DEFENSA DE LA PALABRA (3)
Eduardo Galeano
Els qui volem treballar per una literatura que ajudi a revelar la veu dels que no tenen veu ni vot, ¿com podem actuar en el marc d'aquesta realitat?... Les nostres són repúbliques del silenci. La petita llibertat de l'escritor, ¿no és a voltes la prova del seu fracàs? ¿Fins on i fins a qui podem arribar?
Formosa tasca la d'anunciar el món dels justos i els lliures; digna funció la de negar el sistema de la fam i de les gàbies - visibles o invisibles-. Però ¿a quants metres tenim la frontera? ¿Fins on atorguen permís els amos del poder?
...
L'ordre social vigent perverteix o aniquila la capacitat creadora de la immensa majoria dels homes, i redueix la possibilitat de la creació - antiga resposta al dolor humà i a la certitud de la mort - a l'exercici professional d'un grapat d'especialistes. ¿Quants en som d'aquests "especialistes"? ¿Per a qui escrivim, a qui arribem? ¿Quin és el nostre públic real?
Desconfiem dels aplaudiments. Sovint ens feliciten els qui ens consideren innocus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada