Gaza: la guerra continua amb un altre nom
(i 2)
La narrativa de l'alto el foc és l'instrument perfecte per a aquesta
coartada: converteix cada crim en una excepció i cada excepció en
rutina. La neteja ètnica deixa de ser un estat extraordinari per
convertir-se en un model de govern. Israel destrueix, imposa les
condicions de la treva, acusa de trencar-la i torna a destruir. El cicle
es repeteix fins que el món el percep com a normalitat.
Però sota la runa continua havent-hi una societat que no es rendeix. Les
mares que continuen buscant els seus fills, els metges que operen sense
llum, els joves que documenten cada crim, però també aquells que
decideixen casar-se i celebrar altres esdeveniments… Tots ells sostenen
una política de l'existència.
La veritable reconstrucció no començarà amb conferències ni amb fons,
sinó amb justícia. Mentre els responsables continuïn impunes, tota
“transició” serà una continuació del crim per altres mitjans. Europa ho
hauria d'entendre: no hi ha neutralitat possible quan un genocidi
s'executa a plena llum i es fa dir “treva”.
Gaza no viu una postguerra ni tampoc ho farà d'aquí uns mesos. Viu la
sofisticació de la guerra. Han canviat el vocabulari i els gestors, però
la violència continua intacta... cada vegada que acceptem
un nou bombardeig com una simple “resposta”, també participem en l'obra
final del genocidi: fer que sembli raonable.
31/10/2025
