dijous, 24 de desembre del 2015

pd 608

EL PERIÓDICO diumenge 25 de desembre de 1983
DONDE MENOS SE PIENSA
J.A.González Casanova

...
Més enllà del folklore pueril i tronat, avui commemorem la nostra infantesa, es a dir allò que mai vam saber expressar del tot, allò indicible (in-fant és aquell que no parla, no diu). Perquè resulta que qualsevol nen és diví fins un dia indatable en que deixa de ser-ho. I nosaltres enyorem l'antiga condició de déus que ens fou arrabassada... el Nen Jesús simbolitza en la nostra cultura el misteri sagrat de la persona humana, que la porta a projectar-se, mitjançant el somni i la utopia, en un futur imprevisible, però que desitja intensament feliç, ple de la satisfacció que atorga la sensació única d'assolir la plenitud humana.
Quan aquests dies usem paraules tan gastades com  amor, alegria i pau expressem el nostre desig de trobar un oasi enmig del desert de la vida quotidiana... però com deia  Eugeni d'Ors: "El nen Jesús nasqué en un pessebre/ on menys es pensa salta la llebre".
On menys es pensa i quan menys es  pensa. Els Reis Mags foren aquells intel·lectual (sens cap dubte, "progres") que, per inquiets, viatgers i seguidors d'un estel fugaç i constant, comprovaren les noces del cel i la terra en un pessebre i l'encarnació, el naixement, de la divinitat en allò més material i terrestre... el sublim es troba en el més trivial. La novetat neix, contra tot pronòstic, en allò més vulgar i quotidià. El sagrat es revela en el temps "quan menys es pensa"...
...
Moments en que ens sentim éssers humans en plenitud perquè estem oberts al miracle de l'imprevisible, de la novetat, de nosaltres mateixos, sempre idèntics però renovats, renascuts gràcies a l'amor que som capaços de sentir pels altres, tan semblants, tan nosaltres.

dimecres, 23 de desembre del 2015

pd 607

EL CORREO CATALAN, 24  de desembre de 1974
ESTE NIÑO
Joan Gomis

Com cada any es celebra l'aniversari del seu naixement, és fàcil que en fer-ho ens plantegem qüestions sobre aquest nen... El nom d'aquest nen és inscrit a la història de vint segles. En favor seu o en contra d'ell... La seva imatge va estar i està en innumerables llocs, sobretot representat en els moments en que, uns trenta o quaranta anys després del seu naixement, va acabar ajusticiat pels qui tenien el poder a la seva terra. Va tenir una carrera curta: nascut en un estable i mort en una creu, va treballar com a fuster i durant uns pocs anys va predicar en un racó de món ple de sorra i algun jardí. 
Però ha romàs... en el seu nom alguns mataren gent. El que va dir i el que va fer ha estat interpretat de maneres molt diverses i inclús oposades...
Hi hagué reis que l'invocaren i altres que tractaren d'esborrar la seva petjada de la memòria humana... uns el consideraren Déu veritable, altres un fals déu, alguns home admirable, altres somiador perniciós. Alguns l'utilitzaren com a protector de poderosos, altres el tingueren per revolucionari... Deixebles seus l'invocaren revestits de rics ornaments i d'altres en nom seu es vestiren amb robes pobres i bastes...
Hi hagué qui l'estimà, qui en dubtà i qui el negà... 
Hi hagué qui considerà tot això cosa del passat i quins cregueren que precisament aquest nom era lo més nou... En nom seu, pel seu nom, amb el seu nom, interpretat de maneres diferents. Contra el seu nom, interpretat també de maneres diverses. Signe de contradicció, per descomptat. 
La història col·lectiva d'aquests vint segles hauria estat una altra...

dimarts, 22 de desembre del 2015

pd 606

EL PERIÓDICO de CATALUÑA, 25/26 de desembre de 1985
A LOS QUE ESTAN SOLOS
Montserrat Roig

Sigui tradició, llegenda, rondalla o mite, el que succeeix avui és un dels miracles més bonics de tota la història de la humanitatNomés el cristianisme es va donar compte que, per estimar Déu, aquest havia de fer-se home. Un nen. Un nen i, a més, pobre. Un nen de dona que va acatar en solitari la decisió divina i que va demanar consell a una altra dona. Potser aquests dies anem de bòlit,  comprant coses per als qui estimem o pensem estimar. Però el valor de l'amistat, de reconèixer-se en els altres, trenca tots els ritus del consum. El que importa és demostrar alguna cosa, demostrar desesperadament que no estem sols, que pertanyem a alguna cosa o algú.

Tots els dies neix, però, un nen en el que es reconeix la idea de Déu. La idea del Déu que oferí pau, però que va saber distingir totes les classes d'homes que es mouen per l'univers. Ell es va dirigir als de bona voluntat, és a dir, els que desitgen la pau. Que aquest símbol romangui després de 2.000 anys em sembla un signe d'esperança. Els que avui, per l'atzar o les circumstàncies, es troben sols i oblidats, dedico aquest bitllet en especial. El nen també va néixer abandonat pel poder, per la majoria dels homes, però els que van creure en el valor de la fraternitat eren amb ell. Ell significà un punt de trobada universal que encara no ha perit.

dilluns, 21 de desembre del 2015

pd 605

AVUI   desembre 1983?
ELS POBRES I ELS POLÍTICS
Xavier Folch i Recasens


" Aquest paraula - la pobresa - ja no és moda. El tema no és moda. Parlar d'aquesta qüestió sembla que sigui per pur gust de fer la guitza las nostres conductors locals de la democràcia... Perquè la pobresa és la cara amagada de la injustícia... Quan generacionalment hem arribat al poder, hem perdut aquell nas que teníem per a descobrir les barrabassades humanes que la societat anava engendrant. Els fastiguejats continuen fastiguejats, per més que manem nosaltres... Per nosaltres l'intolerable esdevé tolerable. Les desgràcies alienes esdevenen costum... Aquí hi ha un fracàs generacional d'aquesta generació avui triomfant: haver perdut el sentit del dolor amagat, quasi clandestí enmig de les normes de la nostra societat... Tot el que som no ens ho devem a nosaltres mateixos sinó al fet d'haver-nos apropiat un dia de les veus dels condemnats de la terra." Oblidarem els pobres. Jaume Lorés, "El Món",  23 de desembre (de 1983?)

Si l'article de Jaume Lorés no serveix de res, si els polítics no se'n senten trasbalsats, voldrà dir que alguna cosa essencial no funciona. Perquè els polítics no podem viure de manera permanent instal·lats en la insensibilitat, en el cofoisme, en l'auto-satisfacció, sempre d'esquena a la realitat. La realitat és molt tossuda i acaba imposant la seva llei tant si es vol com si no es vol, tant si ho volem con si no els polítics de torn.

diumenge, 20 de desembre del 2015

pd 604

ARA  dimecres, 12 de gener del 2011
POSI UN EXPRESIDENT A LA SEVA EMPRESA
Ignasi Pujol

DE CAPS DE GOVERN A ASSESSORS EMPRESARIALS
Aznar fitxa per Endesa un mes després de la incorporació de Felipe González a Gas Natural Fenosa

... els ex-presidents són figures molt preuades pel sector privat. Un ex-cap de govern és l'assessor perfecte per a una empresa que vol penetrar en un nou mercat o que necessita enfortir les seves relacions. De la geopolítica a la geo-economia...
José María Aznar es va incorporar al consell d'administració de l'empresa de comunicació News Corporation el 2006 i cobra 171.300 euros a l'any per aquest càrrec. A l'empresa energètica Endesa rebrà uns 200.000 euros anuals com a remuneració.
Felipe González, 126.500 euros a l'any com a conseller independent de Gas Natural...
...
Ex-ministres o alts càrrecs dels governs del PP i del PSOE també han passat pel sector privat; és el cas de Rodrigo Rato (Caja Madrid), Narcís Serra (Catalunya Caixa), Jordi Sevilla (PwC), Isabel Tocino (Santandre), Rafael Arias-Salgado (Carrefour), Rodolfo Martín Villa (Sogecable), Eduardo Zaplana (Telefònica), Pio Cabanillas (Acciona), Jaume Matas (ex-assessor de PwC), Anna Birulés (Telstar, Irestal i Pelayo) i Javier Solana  (Acciona).
El polític català  que més ha rendibilitzat empresarialment el seu pas per la política ha esta Josep Piqué, que des que va deixar el PP, el 2007, ha accedit a la presidència de Vueling i de Bodaclick, a més de participar als consells de Tradisa, GVC Gaesco i Copisa...

divendres, 18 de desembre del 2015

pd 603

ARA  dissabte, 25 d'octubre del 2014
ELS 50 ANYS DE RAJOY ( i 2)
Miquel Puig

... El fet que els resultats espanyols dels últims trenta anys siguin poc espectaculars deu ser el que justifica que Rajoy prefereixi considerar un període més llarg, i concretament de cinquanta anys. Aquest lapse ens porta a principis dels seixanta... i segons Jesús Fernández-Villaverde.. són 34 els països la renda per capita dels quals ha crescut més ràpidament que l'espanyola. 
Ens podem demanar qui coi escriu els discursos de Rajoy, però la manca de rigor no és es seu únic problema, perquè el lapse de temps que ens proposa Rajoy posa en relleu les limitacions dels èxits de la democràcia, ja que exigeix incloure el període d'extraordinari creixement que va protagonitzar Espanya entre 1960  i 1974, mentre Franco encara governava el país,...

.. fixem-nos ara en els últims divuit anys, que corresponen al cicle econòmic 1995-2013 que ara acaba, i que coincideix amb els governs d'Aznar, Zapatero i els primers anys de Rajoy. Sovint sentim descriure aquest període com una etapa de vibrant i espectacular modernització truncada per una desafortunada crisi mundial. Les xifres no corroboren aquesta visió, ja que en aquest període són catorze els països europeus que han crescut més ràpidament, a més d'un centenar de països no europeus...

En definitiva, ningú no pot discutir que en els últims 50 anys Espanya ha fet un salt extraordinari, però la velocitat no ha sigut res excepcional, i va ser més gran en el tardo-franquisme que pas en el primer cicle econòmic de la democràcia (1985-1994), i en aquell més que en el que ara acaba...

dijous, 17 de desembre del 2015

pd 602

ARA  dissabte, 25 d'octubre del 2014
ELS 50 ANYS DE RAJOY (1)
Miquel Puig

El president Rajoy ha afirmat públicament en diverses ocasions que en els últims 50 anys només la renda per capita de quatre països del món ha crescut més ràpidament que l'espanyola... Paral·lelament Aznar ha proclamat que el procés  independentista amenaça "la història d'èxit que és Espanya"...

... des que Felipe González va prendre possessió de la presidència del govern espanyol el 1982, l'atur ha superat el 20% en un de cada tres anys, cap país d'Europa occidental ha superat mai aquesta taxa i en aquest període els socialistes han governat en dos de cada tres anys...
... em temo que en els 31 anys que van fins al 2013 no és cert que Espanya hagi sigut el país amb el creixement de la renda per capita més ràpid. La d'Espanya  ha crescut a l'1,75% anual, i a  un ritme superior ho han fet Portugal (1,8%), Noruega (1,9%), el Regne Unit (2,15%), Albània (2,45%), Luxemburg (2,85%), Irlanda (2,95%) i Polònia (3%), a més de 61 països no europeus... 
... l'any 1982 les rendes per capita d'Irlanda i d'Espanya no eren gaire diferents, però ara hi ha un abisme entre l'una i l'altra (concretament la primera és un 60% més gran que la segona)...