ENSENYAMENT I CULTURA
Alfons Quintà
...
Quan un poble expressa una demanda cultural forta, vol dir que té sensibilitat i avidesa de coneixement. Llavors els seus membres assoleixen l'equilibri individual i social. La col·lectivitat a què pertanyin s'anirà integrant de manera constant en la sempre fugissera modernitat. El marc on es dóna aquesta apropiació és l'únic que mereix ser anomenat nació.
A casa nostra s'ha optat per usar el mot ensenyament, més limitat que el d'educació, per referir-se al procés que permet als nens i adolescents integrar-se en la societat i esdevenir adults i productius...
...
Se'n sap poc, però la presumpció és que l'ensenyament va malament... Hi ha un ús formal de llibres en català en part de l'ensenyament. Però després es passa a llegir (poc) en castellà...
...
Queda clar que l'escola no compleix el mateix paper que en el passat. En comptes de reformar-la, ja fa anys es va optar per la cínica opció que les escoles fossin guarderies prèvies a l'atur...
...
A la Gran Bretanya, Tony Blair ha gosat encarar el problema. Creu que al canviar la societat ho ha de fer l'escola. Hi ha introduït competitivitat entre els estudiants - que la trobaran en la vida adulta - i fórmules d'esponsorització externa, que les acosten a la realitat productiva. Són uns canvis que des de França es veuen com una heretgia i que aquí no es veuen de cap manera... ni se'n parla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada