dimarts, 11 d’agost del 2015

pd 487

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dissabte, 22 de juny del 2002
FAMÍLIES QUE NO VOLEN CONFLICTES
Javier Elzo

L'agressivitat d'una minoria d'adolescents ja no prové de la prepotència o de l'autoritarisme dels pares, sinó de la seva impotència per transmetre valors sòlids i adaptats al nostre temps.

... els pares s'estimen més còrrer el risc d'un imprevist.... abans que els seus fills puguin aparèixer com a estranys en la societat. O per no tenir conflictes a casa.
... "els adults han perdut, en bona part, la batalla perquè els joves, els fills, tornin aviat a casa o bé no surtin de nit. Els joves ho fan i tornen gairebé quan volen" (González Blasco)
...
Les conclusions d'aquest estudi ens indiquen que "han desaparegut les formes més autoritàries en la relació pares-fills, que es resolen amb absència generalitzada de càstigs, forts suports afectius i normes consensuades" i que no existeix.... la ruptura i el conflicte que caracteritzen l'anomenat buit generacional...
...
... pares compromesos en l'educació (el 58%) i pares  desorientats en l'educació dels adolescents (el 42% restant). Els segons "es caracteritzen per la impotència que senten davant dels canvis i la necessitat d'autonomia dels fills adolescents, la utilització de pautes incorrectes d'educació i, fins i tot, la manifestació d'alguns comportaments agressius"...
...
Els adults hem acceptat l'adolescentització de la societat... És normal, en conseqüència, que hi hagi pocs conflictes en la família i que, davant dels problemes, ens estimem més ser tolerants. Sí, la tolerància, la permissivitat i l'acceptació del que el pensador francès Paul Valadier anomena una "moral llibertària" també s'ha imposat entre nosaltres.

dilluns, 10 d’agost del 2015

pd 486

AVUI dissabte 29 de gener del 2000
ENSENYAMENT I CULTURA
Alfons Quintà

...
Quan un poble expressa una demanda cultural forta, vol dir que té sensibilitat i avidesa de coneixement. Llavors els seus membres assoleixen l'equilibri individual i social. La col·lectivitat a què pertanyin s'anirà integrant de manera constant en la sempre fugissera modernitat. El marc on es dóna aquesta apropiació és l'únic que mereix ser anomenat nació.

A casa nostra s'ha optat per usar el mot ensenyament, més limitat que el d'educació, per referir-se al procés que permet als nens i adolescents integrar-se en la societat i esdevenir adults i productius...
...
Se'n sap poc, però la presumpció és que l'ensenyament va malament... Hi ha un ús formal de llibres en català en part de l'ensenyament. Però després es passa a llegir (poc) en castellà... 
...
Queda clar que l'escola no compleix el mateix paper que en el passat. En comptes de reformar-la, ja fa anys es va optar per la cínica opció que les escoles fossin guarderies prèvies a l'atur...
...
A la Gran Bretanya, Tony Blair ha gosat encarar el problema. Creu que al canviar la societat ho ha de fer l'escola. Hi ha introduït competitivitat entre els estudiants - que la trobaran en la vida adulta - i fórmules d'esponsorització externa, que les acosten a la realitat productiva. Són uns canvis que des de França es veuen com una heretgia i que aquí no es veuen de cap manera... ni se'n parla.

diumenge, 9 d’agost del 2015

pd 485

EL PERIÓDICO divendres, 18 de maig de 2001
ELS PROFESSORS ATUREN L'ESCOLA PÚBLICA CATALANA
Jordi Casabella

Més de 25.000 ensenyants van seguir la jornada de vaga a primària, secundària i batxillerat.
Els docents exigeixen millores salarials, més recursos i canvis en el sistema de matriculació.
Entre les reivindicacions plantejades pels sindicats que han desencadenat la vaga figura,  a més a més d'un augment de sou, més estabilitat laboral per al personal interí i substitut, transparència en l'adjudicació de llocs de treball i la reducció de l'horari de docència per poder dedicar aquest temps  a altres ocupacions , com les tasques burocràtiques o l'atenció personalitzada de l'alumnat.
Els docents pretenen, a més a més, que la Generalitat congeli les ajudes que entrega a l'escola privada concertada i suprimeixi les subvencions als centres d'elit. Aquests recursos s'haurien de destinar a dotar de més especialistes els centres que atenen immigrants i alumnes amb necessitats educatives especials.

dissabte, 8 d’agost del 2015

pd 484

EL PERIÓDICO, 22 de gener del 2000
LA DIFÍCIL I TENSA CONVIVÈNCIA ALS INSTITUTS DE SECUNDÀRIA
Francesc Martínez

(sobre) El cas del professor que va bufetejar una alumna
...
(El professorat) Ni demanem ni volem cap "llicència per pegar"... No es tracta de cap manera de defensar els càstigs físics sistemàtics, institucionalitzats i reglamentats. No es tracta d'això. Si us plau, no fem demagògia... El fons de la qüestió és l'actitud desafiant, provocadora, agressiva i fins i tot violenta d'una part de l'alumnat, minoritària però prou significativa i activa i, el que és pitjor, impunement activa com per dificultar seriosament la convivència escolar... 
...
Sóc molt poca cosa i no tinc més feina que aquesta. Per això et diré un secret: per evitar-me problemes, dins del que sigui possible, quan entro a l'institut, cada dia ... sóc una mica més sord (si m'amenacen faig veure que no ho he sentit), una mica més cec ( si més no miro a terra tant com puc) i una mica més mut (fins i tot pots rebre per parlar). Entens el perquè de tot plegat?

dijous, 6 d’agost del 2015

pd 483

LA VOZ DEL PARO? .... 1997?
EDUCACIÓ: UN GEGANT AMB PEUS DE FANG
Reportatge

En els llindars del segle XXI l'educació continua presentant un panorama mundial ple de desigualtats. El països del Sud, com acostuma a passar, són els que s'emporten la pitjor part. Encara avui, una mitjana de 3 de cada 10 persones és analfabeta en l'anomenat Tercer Món, tot i que en els països més pobres aquesta mitjana arriba a 5.
... Quan aconsegueixen ser escolaritzats han d'enfrontar-se a nombroses dificultats... una de les principals és l'abandonament escolar... una altra el difícil accés a les escoles... docents poc instruïts i amb poca capacitat... males condicions materials dels edificis i equipaments (si n'hi ha)... massificació ...
Davant de totes aquestes carències quantitatives i qualitatives, les inversions en educació no estan sent suficients. En part és responsabilitat del Nord, concretament del FMI que obliga als països del Sud a restringir les despeses socials per poder pagar el seu, d'altra banda injust, deute extern...

dimecres, 5 d’agost del 2015

pd 482

EL PUNT / divendres, 17 d'agost del 2001
SET INTEL·LIGÈNCIES
David Pujol

El catedràtic Howard Gardner, de la Universitat de Harvard, diu que podem parlar de set tipus diferents d'intel·ligència: hi ha una intel·ligència lingüística, que permet parlar i escriure bé; hi ha una intel·ligència logicomatemàtica, que ens permet reflexionar, fer càlculs i dominar el pensament lògic; hi ha una intel·ligència visual i espacial, que fa que puguem pintar, fotografiar, fer escultures... amb gràcia; hi ha una intel·ligència corporal i cinètica, que és la capacitat d'usar les mans i el cos; hi ha una intel·ligència musical, que facilita el cant, tocar un instrument...; hi ha una intel·ligència interpersonal o social, que no és més que la capacitat que tenim els humans de relacionar-nos amb els altres; i, per últim, hi ha una intel·ligència intrapersonal, que és la que ens serveix per manejar els nostres propis pensaments i sentiments. A més, la intel·ligència ja no és un concepte estàtic, com pensàvem abans, sinó que és un concepte altament dinàmic: es pot tenir una gran intel·ligència musical que ens permeti tocar molt bé un instrument, però una de les coses que influirà més en aquest resultat serà, indubtablement, les hores d'assaig que hi dediquem al llarg dels anys. En la línia d'allò que deia Picasso, que la imaginació ens atrapi treballant, ser més o menys intel·ligent depèn de la biologia, però també del nostre esforç.

dimarts, 4 d’agost del 2015

pd 481

AVUI  diumenge 1 d'octubre del 2000
DEMÒCRATES?
Josep-Maria Terricabres

...
... La gent del PP ha decidit que ells són demòcrates i que els que pensen com ells, també, però els que en discrepen no ho són... Ja se sap que alguns conversos poden ser molt perillosos.
... 
... la democràcia no consisteix solament a fer complir la llei, sinó també a afavorir el benestar de tots, cosa que no sembla possible de fer si no és amb diàleg, i quan cal, amb negociació. Si això val per resoldre els problemes amb els pescadors, amb els pagesos o amb els botiguers, no ha de valer també quan es tracta de salvar vides humanes que estan en perill?
Per què el PP té interès a fer veure que els que discrepen de la seva opció no són demòcrates? Per què vol fer creure que els que rebutgen políticament la Constitució o l'Estatut voregen la il·legalitat, quan la Constitució i l'Estatut tenen articles que en preveuen la modificació? Per què a Espanya només es pot ser demòcrata d'una sola manera?
Jo em pensava que la democràcia era justament l'acceptació de la pluralitat política per la via pacífica... Ara resulta que alguns demòcrates ens volen imposar la manera de ser demòcrates.