45 MINUTS, 50 ANYS Carta a The Beatles
Albert Om
Que els efectes de 12 cançons interpretades en tres quarts d'hora pervisquin durant mig segle diu molt del que vosaltres éreu, però sobretot explica com havia de ser de trista i rònega aquella Espanya franquista...
... una dictadura que havia matat milers de persones i que, ves per on, ara estava acollonida davant la possibilitat que quatre músics peluts (amb ull d'ara, fa riure dir-vos peluts) els desmuntéssiu el tinglado. Qualsevol cosa que arribés de fora era vista com una ingerència perillosa...
... Era l'any 1965, i és en aquest context que vosaltres arribeu a Barcelona i reuniu, a la nit, 18.000 joves que volen ballar la vostra música.
... aquells joves que ara ja són avis, i que a la Monumental es van oblidar de la dictadura i van tenir més a prop, durant tres quarts d'hora, la llibertat i la modernitat...
Vau fer milers de concerts i aquest, per a vosaltres, no deu tenir cap rellevància. No va ser ni el primer ni l'últim, ni el millor ni el pitjor; vau estar 45 minuts a l'escenari i només 18 hores a Barcelona. Potser us heu preguntat per què l'hauríeu de recordar, doncs. Que 50 anys després encara parlem d'aquell concert fugaç us hauria d'emocionar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada