Eleccions 77- Catalunya - BAJO EL SIGNO DEL PACTO
M. Vázquez Montalban
Els catalanòlegs sostenen que el català és un poble propens al pacte, i que aquesta tendència és la clau de les seves grans derrotes i de les seves grans victòries. Es veu que històricament a voltes s'ha mesurat bé el pacte i altres malament, a vegades gràcies al pacte s'ha millorat la relació de forces i altres s'ha pactat quan es tenien forces suficients com per guanyar... La veritat és que la tradicional tendència al pacte s'ha manifestat un cop més i la majoria de les forces polítiques de Catalunya es preparen pel combat electoral sota la carpa d'un gran pacte implícit: seure a la taula de joc, respectar les regles i no estripar la baralla costi el que costi...
... El caciquisme té una presència real a la Catalunya rural, sobretot a Girona i Tarragona i el vot dependrà en molts casos de si el cacic prefereix un futur fraguista o un futur suarista...
... Tots els pobles de Catalunya que votaren els que van perdre la guerra civil han viscut un llarg somni recelós, del que han despertat conjurats pels altaveus de les furgonetes electorals que reclamaven la seva presència als mítings. Entre la desconfiança i l'emoció es van obrint els ulls, les oïdes, la vàlvula del record dels més vells, i els més joves descobreixen la vivència política com una possibilitat per afegir als seu petit món de treball, servei militar i algun o altre pre-escalfament a la permissiva discoteque local.
Hi ha un camí a la dreta
La batalla del centre
Un centre esquerra a per totes
L'esquerra de tota la vida
