(arafamésdunany)
Als anys 30 del segle XX el català era encara la llengua
comuna al carrer, majoritària entre la població. Avui malda per no ser
minoritzada al seu propi territori. Si el català no pot ser llengua
vehicular a les escoles de Catalunya, on ho serà?
L’independentisme no és identitari. L’unionisme, sí. La defensa de
l’escola en català -un sistema, cal recordar-ho, que garanteix el
coneixement del castellà- no es fa per imposar una llengua, sinó per
donar-li una oportunitat, per salvar-la. És una manera d’evitar la
fractura lingüística, amb dues comunitats diferenciades i aïllades...
Ignasi Aragay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada