica. Al final, com deia Camus, l’única història de la humanitat és la de la llibertat.
Pilar Rahola

dilluns, 9 de setembre del 2019

pd 1599 Carta (trista i indignada) al jutge Llarena (i 2 )

(arafamésdunany)
... Ni vostè ni el seu Tribunal Suprem, ni els seus col·legues de l’Audiència Nacional, ni el Tribunal Constitucional estan arreglant el problema. L’estan fent més gros. La seva justícia està esdevenint a crits una gran injustícia. Els ho estan començant a dir les instàncies internacionals. A part de fer molt mal a persones innocents, estan començant a fer el ridícul. Perquè no els correspon a vostès resoldre un ple de naturalesa radicalment política. Aturin-se. Haurien de començar a entendre que no es pot ficar tot un poble pacífic a la presó: sí, quan hi tanquen els nostres representants electes, som molts els que ens sentim empresonats, més enllà de qui hàgim votat. No es pot empresonar la voluntat d’un Parlament votat democràticament. No té sentit. És un contrasentit. Què faran quan reiteradament, elecció rere elecció, la gent torni a dir que volem decidir nosaltres lliurement? Perquè això passarà, ho sap, oi?... Vostè també és presoner d’un Estat que està abusant de la seva autoritat. Vostè també és víctima: els polítics covards el volen de botxí. Està fent un trist favor a la justícia, a la democràcia i a Espanya...
Ignasi Aragay