pd 1455 Però existeix realment el PSC?

(de la sèrie: arafaunanyomés)

L’Iceta ha viscut sempre al partit, del partit i per al partit... És el clàssic home de partit, amb tot el que això té de bo (plena dedicació, professionalitat) i de dolent (aïllament, endogàmia)... En Miquel, i amb ell el PSC, ha tornat als seus orígens: a l’esperit de la federació del PSOE... L’Iceta no deixarà mai la política, és la seva vida. Però amb aquest joc tan arriscat que està protagonitzant potser hi haurà un moment que la política el deixarà a ell... Existeix realment el PSC?

Ignasi Aragay

pd 1454 La violència de privar de dignitat i 2

(de la sèrie: arafaunanyomés)

(ve d'ahir)...La translació de tot això al Procés no resulta difícil. Com menys respecte ens té el PP i tot l’aparell de l’Estat -com més ens pega-, més independentistes ens tornem. Però no ens hi tornem perquè no ens respectin, no, sinó perquè estem abduïts per esperits malèfics. I el somni humit aznarià, el que avalaria la màxima repressió, és associar l’independentisme a la violència i, per tant, al terrorisme. Mentre esperem que no trobin la manera de fer versemblant aquesta associació, valdria la pena que els processistes ens desmarquéssim de les perverses doctrines sobre el terror.

Albert Pla Nualart

pd 1453 La violència de privar de dignitat 1

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Hi ha un cercle viciós que pot atrapar qualsevol que exerceixi poder,...“Com més li pego més dolent es torna”. I el que avui resulta evident a qualsevol pedagog -que pegar-li és, justament, allò que el torna dolent- passa a ser gairebé subversiu si ho traslladem a l’àmbit dels conflictes polítics. La doctrina que ha arrelat en el pensament políticament correcte sobre la violència que anomenem terrorisme ens vol fer creure que és un origen zero del mal, que res no el causa ni l’incentiva. Ve a dir que veure-hi causes és una manera de comprendre’l i, en el fons, de justificar-lo, i que aquesta comprensió no només ens fa dèbils a l’hora de combatre’l sinó que gairebé ens en fa còmplices. Amaga una evidència: que només reparant les injustícies que l’originen -que sempre hi són si es busquen- el combatrem eficaçment.

Aquest pervers argument ha fet impune la violència que, sense cap mena de dubte, causa més víctimes i dolor avui al món: l’estatal, la institucional, la dels més poderosos.

Albert Pla Nualart

pd 1452 Escolta, Europa

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Si ni per qüestions humanitàries van saber donar resposta als refugiats que escapaven de la guerra de Síria, qui creu que mouran un dit per les reivindicacions polítiques d’uns catalans que, segons els seus ulls, volen passar de viure bé a viure encara millor? La impressionant marxa pacífica a Brussel·les no despertarà una Europa massa vella, feixuga i encarcarada, però sí que quedarà per a la història de Catalunya. Una pàgina més, amb una bona il·lustració, d’un llibre que anem redactant a poc a poc. Potser encara trigarem uns anys a escriure’n l’últim capítol. Tot ens estarà bé, però, si té un final feliç.

Xavier Bosch

pd 1451 Rajoy, pròfug de la justícia belga

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Quina és la paraula adequada per denominar un règim en què hi ha dirigents polítics empresonats i d'altres que s'han vist obligats a anar-se'n a un país estranger i que es poden moure lliurement arreu del món però que no poden tornar al seu país perquè serien detinguts? Exacte, se'n diu règim autoritari, i això per escollir l'opció més suau i políticament correcta... la causa judicial contra els polítics catalans... és una causa política, en que es persegueixen persones per delictes d'opinió. Exactament el que succeeix (seguirem sent suaus) en tots els règims autoritaris...

Sebastià Alzamora

pd 1450 No és la llei, és una guerra i 3

(de la sèrie: arafaunanyomés)

En realitat cal dir amb paraules ben clares, que l’estat espanyol s’ha mobilitzat en un acte de guerra contra el poble de Catalunya. Clausewitz defineix la guerra com “un acte de força per obligar l’adversari al compliment de la nostra voluntat”. Contra aquest acte de guerra, el poble de Catalunya, històricament pacífic i declaradament anti-violent, només té la força de la democràcia i de les urnes... transformarem la nostra ràbia en vots contra tanta indecència i tanta indignitat, amb el cor i el pensament en els nostres presos polítics i el nostre Govern, encara a l’exili.

Xavier Antich

pd 1449 No és la llei, és una guerra 2

(de la sèrie: arafaunanyomés)

He escrit indignitat, i el substantiu es queda curt. No és indignitat, és indecència, en el sentit que li va donar el filòsof Avishai Margalit, quan va escriure que “una societat decent és aquella les institucions de la qual no humilien les persones”. Les institucions de l’estat espanyol, és a dir, el Gobierno, el Parlamento, la Fiscalia General de l’Estat, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i la Policia, són unes institucions indecents perquè, amb les seves violacions sistemàtiques de drets i llibertats fonamentals i la seva humiliació a les persones, dirigida als representats electes empresonats, als màxims dirigents d’Òmnium i l’Assemblea i als centenars de ferits, han provocat la indefensió flagrant dels representants electes del poble de Catalunya i de la seva ciutadania, amenaçats per la impunitat amb què aquestes institucions es protegeixen mútuament.

Xavier Antich