pd 631

EL PUNT / ... juliol de 1994

EL GOVERN AUTORITZA L'ARRIBADA DE 20.600 IMMIGRANTS PER FER FEINES QUE NO VOL NINGÚ

Irene Casellas

El govern estatal permetrà aquest any l'entrada de 20.600 immigrants perquè ocupin llocs de treball que no queden coberts per treballadors de l'Estat, bàsicament en els serveis domèstics, en el sector agrícola i ramader, i en la construcció. La iniciativa  pretén evitar el treball irregular i l'economia submergida. El contingent també permetrà que els estrangers no hagin de recórrer a xarxes il·legals per entrar a l'Estat...

La política de contingents no és gaire ben vista entre el col·lectiu dels immigrants, que consideren que en lloc d'oferir feina als treballadors que puguin venir de fora, abans s'hauria de garantir una ocupació als que ja són aquí. El govern, per la seva banda, manté que els llocs que s'ofereixen no interessen als treballadors de l'Estat... També ha previst donar prioritat a aquells estrangers que ja tinguin família aquí perquè puguin obtenir alguna de les places... 

pd 630

EL PUNT / Dijous, 3 de maig de 1990

ELS MESTRES FAN VAGA PERQUÈ NO TENEN CAP MÉS REMEI

Editorial

... Reclamen allò que la Generalitat, molt hàbilment o molt insensatament, els va prometre després de la vaga de 1988, que es va segellar en un pacte a dues bandes i que avui un any després de l'acord, encara ha de complir...

... no se'ls podrà acusar ni d'impacients, ni d'imprudents ni d'insolidaris...

... caldria tenir ben present, davant de la possibilitat que hi hagués menys participació de la prevista, que el col·lectiu d'ensenyants està cridat a fer una vaga després d'un temps en què ha protagonitzat moltes protestes i que se sent, per dir-ho em termes clars i entenedors, cremat. Les vagues anteriors van ser dures, de negociació difícil i van tenir conseqüències econòmiques negatives per als mestres. O sigui que caldria tenir en compte aquest factor perquè no fos cas que se'ns volgués vendre l'actuació de la Generalitat com a correcta pel simple fet que la protesta dels afectats fos minsa... 

pd 629

PUNT/ 29 d'abril  de 1990

LA LLETRA AMB VAGUES ENTRA

Xavier Castillón

Els mestres catalans denuncien l'actitud prepotent del Departament d'Ensenyament

L'incompliment dels acords de l'abril del 1989 per part del Departament d'Ensenyament, ha portat els mestres i professors catalans a efectuar diverses accions de pressió, amb un seguiment desigual que no fomenta l'optimisme en les seves files. D'altra banda, la imminència de la reforma educativa propiciada per la LOGSE ha instat els ensenyants a forçar el Departament a definir la seva posició en aspectes de la reforma, com l'increment de les plantilles o la formació del professorat.

...

Dos mesos de negociacions i deu dies intermitents de vaga van ser, el 1988, la primera mostra de la capacitat mobilitzadora d'un col·lectiu que no havia demostrat una especial conflictivitat en els primers anys de la transició democràtica... Aquesta primera mobilització tenia com a principal objectiu l'equiparació retributiva amb la resta del funcionariat de la mateixa  categoria. La resposta del professorat va ser massiva, amb un 90 per cent de participació durant els mesos de març i abril del 1988...

...

Ara ... no es tracta només d'aconseguir millores salarials, sinó també d'obtenir un ensenyament públic de qualitat dins de la reforma...

Els sindicats d'ensenyants reclamen fins un sis per cent del PIB en despesa pública consolidada per ensenyament.

pd 628

ARA, 4 de juliol del 2015

45 MINUTS, 50 ANYS  Carta a The Beatles

Albert Om

Que els efectes de 12 cançons interpretades en tres quarts d'hora pervisquin durant mig segle diu molt del que vosaltres éreu, però sobretot explica com havia de ser de trista i rònega aquella Espanya franquista...

... una dictadura que havia matat milers de persones i que, ves per on, ara estava acollonida davant la possibilitat que quatre músics peluts (amb ull d'ara, fa riure dir-vos peluts) els desmuntéssiu el tinglado. Qualsevol cosa que arribés de fora era vista com una ingerència perillosa...

... Era l'any 1965, i és en aquest context que vosaltres arribeu a Barcelona i reuniu, a la nit, 18.000 joves que volen ballar la vostra música.

... aquells joves que ara ja són avis, i que a la Monumental es van oblidar de la dictadura i van tenir més a prop, durant tres quarts d'hora, la llibertat i la modernitat...

Vau fer milers de concerts i aquest, per a vosaltres, no deu tenir cap rellevància. No va ser ni el primer ni l'últim, ni el millor ni el pitjor; vau estar 45 minuts a l'escenari i només 18 hores a Barcelona. Potser us heu preguntat per què l'hauríeu de recordar, doncs. Que 50 anys després encara parlem d'aquell concert fugaç us hauria d'emocionar...

pd 627

ARA, 2 de juny del 2011

LES FOGUERES ENCESES (i 3)

Patrícia Gabancho

(... continua i acaba)

... Els aborigens s'han sentit orfes. I a sobre desproveïts d'una cosa tan elemental com és el paisatge. La immigració arriba com una allau i ho canvia tot: els pobles, el barri; ja no ets a casa... és el paradís perdut. La immigració espanyola va provocar aquest canvi en infinites ciutats ara metropolitanes i mai he sentit un mot de reconeixement per als catalans que van veure desaparèixer el seu món. Ara són els antics immigrants espanyols els que veuen fondre's el propi paisatge i ningú els està dient: "No saps com t'entenc". "És que no s'integren", diuen (i ho solen dir en castellà): miri, no tothom en té la voluntat. Amb una convivència correcta n'hem de tenir prou, perquè la clau és la segona generació.

Si no reconeixem que la població en contacte és la que fa l'esforç més gran i tampoc no li expliquem que la immigració costa diners, però que són diners ben invertits per a un futur que ens iguali a tots i que tots puguem compartir, estem fent la feina als Anglada i als García Albiol. De vegades les bones intencions acaben encenent les fogueres. Siguem honestos, siguem generosos, siguem rigorosos. La veritat sempre és millor que la demagògia: que no ens faci por predicar-la.

pd 626

ARA, 2 de juny del 2011

LES FOGUERES ENCESES (2)

Patrícia Gabancho

(... continua)

...

Ara bé, són ciutadans pobres. Per aquesta raó, s'insereixen a través de les perifèries, allà on s'assenta la població que menys ha avançat: la que sol ser fruit de l'antiga immigració espanyola, per a la qual l'ascensor social ha funcionat poquet i la que, en el moment d'arribar, no va trobar cap mena d'acollida. Ni serveis, ni ajuts. Ara veuen que arriben nous contingents i que "tenen de tot". No és cert: no tenen de tot, simplement tenen ajuts perquè no es quedin despenjats del nivell més baix de la nostra societat. Ajuts que haurien de ser sempre temporals. A vegades passa que eren ajuts que abans cobraven els locals, que es veuen desplaçats. Fóra bo que la competència entre autòctons i immigrants pels ajuts socials no es produís, però em temo que l'estat real de les finances municipals ho farà inevitable.

Per això s'ha d'evitar que el discurs se centri en l'immigrant, que sembli que l'ajuntament només s'ocupa dels problemes de l'immigrant: és el que ha costat l'alcaldia a una dona tan eficaç com la Iolanda Pineda, a Salt. Els aborigens s'han sentit orfes. I a sobre desproveïts d'una cosa tan elemental com és el paisatge.

(continuarà...)

pd 625

ARA, 2 de juny del 2011

LES FOGUERES ENCESES (1)

Patrícia Gabancho

...

... els discursos en positiu tampoc no arreglen les coses.

El pensament oficial ha establert que de la immigració només se n'ha de parlar en positiu; que els problemes s'atenen, quan s'atenen, però no es publiciten. De manera que el discurs diu que la immigració produeix riquesa: no s'entén, aleshores, que els països rics -tan dominats pels mercats com estan- posin pegues a l'entrada de nous immigrants. Tampoc s'entendria que les escoles privades -perversos com són els rics- no es quedessin totes les criatures immigrades per poder gaudir dels beneficis de la diversitat. Però la realitat és la que és: la immigració sí que crea riquesa, però a la llarga. A curt termini, si es vol acollir humanament i socialment, que és el que pertoca a societats avançades, la immigració costa un fotimer de quartos. És el preu de la cohesió social: cap país es pot fer ric de sobte incorporant-hi un milió de pobres.

Aleshores surten els estudis ben intencionats que diuen que els immigrant aporten més diners dels que costen. Són estudis esbiaixats,  perquè no quantifiquen el sobre-cost que té proporcionar serveis bàsics als immigrants -les aules d'acollida al'escola, per exemple, o les mediacions i traduccions a sanitat- ... És com quan diuen que no van al metge, cosa que un cop d'ull a la sala d'espera del CAP desmenteix: tan fàcil que és dir que van al metge perquè hi tenen tot el dret! Aquest és, precisament, el discurs que falta: són ciutadans, no persones diferents, no persones alienes a la societat, i tenen els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà.

Ara bé, són ciutadans pobres...

(... continuarà)