(de la sèrie: arafaunanyomés)
Si ni per qüestions humanitàries van saber donar resposta als refugiats
que escapaven de la guerra de Síria, qui creu que mouran un dit per les
reivindicacions polítiques d’uns catalans que, segons els seus ulls,
volen passar de viure bé a viure encara millor? La impressionant marxa
pacífica a Brussel·les no despertarà una Europa massa vella, feixuga i
encarcarada, però sí que quedarà per a la història de Catalunya. Una
pàgina més, amb una bona il·lustració, d’un llibre que anem redactant a
poc a poc. Potser encara trigarem uns anys a escriure’n l’últim capítol.
Tot ens estarà bé, però, si té un final feliç.
Xavier Bosch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada