pd 1567 "Fake news" sobre la salut del català

L’Enquesta d’Usos Lingüístics torna a ser venuda als mitjans amb un optimisme injustificat

​... vendre com un gran avenç que els més grans, forçats a escriure whatsapps, s’hagin “llançat a escriure en català” no deixa de ser irònic quan és precisament la creixent omnipresència de les TIC en l’oci i la socialització dels més joves la que va marginant la llengua del país. I no deixa de sorprendre que se celebri que “la immersió funciona” i s’asseguri que l’“escola fa un bon paper” quan les poques escoles que a les àrees metropolitanes intenten mantenir alguna cosa que s’assembli a la immersió pateixen, per aquesta raó, un setge implacable. Algunes escoles, més que un bon paper, fan un paper heroic.

​Albert Pla Nualart​

pd 1566 Març, marçot i 3

(arafamésdunany)

Per a què les volem, unes altres eleccions? ¿Per certificar la nostra incapacitat d’anar tots junts?

Però la idea de llibertat i de República encara és forta al cor de molts catalans. No és pas una llavor fàcil d’exterminar... el pensament porta a l’acció. L’esperit és acció, va escriure Hegel. I l’acció, l’acció independentista, està penalitzada per la llei, fins i tot preventivament, com hem vist aquests últims mesos. ¿Acceptar això és la normalitat?

Partits, no us mogueu més en aquest vent de l’egoisme! Polítics, llegiu aquesta amenaça de la mort que s’amaga dins de la política autonòmica normal! Tant de bo que sapigueu plantar-li cara. Alguns, molts!, no claudicarem.

Narcís Comadira

pd 1565 Març, marçot 2

(arafamésdunany)

Quina declaració de la República tan trista, gairebé obligada, com furtiva, des d’un replà de l’escala del Parlament, en comptes de la sala de sessions. Jo encara espero veure com arrien la bandera espanyola del Palau de la Generalitat… Després, tot ha estat misèria. I, mentrestant, els nostres enemics, que són molts, que són molts més del que sembla, perquè, com s’ha vist, nien fins i tot als partits que es diuen independentistes, riuen i esperen agotzonats que nosaltres mateixos ens fem a trossos.

I ara sembla que tothom espera la normalitat. Però, què és la normalitat? En aquest nostre cas vol dir abaixar el cap sota la bota i tornar a fer allò que hem de fer: treballar, pagar i callar. Catalunya, sembla, no és digna de res més. Ni tan sols de parlar la seva llengua. Si hem de callar, per a què la volem, la llengua?

Narcís Comadira

pd 1564 Març, marçot 1

(arafamésdunany)

Ara el nostre país és ple de dubtes i quimeres, ara se’ns enduen polsegueres de mal humor. Ara sembla que tot es fa vil. La política, si és que en queda, si és que no estem assistint a un desesperat intent de supervivència partidista, la veiem com una cosa vil. Baralles interminables per la cirereta rància d’un pastís inexistent...Que lluny que queda aquell primer d’octubre quan érem tots una sola cosa, quan la gent es convertia en poble, quan els joves ajudaven els vells, quan a l’horitzó s’obria una escretlla de rosada i autèntica felicitat compartida. Que lluny! Després, tot han estat disbarats, errors i baralles. Quin poc sentit de poble!...

Narcís Comadira

pd 1563 Processos entrellaçats

(arafamésdunany)

La independència -al segle XXI i dins d’Europa- només pot ser “ low cost ” perquè només és possible mitjançant un acord, però no pot ser “exprés” perquè l’altra banda necessita molt de temps i moltes proves (moltes eleccions guanyades pels independentistes) per assumir que no hi ha altre remei que asseure’s a negociar els termes de la secessió. A més, ara queda clar que l’independentisme ha de convèncer més catalans abans de poder somniar a negociar amb l’Estat, i això portarà temps.

Aquesta partida, com totes les importants, la guanyarà qui, des d’una posició realista, sigui capaç d’aguantar més.

Miquel Puig

pd 1562 El perquè de la recaiguda autoritària d'Espanya

(arafamésdunany)

A Espanya, els drets polítics més elementals són vulnerats des d’uns alts tribunals atiats per la Moncloa i el seu cor mediàtic... Resulta difícil que Catalunya se senti cridada a integrar-se en aquesta Espanya que porta segles amb el fre de mà posat... Quan Espanya mira Catalunya hi veu reflectits els seus fracassos seculars... Per això, malgrat el convuls present, malgrat el cul-de-sac, Catalunya serà independent. Perquè és l’opció més raonable per mantenir el rumb democràtic i el progrés econòmic i social, per fugir de l’autoritarisme i la paràlisi. El problema, esclar, és com... El conflicte serà dur i llarg... allà on cal posar tot l’esforç és en el treball intern de sumar més massa crítica -més persones, més idees, més raons- per fer irreversible una gran majoria social republicana.

Ignasi Aragay

pd 1561 L'avió de Carl Schmitt

(arafamésdunany)

... El PP, el PSOE i Cs defensen l’Estat. No la Constitució, sinó l’Estat, que és una cosa diferent. Quan la Constitució legal existent els serveix -tal com ells mateixos la interpreten amb els seus tribunals -, es fan els legals; quan no els serveix, se la salten amb forçades invencions interpretatives... L’estat espanyol presenta clars dèficits de liberalisme polític i de democràcia, especialment a Catalunya. Per a molts ciutadans aquest estat incentiva viure en un permanent exili interior, en un paisatge d’ombres, en unes institucions alienes. Records del franquisme.

Ferran Requejo