pd 2038 Un Nadal desconstruït 2

 (arafa...)

Continuació...

Aquest Nadal és especialment desconstruït i trossejat: Catalunya, Espanya, el món, es troben en un final de cicle, ple d’amenaces i conflictes, d’incerteses i pors... esperant l’arribada d’un temps nou que ens permeti recomençar-ho tot. Un temps que encara no arriba, encara no arriba... sabem prou bé que mirar enrere no solucionarà els nostres problemes, que cal mirar endavant, únic camí possible, i construir nous símbols per a uns nous projectes col·lectius.

Tanmateix, cal morir per tornar a néixer, ens diu el poeta, i aquest temps nostre encara no mor del tot; cada dia es fa més evident que cal un gir enorme en la nostra manera de viure, i uns nous valors van sorgint arreu; som a la gestació d'una societat diferent, esperem que millor, amb uns objectius que es van dibuixant a l'horitzó: una etapa de respecte, d’igualtat, de bondat i de mirar endins més que d’acumular riquesa. Una etapa que els més joves ens assenyalen, ens reclamen, ens exigeixen, i que potser nosaltres no som capaços de crear, però que ells i elles assoliran sens dubte, perquè saben que sense aquest canvi no hi haurà vida possible; l’etapa d’una societat realment solidària i cuidadora. I així podran reconstruir, esperem-ho, la trobada ritual entorn de la vella màgia del solstici d'hivern.

Marina Subirats

pd 2037 Any nou

(arafa...)

Aquestes dues dècades del segle han estat plenes, a Catalunya, d’esdeveniments dolorosos. Des de l'any 2006, amb la retallada de l'Estatut, es va posar en evidència la falsedat intrínseca del partit que llavors governava: el PSOE. I la falsedat del president del govern, el senyor Rodríguez Zapatero. Allà ens hauríem d'haver adonat que, una vegada més, amb l’estat espanyol no s'hi poden tenir tractes. Que et diuen una cosa i després en fan una altra. Després, hi ha hagut innumerables ocasions en què aquesta falsedat s’ha tornat a posar en evidència. Ens han reprimit, vexat, humiliat, espoliat tant com han pogut. I nosaltres sembla que no ens n’hàgim adonat. Perquè, em pregunto, ¿com és possible que un partit, ERC, sigui capaç de facilitar la investidura d'un president d'Espanya que té a la presó el seu líder? ¿Com és possible que ERC no recordi que el PSOE va defensar l'aplicació de l'article 155? No, no ho recorda. O no vol recordar-ho per ves a saber quines obscures raons. Potser només recorda que el primer d’octubre del 2017 plovia. Ja he dit que la memòria és làbil.

... Carner, dirigint-se a l'any nou, li diu: “Quines estrenes ens daràs potser: / angoixa, amor, traspàs o revifalla”... Carner continua i diu que nou any és nou engany. Sembla que des del fons dels seus versos vegi la nostra realitat més cruel, la de la mentida continuada... Per Carner, sembla que l’única solució a aquest desordre d'ansietat i d’enganys sigui allò que ell en diu la Veritat, així, en majúscula. És a dir, Déu. Sabem que Carner era creient i, en el seu món de desconcert i dubte, aquesta Veritat és l’última referència. Carner demana, en el seu any nou, que la Veritat li sigui llei, certitud i pau. Llei que li conformi la vida, certitud que li dissipi l’ansietat, i pau, que és allò que resulta d’una vida conformada a una llei i sense ànsia...

Narcís Comadira

 

pd 2036 Un Nadal desconstruït 1

(arafa...)

... s'ha acabat l'atmosfera de tendresa, d'emoció davant la criatura que neix, vulnerable i indefensa, que ens empeny a estimar i protegir; s’ha acabat l’actitud expectant davant d'un any que se'n va i un nou començament conjunt... D'altra banda, sí, tornem a la intimitat, però una intimitat feta de trossos, de fragments, de records esparsos de Nadals antics que ja no són sinó trastos, parracs, objectes per llençar. Just un munt de deixalles, de restes del que fou una festa. Objectes que conservem per no perdre del tot les arrels, la il·lusió de comunitat, de continuïtat, però que no aconsegueixen retornar-nos el sentit original d'una festa emotiva...

I és que ja no podem creure en miracles i la ficció és massa grollera per mantenir la il·lusió, desmentida per la realitat quotidiana. S’ha acabat aquella sensibleria una mica tova, la del bou i el nen i els pastorets, que ens induïa a creure en la possibilitat d’actes d’empatia i amor en un món hostil. Ara sabem que els pobres que fugen estan condemnats a ofegar-se o a malviure mig amagats i preferim no veure-ho, que fa massa mal i sentim que no hi podem fer gran cosa, però tampoc no podem ignorar-ho; i no hi ha portals de Betlem per acollir-los, ni per acollir les persones que algú ha decidit expulsar de casa seva, siguin palestines, o síries o kurdes, siguin d'on siguin. S'han acabat els contes de Nadal en què tothom podia ser generós i fer feliços propis i estranys...  (continuarà...)

Marina Subirats

 

pd 2035 El Nadal polític i la suggestió de la bondat 2

 (arafa...)

...  Nadal celebra el naixement d’aquest home (Jesús), algú que ha vingut amb la missió d’arreglar el món, d’arremangar-se i arriscar-se fins a donar la vida. Algú il·luminat, amb tota la càrrega ambivalent d’aquesta paraula. Si us hi fixeu, bona part dels líders catalans que són a la presó són seguidors de les ensenyances de Jesús o de Gandhi. Aquesta pulsió salvadora, sacrificial, la duen interioritzada. Per a ells, malgrat la soledat, el Nadal a la presó encara deu tenir un regust més especial, un significat més extrem i radical... Aquest és el seu tercer Nadal entre reixes. Un immens sacrifici personal.

El món avança sovint gràcies al compromís d’homes i dones valents. A la suma de moltes grans i petites valenties, de grans i petits lideratges que a vegades només prenen la forma d'un gest modest. Cadascú arriba fins on arriba. No ens salvarem, no transformarem aquesta societat si no és entre tots, des de les conviccions pròpies i amb respecte a les conviccions dels altres. Els que un any més celebrarem el Nadal en el confort de la família i els amics, els que dormirem al nostre llit, farem el menú que ens agradi i ens desitjarem felicitat de tot cor, no hauríem de perdre de vista el conte d’aquell infant home que va carregar-se el destí de la humanitat a l'esquena i a través del qual ens arriba, com un alè tènue, l’eterna suggestió de la bondat.

Ignasi Aragay

pd 2034 El Nadal polític i la suggestió de la bondat 1

 (arafa...)

... Nadal està envoltat d'una suggestió de bondat...  aquesta suggestió de bondat persisteix en els cors i les cases, en els infants i els adults. La màgia del missatge de la innocència d'un infant que ha nascut per salvar-nos del mal segueix exercint, amb invisible subtilitat, el seu encanteri. És una ficció tan nostra, tan secular, que sempre hi és. Podem renegar d’esglésies, capellans i religions, podem prescindir de tota espiritualitat i misteri, podem arrapar-nos a la matèria, la ciència i la raó, podem deixar-nos portar per l’espectacle infinit de la ficció de les pantalles, però aquest antic conte fantàstic d'un home bo que se sacrifica per tots té una força inaudita. Per això és un relat tan arrelat que ha perviscut dos mil·lennis. Tot i venir de la mà d’un Déu, va contra la màgia dels déus: en realitat ens diu que som els éssers humans els qui ens hem de salvar, no els déus. Som nosaltres els que hem de fer justícia, amb el nostre esforç, el nostre enteniment i els nostres sentiments, si cal amb el nostre sacrifici. I hem de fer justícia a la Terra, en aquesta vida. També és, alhora, un relat polític que posa l'accent en un lideratge carismàtic, basat no en el poder i l'exercici de la violència sinó en l’autoritat moral i la no-violència   

Ignasi Aragay

pd 2033 Innocents

 (arafa...)

Diu la Carme Forcadell: “Soc una persona normal i corrent que lluita per la llibertat del seu país”... ara és a la presó “per haver permès un debat i una votació a petició de dos grups parlamentaris”, com diu ella mateixa. M'agraden les persones innocents, les que no tenen malícia. Són també les que confien en les altres persones i no pas aquelles que sempre recelen de qui tenen al davant, posant en dubte tot allò que expressen o les iniciatives que volen emprendre. Les persones sense malícia no es malfien d’entrada, més aviat escolten, reflexionen i prenen les decisions sense que la desconfiança les emboiri. A la Carme Forcadell la veig així d’innocent, una persona que confia en les altres i especialment en la seva força per produir canvis socials. No podria ser de cap altra manera si sent presidenta de l'ANC va ser capaç d'organitzar, amb tot un equip ben gran i ben diferent, mobilitzacions anuals de més d'un milió de persones cada Onze de Setembre. Aquesta seva innocència és el que fa que avui, ahir, abans-d'ahir, demà, demà passat i totes aquestes festes de Nadal sigui a la presó sense poder estar amb la seva família i els seus amics. Ni ella ni la resta de presos polítics i exiliats. No s'ho mereixen. Per això,avui dia dels Sants Innocents, és el dia dedicat a tots ells i elles.

Marta Aymerich

pd 2032 Pau i treva! 2

 (arafa...)

... Avui el nostre símbol de Nadal és una taula ben grossa, gairebé grollerament rica: una festa del consum, que ara sabem que provoca, al cap de poques hores, un augment dels infarts als hospitals. Si alguna cosa pot relligar la comunitat ara, més enllà de la taula opulenta, és la voluntat compartida de construir plegats una realitat millor. D'això se'n deia progrés, però les paraules es gasten molt ràpidament, fins al punt que fa vergonya emprar-les...

Marina Subirats