pd 707

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977

DEFENSA DE LA PALABRA (10)

Eduardo Galeano

No comparteixo l'actitud dels escriptors que s'atribueixen privilegis divins no atorgats al comú dels mortals, ni l'actitud dels que es colpegen el pit i s'estripen les vestidures demanant el perdó públic per viure al servei d'una vocació inútil. Ni tan déus ni tan insectes. La consciència de les nostres limitacions no és una consciència d'impotència: la literatura, una  forma de l'acció,  no té poders sobrenaturals, però l'escriptor pot ser una mica màgic quan aconsegueix que sobrevisquin, a través de la seva obra,  persones i experiències que valen la pena.

...

La paraula té sentit per als qui volem celebrar i compartir la certesa que la condició humana no és una claveguera... 

pd 706

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977

DEFENSA DE LA PALABRA (8)

Eduardo Galeano

...

Moltes vegades, el que hom considera "incultura" conté les llavors o els fruits de una "altre" cultura, que enfronta a la cultura dominant i no té els seus valors ni la seva retòrica. Hom acostuma a menysprear-la... però els testimonis de la gent que de mil maneres expressa llurs "lastimaduras" i llurs esperances sovint resulten més eloqüents i bells que les obres escrites "en nom del poble".

...

Som el que fem, i sobretot som el que fem per canviar el que som; la nostra identitat resideix en l'acció i en la lluita. Per això la revelació del que som implica la denúncia del que ens impedeix ser el que podem ser...

pd 705

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977

DEFENSA DE LA PALABRA (6 i 7)

Eduardo Galeano

(6) 

Encendre consciències, revelar la realitat: ¿pot la literatura reivindicar una millor funció en aquests temps i terres nostres? La cultura del sistema, cultura dels succedanis de la vida, emmascara la realitat i anestesia la consciència...

Si la societat tendeix a organitzar-se de manera que ningú es troba amb ningú, i a reduir les relacions humanes al joc sinistre de la competència i el consum, ¿quin paper hi pot fer una literatura del vincle fraternal i la participació solidària?

Hem arribat a un punt en que nomenar les coses implica denunciar-les: ¿davant qui, per a qui?

...

(7)

En aquest sentit, crec que seria un somni d'una nit d'estiu suposar que per vies exclusivament culturals podria arribar a alliberar-se la potència creadora del poble, endormiscada des de ben d'hora per les dures condicions materials i les exigències de la vida...

pd 704

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977

DEFENSA DE LA PALABRA (5)

Eduardo Galeano

En aquestes terres de joves, joves que es multipliquen sense parar i que no troben feina,... els mètodes d'alienació cultural, màquines de dopar i de castrar, cobren una importància cada cop més gran. Les fórmules d'esterilització de les consciències s'assagen amb més èxit que els plans de control de natalitat.

La millor manera de colonitzar una consciència consisteix en suprimir-la... 

... Juntament amb els símbols, acolorits i simpàtics, s'ofereixen passatges als llimbs als joves que volen fugir de l'infern. S'invita a les noves generacions a abandonar la Història, que fa mal, per a viatjar al Nirvana...

pd 703

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977

DEFENSA DE LA PALABRA (4)

Eduardo Galeano

...

Això, crec, es el que hom voldria: que al dir: "Soc així" i oferir-se,  l'escriptor pogués ajudar a molts a prendre consciència del que són. Com a mitjà de revelació de la identitat col·lectiva, l'art hauria de ser considerat un article de primera necessitat i no pas un luxe...

... Si està reservat a pocs el gaudi dels bens terrenals, es precís que la majoria es resigni a consumir fantasies. Es venen il·lusions de riquesa als pobres i de llibertat als oprimits, somnis de triomf pels vençuts i de poder pels dèbils...

... Es domestica a la gent per a que accepti "aquest" ordre com l'ordre "natural" i, per tant, etern; i s'identifica al sistema amb la pàtria, de manera que l'enemic del règim resulta ser un traïdor o un agent forani. Es santifica la llei de la selva, que és la llei del sistema, per tal que els pobles derrotats acceptin la seva sort com un destí; falsificant el passat s'escamotegen les veritables causes del fracàs històric d'Amèrica Llatina, que ha alimentat sempre amb la seva pobresa la riquesa aliena; tant a la pantalla petita com a la pantalla gran guanya sempre el millor, i el millor és el més fort. L'excés, l'exhibicionisme i la falta d'escrúpols no provoquen fàstic, sinó admiració; tot es pot comprar, vendre, llogar, consumir, sense exceptuar l'ànima.

pd 702

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977

DEFENSA DE LA PALABRA (3)

Eduardo Galeano

Els qui volem treballar per una literatura que ajudi a revelar la veu dels que no tenen veu ni vot, ¿com podem actuar en el marc d'aquesta realitat?... Les nostres són repúbliques del silenci. La petita llibertat de l'escritor, ¿no és a voltes la prova del seu fracàs? ¿Fins on i fins a qui podem arribar?

Formosa tasca la d'anunciar el món dels justos i els lliures; digna funció la de negar el sistema de la fam i de les gàbies - visibles o invisibles-. Però ¿a quants metres tenim la frontera? ¿Fins on atorguen permís els amos del poder?

...

L'ordre social vigent perverteix o aniquila la capacitat creadora de la immensa majoria dels homes, i redueix la possibilitat de la creació - antiga resposta al dolor humà i a la certitud de la mort - a l'exercici professional d'un grapat d'especialistes. ¿Quants en som d'aquests "especialistes"? ¿Per a qui escrivim, a qui arribem? ¿Quin és el nostre públic real?

Desconfiem dels aplaudiments. Sovint ens feliciten els qui ens consideren innocus.

pd 701

TRIUNFO núm. 728 del 8 de gener de 1977

DEFENSA DE LA PALABRA (2)

Eduardo Galeano

No hem nascut a la Lluna, no vivim al setè cel. Tenim la sort i la desgràcia de ser en una regió del món turmentada i de viure un temps històric que pica fort. Les contradiccions de la societat de classes són, aquí, més ferotges que en els països rics. La misèria massiva és el preu que els països pobres paguen per tal que el 6 per 100 de la població mundial pugui consumir impunement la meitat de la riquesa que genera el món sencer. És molt més gran la distància, l'abisme que a Amèrica Llatina s'obre entre el benestar de pocs i la desgracia de molts; i són més salvatges els mètodes necessaris per salvaguardar aquesta distància.

...

Les classes i els països dominants recorren a la maquinària repressiva. ¿De quina altra manera podria sobreviure sense canvis un sistema social cada cop més semblant a un camp de concentració? ¿Com mantenir a ratlla, sense filats de pues, la creixent legió dels maleïts?... En els suburbis del món el sistema revela el seu veritable rostre.