ELS POBRES I ELS POLÍTICS
Xavier Folch i Recasens
" Aquest paraula - la pobresa - ja no és moda. El tema no és moda. Parlar d'aquesta qüestió sembla que sigui per pur gust de fer la guitza las nostres conductors locals de la democràcia... Perquè la pobresa és la cara amagada de la injustícia... Quan generacionalment hem arribat al poder, hem perdut aquell nas que teníem per a descobrir les barrabassades humanes que la societat anava engendrant. Els fastiguejats continuen fastiguejats, per més que manem nosaltres... Per nosaltres l'intolerable esdevé tolerable. Les desgràcies alienes esdevenen costum... Aquí hi ha un fracàs generacional d'aquesta generació avui triomfant: haver perdut el sentit del dolor amagat, quasi clandestí enmig de les normes de la nostra societat... Tot el que som no ens ho devem a nosaltres mateixos sinó al fet d'haver-nos apropiat un dia de les veus dels condemnats de la terra." Oblidarem els pobres. Jaume Lorés, "El Món", 23 de desembre (de 1983?)
Si l'article de Jaume Lorés no serveix de res, si els polítics no se'n senten trasbalsats, voldrà dir que alguna cosa essencial no funciona. Perquè els polítics no podem viure de manera permanent instal·lats en la insensibilitat, en el cofoisme, en l'auto-satisfacció, sempre d'esquena a la realitat. La realitat és molt tossuda i acaba imposant la seva llei tant si es vol com si no es vol, tant si ho volem con si no els polítics de torn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada