dissabte, 8 de juny del 2019

pd 1533 Van al que van 3

(araamésdunany)
No tenim temps per al desencís, ni cap espai per no fer de cada derrota un nou aprenentatge...  cal posar en valor tot el que hem fet -que és molt-, posar en autocrítica allò que s’ha fet malament - i on cal no reincidir - i posar al full de ruta les peremptòries tasques pendents -que són, també, moltes-. Ni cofoisme ni derrotisme: persistència arran de carrer... 
David Fernàndez

divendres, 7 de juny del 2019

pd 1532 Van al que van 2

(arafamésdunany)
Tan bé que ho podríem fer i tan complicat que ens ho fem a vegades. ¿Tot és més difícil del que creiem? Complexitat contra simplisme, estaria bé assumir-ho. Des de dijous, a part de difícil, fins i tot és més complicat, amb l’absència sobtada i un enyor que va per llarg, d’en Jaume Botey. Una vida sencera dedicada a batallar pel canvi polític i la transformació social. Així és aquesta lluita: inesgotable. ¿Sempre serem l’exèrcit derrotat d’una causa invencible, com ens xiula Casaldàliga? Si fos així, estrany exèrcit antimilitarista, estaríem en la bona: una dinàmica social que cada dia -des de fa anys- construeix i defensa tot el que mereix ser conservat i protegit -escoles, hospitals, biblioteques, pensions, diversitats o entorns ecològics.
David Fernàndez

dijous, 6 de juny del 2019

pd 1531 Van al que van 1

(arafamésdunany)
Volen acabar amb nosaltres. Però no se’n surten. O no se’n surten pas del tot. Cal veure-ho així també -com carai pensen fer-s’ho per disciplinar i sotmetre dos milions de persones?... després de dècades de lluita, bona part del país ha sabut derrotar l’Estat allà on l’Estat pretenia humiliar-nos: al carrer i a les urnes... és la lluita autoritària contra l’independentisme, des d’un Estat incapaç d’arbitrar i habilitar resolucions i escenaris democràtics, la que està escombrant tot allò que pregonen...
David Fernàndez

dimecres, 5 de juny del 2019

pd 1530 Escola Tabàrnia (i 3)

(arafamésdunany)
Als anys 30 del segle XX el català era encara la llengua comuna al carrer, majoritària entre la població. Avui malda per no ser minoritzada al seu propi territori. Si el català no pot ser llengua vehicular a les escoles de Catalunya, on ho serà?
L’independentisme no és identitari. L’unionisme, sí. La defensa de l’escola en català -un sistema, cal recordar-ho, que garanteix el coneixement del castellà- no es fa per imposar una llengua, sinó per donar-li una oportunitat, per salvar-la. És una manera d’evitar la fractura lingüística, amb dues comunitats diferenciades i aïllades...
Ignasi Aragay

dimarts, 4 de juny del 2019

pd 1529 Escola Tabàrnia 2

(arafamésdunany)
... Porten massa temps cultivant el ressentiment identitari i la por. Sembrant la divisió. Tant, que ja ni se n’adonen. S’han cregut les seves pròpies mentides. A força de repetir-ho i exagerar-ho s’han cregut que el castellà està discriminat a Catalunya. La realitat no compta: una realitat que diu que a Catalunya necessites el castellà per viure i, en canvi, pots fer-ho sense problemes si no saps el català. L’escola i l’administració pública són els dos únics oasis, i els volen diluir fent que ja no sigui necessari saber el català per ser funcionari i aigualint la immersió. Menys del 40% de la població parla habitualment en català. La llengua d’ús comú real és el castellà...
Ignasi Aragay


diumenge, 2 de juny del 2019

pd 1528 Escola Tabàrnia 1

(arafamésdunany)
Fa temps que busquen inocular a la societat catalana el virus de la guerra de llengües. Cs va néixer exactament per combatre la discriminació positiva del català i el PP ho porta a l’ADN i no vol que el partit de Rivera i Arrimadas li guanyi terreny en l’anticatalanisme. Competeixen per fracturar aquesta societat amb el discurs identitari. Competeixen en irresponsabilitat política, com els pitjors populismes xenòfobs... ara volen equiparar immersió lingüística amb independentisme. Igual com volen identificar independentisme amb violència...
Ignasi Aragay

dissabte, 1 de juny del 2019

pd 1527 Arrencar l'arrel

(arafamésdunany)
Quan Rajoy parla de dinamitar el model lingüístic de l’escola catalana, no amenaça, anuncia... crec que l’Estat -no el govern només- té una estratègia respecte a Catalunya impermeable al que pugui fer l’independentisme: l’aplicaran amb govern català o sense. Perquè el seu objectiu no és frenar o domesticar l’independentisme per tornar a l’autonomisme, és anar molt més enrere. No es tracta de tallar l’arbre o d’impedir que creixi. Es tracta d’arrencar-ne les arrels perquè no pugui rebrotar. I per a ells les arrels profundes de l’independentisme són... la catalanitat lingüística, cultural o cívica. És això el que intentaran arrencar, i l’escola i TV3 en són els aspectes més visibles, no pas els únics. No ens amenacen dient-nos el que faran si no ens portem bé. Ens anuncien el que faran, ens portem com ens portem. El que volen...
Vicenç Villatoro