pd 325

TRIUNFO núm. 686, 20 de març de 1976

"BIENESTAR Y RENTA PER  CAPITA"  (1) pag. 36 - 37 

Alfonso G. Barbancho

El benestar d'un país és tant més gran com més necessitats de la seva població estiguin cobertes...

...

La renda "per càpita" o renda per persona, que és l'enginyós resultat d'un sistema de comptabilitat nacional, té, en primer lloc, el defecte de totes les mitjanes, a saber, que encobreix els problemes de desigualtat en la distribució de les rendes. Una mitjana és una dada important però incompleta... La renda per càpita, per si sola, serveix per a molt poc i ja és hora que es desmitifiqui el terme...

...

És molt millor i més sa parlar de les necessitats que encara falten per satisfer, que n'hi ha i de molt importants, i a més a més les entén el poble pla, que és , al cap i a la fi, qui realitza les coses grans en aquest país...

pd 324

EL PERIÓDICO  Diumenge, 3 d'abril de 1988

EL PAPEL DE LOS MAESTROS EN LA SOCIEDAD

MOTIVACIÓN ERES TÚ

Jaume Cela (tot i que posa Celma)

Estem els mestres poc motivats?

...

Com que no sóc sociòleg no disposo d'enquestes elaborades científicament que m'aportin dades objectives per respondre amb suficient fiabilitat aquesta pregunta. Només em queda partir de la meva experiència, de la meva feina diària, del que veuen els meus ulls i toquen les meves mans. Que no és molt, però que tampoc es res.

Em sento motivat, perquè sinó ho estigués ja hauria deixat aquest ofici fa molt de temps. Em motiva treballar amb persones a les que ajudo a créixer mentre elles em modelen a mi.

Em motiva treballar en condicions deficitàries, amb pocs recursos  que esperonen el meu enginy i al mateix temps m'obliguen a exigir mitjans a qui té la responsabilitat primera de que funcioni el sistema educatiu.

Em motiva adonar-me que no estic sol, que m'ajunto amb altres que tenen inquietuds i problemes semblants als meus. I també contradiccions, que ens fan més humans...

pd 323

EL MÓN ? ----- 1990 ?

LES REFORMES S'ENCALLEN, L'EDUCACIÓ AVANÇA

Ricard Torrents

Si hi ha una virtut pròpia de l'ofici d'educar, aquesta és l'esperança...

...

(Cèlia Artiga i Angeleta Ferrer) dues educadores iguals en l'esperança de fer un món més humà per la via de l'educació...

...

... Catalunya és el que és, però no seria això que és sense l'escola i els mestres que ha tingut...

El segle s'acaba i els dubtes sobre el futur s'abaten altre cop damunt el panorama educatiu de Catalunya. La reforma s'ha encallat i el clima d'incertesa genera bosses d'absentisme o d'indiferència. Molts mestres i professors s'esborren o s'esborrarien, si poguessin, de l'ensenyament, per apuntar-se a d'altres tasques. Estan cansats de treballar en condicions adverses... No volen cremar més il·lusions. Però aquest és el moment de l'esperança, la virtut pròpia de l'educador. Les reformes passen, l'educació resta... l'educació és més forta que les seves reformes.

pd 322

AVUI, Diumenge, 7 de febrer de 1988

QUINES RESPONSABILITATS I DE QUI?

Montserrat García, Mercè Agustí, Manel Ballart, Francesc de Gispert, Quima Lorca, Manel Mallol, Modesto Villanueva i Irene Toral.

... En el que tots convenim és en la millora de la qualitat de l'ensenyament..., nosaltres pensem que si entenem l'ensenyament com un acte col·lectiu, la continuïtat d'un projecte educatiu va lligada al manteniment en el centre de les persones que el duen a terme: els mestres... és a dir:la permanència dels equips pedagògics...

D'altra banda es pot constatar que l'esperit de renovació de l'escola pública.... ha estat vinculat a uns models de gestió compartida, plural i, suspicàcies a part, assembleària...

...

El fet que qualsevol pugui assumir les funcions directives no ha de suposar una jerarquització en els càrrecs, sinó una conseqüència de la divisió de les tasques i responsabilitats pròpies d'un centre escolar...

pd 321

PUNT DIARI, Dijous, 3 de desembre de 1987

DIRECTORS

Xavier Besalú i Costa 

Ésser director d'una escola pública a Catalunya no és cap ganga: sovint es tracta d'una feina ben ingrata i, sempre, mal pagada...

... La LODE fa del director, a parer meu: un representant de l'Administració (... que ha de fer gairebé tots els  papers de l'auca: d'assistent social, de jutge, de gestor, de psiquiatre, de guàrdia civil, de taxista, d'infermer...), un cap de personal (... aquesta és una de les funcions més odiades pels actuals directors... Han estudiat per fer d'educadors, i no per fer de cap de personal. I encara és més feixuc si aquest personal a comandar són els companys d'ahir i de demà, professionalment, la majoria d'ells, que dediquen a l'escola més temps del que reglamentàriament els pertoca...), un gerent, un administratiu i un coordinador...

...

No és estrany que la tipologia dels nostres directors sigui ben diversa i heterogènia. Hi trobem des d'aquell que és considerat "un bon mestre" fins aquell que "no sap dir que no"; aquell que "necessita calés" i aquell que "es vol promocionar socialment";  aquell "director de tota la vida" i aquell que "és l'únic home entre moltes dones"; aquell que "fa de pont entre posicions contraposades" i aquell que "té interessos a defensar"; aquell que "vol fer la revolució des de dalt" i aquell que "no es fica mai amb ningú"; aquell a qui "li va el rotllo" i aquell altre a qui "li han fet una mal jugada". I ben segur que en trobaríem encara molts altres. Tal vegada també aquell a qui li agrada fer de coordinador i dinamitzador de les activitats del centre. També n'hi ha que hi troben gust...

pd 320

PUNT DIARI, Dijous 3 de desembre de 1987

MESTRES ANGOIXATS

David Pujol

Un grup d'ensenyants van manifestar a Peralada que volen una solució àgil, ràpida i justa al problema de la seva responsabilitat civil i creuen que, malgrat la bona disposició del Departament d'Ensenyament, el tema no s'acaba de resoldre.

... El personal docent defensa la via administrativa per resoldre demandes d'indemnització en els casos d'accidents fortuïts.

"Perquè el ciutadans puguin fer ús del dret a rebre indemnitzacions i perquè els ensenyants no ens trobem immersos en processos judicials per aquests afers, cal que l'administració posi fi urgentment al problema de la responsabilitat dels professors".

...

"La via que s'utilitza normalment és considerar que algun mestre ha fet alguna imprudència. Aleshores s'interposa un judici penal per exigir, a través de la condemna del mestre, la indemnització que correspongui: aquest és tristament el camí més senzill". 

... (Joan Corney) "la situació en què ens trobem en aquests moments els ensenyants és angoixant, perquè tots som conscients que en la tasca escolar hi ha moltes possibilitats que es produeixi un accident" 

... "no es tracta d'obtenir cap privilegi per part de ningú... el que no trobem bé és que per aquesta manca de legislació en aquest sentit, es deixin de fer activitats extraescolars o no-obligatòries, cosa que suposaria un important retrocés en l'ensenyament"...

pd 319

EL PAIS, Dilluns, 22 de setembre de 1986

"LA VIEJA HISTORIA DE LA CALIDAD DE LA ENSEÑANZA"

editorial

... No és de qualitat un ensenyament que descansa quasi exclusivament en el llibre de text, en la memorització (o, alternativament, segons els imperatius de modes rigoroses, en l'abandonament absolut de la memòria). Tampoc pot ser de qualitat un ensenyament que pretén periòdicament reformes de continguts (molt poques vegades de mètodes) que si algun cop s'arriben a incorporar als programes de formació del professorat és quan ja hi ha una nova reforma que ha deixat obsoleta l'anterior. No és de qualitat l'ensenyament d'una escola que descansa sobre un professorat que no ha assumit com a obligatòria l'actualització permanent, fins el punt que alguns dels seus sindicats defensen encara amb relativa força la pelegrina pretensió que el reciclatge del professorat ha de ser voluntari i plantejat exclusivament com un mitjà per a l'acumulació de mèrits. No és de qualitat una escola que encara no compta amb una mínima infraestructura administrativa, o en la que el professorat fuig dels càrrecs directius com si fos el diable perquè no troba en ells compensacions de cap mena. Tampoc és de qualitat un ensenyament bàsic que, entre altres resultats tangibles, està produint els alarmants nivells actuals de degradació de l'expressió oral i escrita en una població suposadament educada i escolaritzada. No sembla, doncs, que es pugui vantar de qualitat un sistema educatiu  que segueix donant més importància a la selecció que a l'educació i molta més a l'avaluació de l'alumne que a la del professor i a la del propi sistema.